Què hi fan un milió de peces de col·leccionista repartides en magatzems a Lleida?

LleidaAssegut entre els pocs privilegiats de la sala de subhastes Sotheby’s de Londres, un jove lleidatà de 23 anys va adquirir el setembre passat un lot de cinc samarretes originals del cantant Freddie Mercury. Són peces que el líder de Queen va lluir sobre els escenaris durant els anys vuitanta. “Ni la meva parella sap quant em vaig gastar realment”, confessa Adrià Codina, un prodigi del món del col·leccionisme que admet haver-se gastat la suma més alta fins ara en la seva curta carrera. I ni tan sols té intenció de revendre les samarretes. “És una inversió i ja veurem què en faré”, avança.

Codina és amb tota probabilitat el col·leccionista professional més jove del nostre país. Va començar a forjar-se abans dels 18 anys, sempre acompanyat dels pares per poder licitar legalment a les subhastes. Amb la majoria d’edat, tot just iniciada la carrera d’història de l’art i de gestió del patrimoni artístic, va fer-se autònom i va començar a comprar i vendre tota mena d’antiguitats. Un cop graduat i havent acabat un parell de cursos internacionals de peritatge d’art, es va convertir en un dels venedors online més importants del país sota la marca La Casa del Coleccionista. A part dels 34.000 lots que té a la venda, assegura que disposa de més d’un milió de peces repartides per diversos magatzems i habitatges de Lleida. Sobretot obres d’art, però també joies, rellotges, roba, segells, monedes, condecoracions, llibres, catàlegs, fotografies, càmeres, discos, postals, còmics, revistes, artesania, aparells antics... Té de tot. Ha buidat desenes d’habitatges i ha adquirit biblioteques, antiquaris i col·leccions monumentals per revendre-ho a un millor preu. “Traslladar-me a Barcelona? Ni de conya –contesta Codina–. Amb el preu a què està el metre quadrat, allí el meu projecte seria inviable”.

Aquest jove lleidatà assegura haver-se fet a ell mateix. Amb l’única ajuda de la seva curiositat i el nas per als negocis. Descendent del pintor modernista Ramon Casas (la germana hereva és la seva rebesàvia), ha crescut en un entorn familiar que li ha donat sensibilitat per la producció artística. Però no ha tingut mai cap regal. Una de les poques concessions dels seus avis (els actuals hereus del patrimoni artístic del pintor) ha estat una cadira original de Ramon Casas que Codina va utilitzar com a attrezzo a la darrera edició de Feriarte de Madrid.

Precisament en aquesta prestigiosa fira, molts visitants l’ignoraven. El veien tan jove a l’expositor que pensaven que era un simple ajudant. “Al final, vaig haver de penjar-me l’acreditació perquè es creguessin que jo era l’amo de l’estand”, reconeix.

Començant de zero

El seu petit imperi d’obres va començar a forjar-se amb actuacions teatrals domèstiques i venent manualitats de càpsules Nespresso a familiars i amics. Després, Codina va fer calaix amb la seva faceta d’il·lusionista. Fan del Mag Lari i el Mago Pop, d’adolescent va aprendre un bon grapat de trucs per acabar estrenant-se com a Mag Adriaco i ingressant a l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida. Aquesta entitat va fer una excepció acceptant-lo com a membre amb només 16 anys. Mag Adriaco continua en actiu amenitzant festes privades, fires, congressos, escoles, bars i teatres.

Però la seva gran vocació continua sent la de comprar i vendre. Sobretot, comprar. Ho va aprendre dels seus avis, tots dos col·leccionistes (un d’antiguitats, l’altre d’obres d’art). De petit els acompanyava a mercats, fires, inauguracions i subhastes. Aprenia l’ofici i, amb els primers estalvis, va encetar les primeres col·leccions de minerals, segells i monedes.

Fins que va arribar la pandèmia. Durant aquells mesos, el seu negoci va esclatar exponencialment. “La gent estava tancada a casa, sense poder comprar als antiquaris, i ho va començar a fer per internet”, recorda Codina.

Els diners que guanya ara amb el col·leccionisme els reinverteix en art. “Només en obres que a mi m’agraden”, adverteix el jove lleidatà. Sobretot d’estil modernista català de tombants del segle XX, amb el qual ha crescut, però també d’art contemporani, sobretot urbà. “Em costa desprendre’m de les obres –reconeix–, però soc conscient que per anar creixent he d’anar venent”. Una de les peces que més li costa posar en venda és un model en guix del taller de la Sagrada Família de l’any 1904, moment en què el mateix Antoni Gaudí hi treballava. Ara el ven per 38.000 euros, però mesos enrere li havien ofert molt més, quan ell encara era reticent.

Inversor d’artistes poc coneguts, com Arcadi Mas i Fondevila, Carlos Vázquez, Josep Costa Ferrer, Martí Gras i Alexandre Riquer, també és un mecenes d’actuals com Aka Modesto, a qui compra tota la seva obra. Modesto va ser precisament un dels participants de la polèmica exposició a l’església de Farrera que el bisbat d’Urgell va qualificar d’“ofensa als sentiments religiosos”.

Codina té especial predilecció per tot el que està relacionat amb el seu rebesavi. “Vull fer el patrimoni artístic familiar cada cop més gran”, afirma, quan tot just ha tornat de Marbella amb uns cartells publicitaris que Casas va dibuixar per a Anís del Mono.

D'aquí un parell d’anys té previst executar un nou projecte web per a la seva empresa. Promet que això transformarà el món dels galeristes. “Els negocis físics estan abocats a desaparèixer”, pronostica Codina.

Vida social? El temps lliure del jove col·leccionista sempre gira al voltant de l’art. Quan viatja, visita galeries, exposicions, pisos en venda i familiars d’antics pintors. I, a part, ha abandonat la política. Era un membre actiu de les Joventuts d'Esquerra Republicana. “Ho vaig deixar estar en adonar-me que la política està feta per als vividors i a mi m’agrada massa treballar”, conclou.

“La curiositat i el seu caràcter impetuós li donen un resultat explosiu”

Diverses persones properes a Adrià Codina coincideixen en l’excepcionalitat de la seva personalitat. Albert Velasco, que va ser el seu professor al departament d’història de la Universitat de Lleida, el recorda com un alumne que destacava per ser extremadament curiós. “Això, combinat amb el seu caràcter impetuós, dona un resultat explosiu”, conclou.

Ferran López, president de la Federació Espanyola d’Antiquaris, indica que Codina és la confirmació del rejoveniment del sector. “Des de fa quinze anys estem vivint un relleu generacional que ha permès a la professió modernitzar-se i adaptar-se als nivells d’exigència i autenticitat actuals”, explica López, que afegeix que Codina “porta a l’ADN la capacitat d’estar en aquest mercat”.

El que li agrada més del jove galerista a Héctor Albericio, de la galeria Art Petritxol de Barcelona, “és la seva passió i el gust que té”. De fet, li admira que “compri només el que li agrada i, sols per aquest motiu, estic segur que li anirà bé”.