Plataformes com Instagram o Tik Tok suplanten els mitjans de comunicació convencionals i es converteixen en l’altaveu reivindicatiu de la Generació Z
Bet Coll-Vinent
26/01/2021
4 min
Cada divendres, en lloc d’anar a l’escola, Greta Thunberg feia vaga davant del Parlament suec. No era la primera que reclamava al govern noves mesures per combatre el canvi climàtic, però fins aleshores ningú havia deixat d’anar a classe per reivindicar una millora en les polítiques mediambientals. Els mitjans de comunicació se’n van començar a fer ressò a mesura que la vaga escolar s’anava eixamplant. Ja no era només Thunberg qui es plantava a la porta del Riksdag, sinó que una multitud d’estudiants d’arreu també se sumaven a l’aturada escolar pel clima. Sota el hashtag #FridaysForFuture, els joves utilitzaven plataformes com Instagram o Twitter per fer difusió de la iniciativa fins a convertint-la en un afer global i evidenciar la seva urgència. Tuits i instastories documentaven les més de 130 manifestacions fetes a tot el món: joves en el seu hàbitat natural, comunicant-se amb el llenguatge i les eines audiovisuals del segle XXI, situaven a l’agenda mediàtica l’emergència climàtica i n’assenyalaven els principals culpables.
En consonància amb el lema que pregonava la mateixa Greta Thunberg, “no tinc vot, però tinc veu”, la Generació Z utilitza les xarxes com a altaveu dels seus pensaments i emocions. “És un espai on ells exploren, exploten i es comprometen amb les causes que comparteixen, com per exemple la llibertat sexual, el feminisme o la consciència ecològica”, explica Liliana Arroyo, doctora en sociologia i experta en transformació digital i impacte social. A les xarxes hi troben referents i activistes amb qui comparteixen un estil de comunicació proper, empàtic i autèntic: “són uns codis que ells identifiquen com a confiables i que els fan sentir segurs a l’hora d’establir vincles”, constata Arroyo. Mobilitzacions com el #MeToo o el #BlackLivesMatter, inicialment promogudes en la dimensió virtual, són acollides per tota una comunitat que comparteix un mateix missatge i que té al seu abast les eines per materialitzar-lo. A través d’Instagram, Twitter i Tik-Tok, entre altres xarxes, els continguts que apel·len a un replantejament del sistema social i polític es transmeten amb molta més rapidesa i responen a l’obsolescència comunicativa de les institucions i els mitjans de comunicació convencionals. Carlota Bruna, instagramer, activista contra el canvi climàtic i nutricionista, diu que a les xarxes hi troba llibertat total per parlar de causes que qüestionen l’statu quo sense preocupar-se per si una multinacional petroliera li impedirà difondre el que pensa: “Instagram em permet comunicar-me de primera mà amb tota la gent que em segueix, conèixer els problemes amb els quals s'enfronten dia a dia i, a partir d’aquí, dissenyar quin contingut vull difondre”.
Una de les principals controvèrsies que suscita l’ús desenfrenat de les xarxes socials és la dificultat de discernir entre el que és cert i el que no ho és: “El principal risc de tenir accés a tant contingut és que els joves tenen més informació que criteri. Per ells, el millor és el contingut més xulo i el que més ho peta, més que no pas la credibilitat dels professionals que supervisen la informació emesa”, confessa Liliana Arroyo. Des de la seva experiència com a instagramer, Carlota Bruna explica la importància de comunicar el canvi des de l’empatia i la comprensió, perquè “tot i que és més fàcil dir a la gent que per ser més sostenibles s’han de comprar un cotxe elèctric, no tothom s'ho pot permetre”. Bruna remarca que per passar del like a l’acció, els joves necessiten que se’ls ofereixin “solucions reals, contrastades amb informació d’altres organitzacions que vetllin per la mateixa causa i basades en evidències científiques”.
Tanmateix, Susana Pérez, periodista i professora de comunicació a la Universitat Ramon Llull, considera que encara hi ha un buit considerable entre l’impacte virtual i un canvi de comportament real: “El missatge que difonen els joves per les xarxes socials és molt reivindicatiu, però la pregunta és la següent: ¿estan disposats a canviar d'estil de vida i deixar d’agafar avions low cost, comprar mobles de segona mà i fugir de les grans marques de fast fashion?”. Seguint en aquesta línia, Enric Pol, catedràtic de psicologia social i mediambiental a la Universitat de Barcelona, també apunta que el que la Generació Z rep a través de les xarxes no porta implícit un canvi de comportament. “Els joves reben contradiccions a través de les xarxes que els porten després a actuar de manera confusa”, destaca Pol. És mitjançant la imitació del que veuen a Instagram i Tik-Tok, que delimiten la seva identitat i els seus valors, i així “desplacen la influència tradicional de la família, l’escola o l’Església, com passava als anys 60 i 70”.
El poder dels referents en línia
Perquè les causes iniciades a les xarxes no morin després del m’agrada, els experts celebren l'existència de personatges referents que demostrin amb accions concretes que el canvi és possible: “Les aplis socials ofereixen la possibilitat de difondre un missatge mentre mostres com actues tu mateixa, i si passar a l’acció pot ser difícil a vegades, sempre reconforta veure referents que ho estan fent i que proposen models per dur a terme la revolució”, conclou Susana Pérez. A través d’accions protagonitzades per joves activistes com Greta Thunberg en la mobilització pel canvi climàtic, Malala en la lluita per l’escolarització de les dones o Alyssa Milano en la denúncia contra les agressions sexuals i els comportaments misògins (MeToo), la comunitat adolescent té a la seva disposició no només les eines i l’altaveu per reclamar un canvi sistèmic, sinó referents als quals sumar-se per qüestionar les estructures de poder. Ara bé, l’última paraula no la tenen només ells.
Una etiqueta per a cada causa
#WhoMadeMyClothes: en favor d’una moda més sostenible i responsable, Orsola de Castro i Carry Somers iniciaven aquesta campanya per reivindicar unes condicions laborals més justes per a les treballadores de les fàbriques tèxtils i denunciar la manca de consciència mediambiental en la indústria de la moda.
#MeToo: hashtag i moviment social iniciat a les xarxes l’any 2017 amb l’objectiu de denunciar les agressions sexuals i els abusos de poder en mans dels homes arran de l’escàndol protagonitzat pel productor de Hollywood Harvey Weinstein.
#FridaysForFuture: juntament amb altres lemes com “Respecteu l’existència o espereu resistència” o “No hi ha un planeta B”, va ser de les primeres etiquetes transformades en una mobilització social exitosa i amb el poder de convocatòria en mans dels joves.
#BlackLivesMatter: el moviment que bateja aquest hashtag va iniciar-se l’any 2013, després que Trayvon Martin morís tirotejat per un estudiant blanc i aquest en sortís absolt. Des d’aleshores i amb casos com el de l'assassinat de George Floyd en mans d’un policia blanc, el moviment s’ha fet viral en la lluita per acabar amb el supremacisme blanc.
#EsLey: viralitzat just després que el Senat de la Nació aprovés la legalització de l'avortament a Argentina, aquest hashtag exemplifica l’èxit d’una lluita política, social i econòmica defensada per moltes dones.