Salut

“Hi ha dones que a la menopausa gaudeixen del sexe més que mai”

La periodista i escriptora Sylvia de Béjar publica ‘Tu cambio es tuyo', on desmunta mites i ofereix una nova visió sobre aquesta etapa de la vida de les dones tan estigmatitzada en negatiu

Una parella al llit, en una imatge d'arxiu
29/05/2024
5 min

Barcelona¿Hi ha alguna cosa bona en el fet de ser dona i anar sumant anys? Des de fa massa temps ens han fet creure que, amb l’arribada de la menopausa, les dones només fan que perdre: tenen menys joventut i bellesa, menys energia i agilitat física, fogots, insomni, incontinència urinària i sequedat vaginal. I la llista podria continuar.

Per sort, hi ha persones que volen canviar aquesta visió i animar les dones perquè puguin viure aquesta etapa més aviat com un alliberament i una transformació. Almenys això acaba de fer l’escriptora Sylvia de Béjar amb el llibre Tu cambio es tuyo (Planeta, 2024).

L’autora, que es va fer coneguda arran del seu èxit editorial Tu sexo es tuyo, confessa que aquest llibre, on pretén desmuntar totes les falses creences sobre la maduresa femenina, sorgeix de la seva pròpia experiència: “Em vaig trobar que ja m’apropava als cinquanta i vaig començar a fer balanç de la vida”, explica.

És precisament aquesta mirada retrospectiva, juntament amb l’inici de la menopausa, que va ser accelerada per un càncer, el que la va dur a buscar informació sobre aquest estat anímic i vital que sentia. “Hi havia molts llibres sobre els aspectes físics de la menopausa, però no sobre les emocions que es viuen i les preguntes que et fas: «¿Què he fet per mi? ¿Per què he viscut tant per als altres?»”, posa d’exemple. Per això, decideix escriure el llibre que li hauria agradat llegir en aquell moment.

Mudar de pell

Per a Béjar, superar els quaranta-cinc anys i transitar cap als cinquanta, amb tot el que implica, no ha de ser cap condemna, sinó una transició natural i temporal. “Les dones mudem de pell, i això espanta, però aquest repte té un premi: és el nostre moment, ara ens toca pensar en nosaltres”, aclareix. I per fer-ho bé, primer cal desterrar tot el discurs negatiu imperant que hi ha sobre els efectes que la menopausa produeix en el gènere femení. “És un exercici de pensament crític i de veure que no podem canviar el món, però sí canviar com ens prenem el que ens passa a nosaltres”, assegura.

De fet, avui dia arribar als quaranta-cinc ja no és com abans. “Probablement encara pots viure el doble de temps. Llavors, ¿què penses fer? ¿Passar-te la resta d’anys lamentant-te que ets gran?”, interroga. “Cal passar-se l’edatisme pel forro. No l’evitaràs, però almenys no te l’apliquis a tu. Depèn de tu que et cuidis, facis exercici i que no et posis limitacions mentals”, continua.

Més enllà dels símptomes més físics de la menopausa, per a Béjar un dels reptes més importants és com enfrontar-se a les qüestions més existencials que passen pel cap. “Ens preguntem quina mena de vida hem dut fins ara i si hem pres les decisions correctes pel que fa a parella, professió, fills o amistats”, explica. Davant d’això, l’autora ens anima a desdramatitzar: “Si haguéssim escollit un altre camí, avui també l’estaríem qüestionant”.

“Quan estem malament tendim a veure-ho tot negre, però és important pensar en totes les coses que hem tingut a la vida i les que tenim ara. Ja només pel fet de no estar en un país en guerra, hauríem d’estar contents”, reflexiona Béjar. Una manera d’aconseguir aquesta mirada més optimista és ser amable amb una mateixa. “T’has de tractar com tractaries a una amiga. ¿Oi que no li parlaries tan malament com quan et parles a tu mateixa?”, continua.

Horitzó finit

És innegable que els anys en què es produeix la menopausa estan amanits amb tota una sèrie de factors que poden ser difícils de gestionar: la síndrome del niu buit, els pares que es fan grans, enfrontar-se davant del mirall i la salut, que comença a fer estralls. “És la generació sandvitx, i per a moltes persones és un moment en què t’adones que la vida és finita. Veus amics malalts, altres ja han mort i t’adones que hi ha un final, que no estarem aquí eternament”, diu Béjar.

Davant d’això, res de caure en depressions, ansietats o ràbies contra el món. En canvi, l’autora ens convida a deixar de viure en pilot automàtic i assaborir i acceptar el nostre present. “Fer el contrari només ens causarà més dolor”, assegura.

El sexe no desapareix

Un dels mites que s’ha difós més sobre la menopausa és la disminució o desaparició del sexe, fins i tot del plaer. Que si la falta d’estrògens, que si la sequedat vaginal i la falta de libido. “Tot això és mentida –assegura Béjar–. Fins i tot hi ha dones que en gaudeixen més que mai”. I fa una reflexió: “Sempre es parla i es fan acudits de les dones, però s’omet que els homes de la mateixa edat també solen tenir problemes. ¿I qui en parla o se’n riu, d’això?”

És innegable que durant la menopausa el cos s’ha de readaptar i la cascada d’emocions que l’acompanya pot deixar el sexe afectat durant un temps. Tanmateix, Béjar assegura que aquesta etapa s’acaba i, si es fan certs exercicis, com els que proposa al seu llibre, més endavant es pot reprendre una vida sexual plena, i fins i tot millor que la que es tenia abans. “És de bojos, perquè si les dones diem que no tenim vida sexual, ens miren malament, però si diem que gaudim d’un sexe fantàstic, tampoc ens miren bé”, ironitza.

¿I què passa, si no es vol reprendre el sexe? “És el teu sexe i pots fer el que vulguis. Si hi vols renunciar, renuncia. Si tens alguna dificultat, sempre la pots arreglar. Pots buscar altres maneres d’erotitzar-te i de conèixer el teu cos”, recomana.

Riure sense complexos

¿Què passa, quan ens mirem al mirall i no ens agrada el que veiem? Arrugues, cabells blancs, pits poc turgents. “Entenc que pugui costar una mica, però, al final, has de tenir clar que tot el que fas a la vida que valgui la pena no requereix que tinguis un físic determinat”, diu Béjar. “No necessito estar prima ni tenir els cabells rossos per poder disfrutar d’una conversa interessant amb una amiga, ni per llegir un bon llibre, menjar un plat deliciós o riure sense parar”, continua.

Que trist seria permetre, doncs, que per estar preocupada pel físic, no es pogués gaudir de la vida, ens ve a dir l’autora. I res de veure’s obligada a estimar el teu cos: “Ens diuen que ens l’hem d’estimar, i jo els dic: a prendre pel sac! No tinc per què estimar el meu cos, perquè aleshores, a més que no m’agrada, me l’he d’estimar. Això em crea un doble problema. Tu pots estar perfectament en desacord amb el teu cos, però intentar conviure amb ell”, reflexiona.

Al final, Béjar assegura que durant tot el seu procés personal pel camí de la menopausa, ha après a apreciar les coses i a donar les gràcies. “El nostre cervell sempre es fixa en les carències i els problemes, i és normal, perquè a la prehistòria ho necessitàvem per sobreviure. Però ja no estem a la prehistòria i ara hem de buscar tot el que és bo i positiu que tenim, així com buscar més maneres de generar-ho”, matisa.

I conclou: “L’important és pensar en tot el que és bo i que tens a la vida: una abraçada, unes rialles. No necessites ser una sílfide, ni deixar de tenir arrugues ni cel·lulitis. No dediquis el temps al físic, sinó a moments que t’omplin. Crea coses i situacions que et beneficiïn a tu. És una manera de ser egoista, però de forma sana amb tu mateixa i, al final, també amb els altres, perquè tu estaràs millor”.

stats