“Hi ha dues actituds davant la vida: o canvies el món o canvies tu”

Manual para la serenidad (Plataforma Editorial) es presenta com un manual d’"estoïcisme pràctic per ajudar-nos a gestionar emocions difícils". L'autor, Pepe García, el va escriure “per necessitat personal": "Perquè buscava eines que m’ajudessin i les vaig trobar en els estoics. I ho vaig voler compartir amb els lectors amb un llibre que toca un aspecte del qual ningú no parla quan expliquen els estoics: les emocions”.

En un món com el nostre, dominat per la pressa, on les imatges són reels als quals parem atenció durant quatre segons, on els missatges d’àudio es passen a velocitat augmentada perquè durin menys, sembla que l’estoïcisme és una filosofia que ens queda lluny, molt lluny. Però Pepe García no ho veu així. “Els estoics continuen sent rellevants perquè en realitat tenim els mateixos problemes que tenien ells, cosa que fa que els seus consells siguin tan aplicables avui com fa més de dos mil anys. I sobretot per un factor fonamental: és evident que vivim un temps difícil i l’estoïcisme va néixer justament per superar les adversitats”.

Les emocions com a alerta

En realitat, quan llegim els estoics ens adonem que no són tan lluny, les seves idees no ens resulten tan alienes com pugui semblar d’entrada. El motiu és, per a García, que la seva filosofia va deixar una empremta molt clara en el cristianisme. Però això no vol dir que seguir els seus consells ens resulti fàcil. “La gestió de les emocions és complicada –diu García– i durant segles Occident ha estat esclau de la idea de Plató, que considerava que som éssers racionals que tenen emocions, quan seria més exacte considerar que som éssers emocionals que tenen elements racionals. Per elles mateixes, les emocions no són bones ni dolentes, no són més que informacions que t’envia el cervell per alertar-te que alguna cosa no va bé i que has d’actuar”.

Aquí és on les coses es compliquen. Com actuar? “A grans trets, hi ha dues actituds davant la vida: o canvies el món o canvies tu. Això serveix per a tot, des de situacions complicades com la guerra o la fam fins a problemes amb els teus caps o una retenció de trànsit. És més fàcil canviar una espardenya que canviar el món”. El secret està, diu, en reduir la velocitat. “Vivim en un món a tota velocitat i el que necessitem és recuperar la calma per poder reflexionar. La lentitud ajuda. És important fer pauses. Ens diem a nosaltres mateixos que no tenim temps, però després resulta que en tenim molt per mirar el mòbil”.

Al seu manual, Pepe repassa el camp de mines que són les nostres emocions, recursos evolutius que ens permeten sobreviure, però que sense controls ni filtres poden convertir-se en un problema. Emocions com l’ansietat, una plaga del nostre temps que es tradueix en el fet que Espanya sigui l’estat del món on es consumeixen més ansiolítics. Com és possible? “Resulta complicat esbrinar les causes concretes –explica–, però hi ha fets innegables que ajuden a entendre per què el consum de fàrmacs s’ha disparat des de la pandèmia de la covid. Fets materials, com un cost de la vida que no es correspon amb els salaris que cobrem. I fets no tan materials, com que sent el país amb més llum solar d’Europa siguem on es viu més hores amb llum artificial. Tots aquests desajustos generen ansietat”. 

La pregunta és, evidentment, què hi podem fer, com evitar-ho. I la solució no sempre implica entrar en una farmàcia, sinó també recuperar l’equilibri que proporciona cuidar-se amb hàbits més o menys senzills –“menjar bé, fer exercici, llegir”– i d'altres que no ho són tant, però que tenen una importància crucial: “Practicar l’art de la calma i, sobretot, intentar estar satisfets amb el que tenim”.