"He passat de ser una dona menopàusica invisibilitzada a ser molt activa i absolutament visible”

BarcelonaLa recent victòria, i amb aquesta ja en suma quatre, del pilot Carlos Sainz, a 61 anys, en una de les proves més exigents del planeta com és el Ral·li Dakar, ens fa reflexionar que, tot i l’edat, podem seguir molt actius i gaudir de certs privilegis que, molt sovint, només atorguem a la joventut.

Amb aquestes paraules no ens referim al fet que existeixi una fórmula magistral de la joventut, ni que ens podem llençar a fer qualsevol cosa en qualsevol moment, però sí que ens demostra que, si la salut ens respecta, en tenim ganes i hi posem voluntat, podem gaudir d’una vida activa al llarg de la nostra existència. “Ser actius físicament és una qüestió d’actitud, de la voluntat vital de l’individu i de ser conscient dels beneficis que l’activitat física li pot donar a la seva vida”, afirma el Dr. Fernando Salom, metge esportiu, coordinador del programa Borina a Menorca de prescripció d’activitat física per a la millora de la salut.

Continuant amb el tema de Carlos Sainz, és evident que no existeixen les casualitats i que si pot seguir amb aquest grau d’exigència passada la seixantena –gairebé a l’edat establerta de jubilació– és per una sèrie de raons molt concretes que ens explica l’Álvaro Rancé, fisiòleg especialista en alt rendiment esportiu: “És evident que l’esport d’alt rendiment, per norma general, beneficia els atletes més joves per les demandes físiques i cognitives que implica, però casos com el de Sainz ens confirmen que, amb una sèrie de capacitats i de característiques concretes, aquestes actuacions no són únicament una quimera. El seu cas s’explica com a resultat de les seves habilitats i experiència, però per sobre de tot, per la preparació física i mental, la motivació i voluntat infinites i, no podem deixar de banda, les innovacions tecnològiques”.

És obvi que no tots podem ser Carlos Sainz als 60 anys, com tampoc podem ser Usain Bolt encara que siguem joves; l’esport d’elit és un cas a part, però sempre ha servit de banc de proves per transportar moltes de les coses que succeeixen a la resta de la població. De tal manera que és un d’aquells casos que ens expliquen que no per tenir una edat concreta ja no tindrem la capacitat d’exercitar-nos ni de gaudir d’una vida activa i saludable. “Els límits els ha de posar el sentit comú i les limitacions reals de cada persona, però val la pena destacar que es pot ser físicament actiu a totes les edats i que l’edat no pot ser una limitació per tornar a ser una persona físicament activa”, especifica el Dr. Salom.

“Quan va néixer la meva neta, em vaig adonar que quan m’ajupia a jugar amb ella a terra, em costava molt, però molt, aixecar-me”, ens explica obertament la Maria Teresa Pietx, una dona que es descriu com a una persona jubilada de 66 anys que va passar del sedentarisme absolut quan tenia quasi 60 anys, a fer cims com el Puigmal o d’altres d’emblemàtics de les nostres muntanyes, a l’edat actual. “Havia dut una vida amb molta activitat intel·lectual, però gens física, fins al punt que abans de la seixantena, sumat a l’arribada de la menopausa, el meu cos va començar a canviar, vaig agafar pes i em vaig adonar que havia perdut tota l’agilitat”.

“Podríem dir que l'envelliment és un procés complex que comença des del naixement i es manifesta al llarg de la vida de manera variable en cada individu. A mesura que s’arriba a l’edat adulta, el cos comença a experimentar un procés de declivi en diverses funcions fisiològiques”, explica Rancé. I el Dr. Salom afegeix: “En l’envelliment, el cos humà pateix una degeneració del sistema osteoarticular, de la força muscular, de la capacitat de reacció, de l’equilibri, de la coordinació, de trastorns cognitius, etc.”

Per tant, l’envelliment biològic és un procés natural i imparable que cal acceptar i adaptar-s’hi, però no conformar-s’hi ni encarcarar-s’hi. I en aquest sentit, Rancé explica que “hi ha certes pràctiques de salut i exercici que poden ajudar a minimitzar-ne els efectes i promoure un envelliment més saludable”, durant el qual, la persona pugui continuar gaudint d’habilitats que fan la vida més senzilla i agradable, com conservar una bona mobilitat que li permeti dur a terme les accions diàries i mantenir les relacions socials tant amb les persones de la mateixa generació com de les noves; evitar caigudes i, per tant, lesions o patologies que es poden complicar; continuar gaudint d’una bona capacitat cardiovascular que no limiti les activitats, de tal manera que es pot evitar l’aïllament de les persones; prevenir o contrarestar casos d’obesitat, diabetis o malalties coronàries.

La Maria Teresa Pietx confessa: “Em vaig adonar que aquella situació no podia continuar i vaig buscar un lloc on em poguessin assessorar. Va ser clau trobar una persona que ha sabut encaixar les meves necessitats físiques de cada moment. Ara ja fa més de sis anys que vaig dos cops per setmana al gimnàs i, a part, sortim a caminar amb un grup que també ha estat clau perquè ens ajudem, ens fem companyia, compartim converses i experiències i entre els uns als altres hem passat de sortir a caminar poca estona pel voltant de casa a aconseguir objectius molt motivadors i que no m’hauria ni imaginat de poder assolir, com pujar el Matagalls, el Puigmal, el Bastiments o el Pic de la Dona, entre molts d’altres”.

En aquest sentit, les evidències científiques són molt clares: “L'adopció d'hàbits de vida saludables pot influir positivament en la qualitat de l'envelliment i ajudar a mantenir la funció fisiològica en nivells òptims durant més temps", insisteix el Dr. Salom. I continua: "Com a punt de partida, per a una persona sedentària o inactiva qualsevol mena de moviment o activitat física ja compta i, quan ja es té l’hàbit, cal que cada persona faci les activitats dins de les seves capacitats fisiològiques, que tingui bones sensacions durant la pràctica i se senti bé quan acaba la sessió”.

Experts com Rancé o el mateix Dr. Salom especifiquen que l’exercici aeròbic –com caminar, anar amb bicicleta, nedar, córrer, pujar escales, etc.– és molt important, però cal sumar-hi un treball muscular, coordinatiu i de flexibilitat per tal de contrarestar alguns dels efectes més destacables de l’envelliment com “la preservació de la massa muscular, la millora de la densitat òssia, la prevenció de lesions i caigudes i la millora de la salut metabòlica, entre d’altres” explica Rancé.

I no podem oblidar “altres hàbits saludables com la bona alimentació –tipus dieta mediterrània– no tenir hàbits tòxics –evitar el consum de tabac o begudes alcohòliques– així com un bon descans nocturn”, completa el Dr. Salom.

Quan li preguntem a la Maria Teresa Pietx com ha canviat la seva vida amb la incorporació d’aquests hàbits saludables, és molt clara: “M’encanta veure’m al mirall, em sento molt orgullosa del canvi que he aconseguit a diferents nivells, tant en l’àmbit físic, com estètic, com de possibilitats. He passat de ser una dona menopàusica invisibilitzada a una dona molt activa i absolutament visible”.