"Guardo els diners del berenar per comprar cremes": l'obsessió per la cosmètica dels adolescents

BarcelonaUn grup de nenes que no superen els onze anys entren en un establiment de cosmètica amb la mateixa emoció que si acabessin d’entrar en un parc d’atraccions. Davant seu, un paradís de cremes exfoliants, bases de pols compacta i correctors de pell es desplega en una infinitat de marques i colors. L’escena, gravada amb el mòbil i penjada a TikTok, va acompanyada de l’etiqueta de Sephora Kids.

En el vídeo següent, una nena de tres anys i la seva mare es graven davant del mirall per mostrar als seguidors la seva rutina de bellesa diària. La nena, visiblement emocionada, es deixa refregar sobre la seva pell infantil fins a tres cremes diferents: per netejar, tonificar i hidratar. I així podríem seguir durant una bona estona, surfejant vídeos amb etiquetes que ja sumen milions de visualitzacions, com #GRWM (get ready with me), Look of the day o Skincare Routine.

El cas és que des de fa un temps, botigues com Sephora i Ulta Beauty –als Estats Units– han detectat un nou fenomen: cada vegada més nenes més petites de dotze anys entren a comprar cosmètics i productes per a la pell. Una tendència que, com passa amb tantes altres coses, també ha arribat a casa nostra. És així com ens trobem que una part de l’anomenada generació alfa ja està ocupada comprant, o desitjant, productes que contenen ingredients com el sèrum, el col·lagen o el retinol, tradicionalment destinats a combatre els efectes de l’envelliment.

Marques com Drunk Elephant, Yawn, Gryt i Bubble, que presumeixen d’estar bioformulades per a les pells més tendres, s’estan convertint en tota una temptació per a moltes preadolescents. Els productes s’acostumen a ubicar en prestatgeries especials a les botigues de cosmètica, on també s’aprofita per vendre necessers divertits amb estampats d’unicorns o gatets.

“Em gasto 60 euros mensuals en cremes i maquillatge”, confessava la Samira, de 14 anys, fa uns dies a l’Ara Balears. El seu ritual de bellesa consisteix a posar-se crema amb retinol (un principi que tracta les arrugues) tres vegades al dia i repassar-se el maquillatge cada hora. “No sé si soc addicta, però sé que necessito fer-ho per estar tranquil·la”, confessava. 

El mateix els passa a la Marta, de 15 anys, i el seu grup d’amigues, que quan surten de l’institut van a un centre comercial de la zona. Allà hi compren “dolços, una mascareta exfoliant, una crema amb àcid hialurònic i ampolletes amb efecte lífting”. “Vull tenir la pell més llisa i eliminar les arruguetes a la zona dels ulls”, assegura la Marta, que dedica una hora i mitja diària als rituals de bellesa. D’on treuen els diners? “Guardo el que em sobra del que em donen els pares per comprar el berenar”, confessa una de les amigues.

Obsessió creixent

La fixació per estar a l'altura dels estàndards irreals de bellesa cada vegada arriba més aviat, fins al punt que ja es comença a parlar de situacions en què nens preadolescents pateixen de cosmeticorèxia. Tot i que no està classificat oficialment com a un trastorn psicològic, es tracta de l’obsessió per la compra i l’ús excessiu de productes per a la cura de la pell. Una situació que comporta conseqüències físiques i mentals.

A les consultes de dermatologia hi arriben pacients preadolescents amb reaccions irritatives i lesions d’acne, sovint provocades per l’ús generalitzat de maquillatges i cosmètics sobre pells sanes. O que simplement busquen consell per poder seguir els seus propis rituals de bellesa.

Això mateix li va passar al doctor Alejandro Lobato Berezo, dermatòleg de l'Hospital del Mar, que fa cosa d’un mes va rebre a la consulta un cas que el va deixar astorat. Un nen de 13 anys, acompanyat de la seva mare, li va portar més de nou cremes diferents, entre hidratants, contorns d’ulls i productes per als cabells. “Em demanava que li pautés una rutina de bellesa”, explica Lobato. Durant la consulta va poder percebre la mirada còmplice de la mare, a qui veia superada per la situació. “El nen cada setmana li demanava d’anar a la perfumeria a comprar algun producte”, assegura.

Els dermatòlegs asseguren que en aquestes edats pràcticament no necessiten posar-se cap producte. “Tan sols cal que es rentin la cara i que es posin una mica de crema hidratant per a l’acne o protector solar, com a molt”, assegura Lobato. Només en els casos en què el nen tingui acne es pot pautar una mica d’higiene amb aigua i un sabó regulador, o en casos més complicats un tractament oral, “però sempre pautat per un dermatòleg”, remarca Lobato. Igual que passa amb els casos de nens que pateixen dermatitis atòpica. “Són productes que no te’ls haurien de donar a la farmàcia sense recepta”, continua.

Abusar d’aquests productes pot portar problemes a la llarga. “Molts porten substàncies una mica àcides, com la vitamina c i el retinol, que poden produir irritacions a la pell. Fins i tot es poden acabar desenvolupant al·lèrgies a algunes substàncies, com a les fragàncies o els conservants”, explica Lobato.

Control familiar

Més enllà dels problemes a la pell, l’obsessió per l’ús dels productes de bellesa pot ser un símptoma de baixa autoestima i de necessitat de validació externa. A la llarga, si no es controla, es poden patir trastorns com depressió i ansietat. “Les marques s’estan aprofitant de la vulnerabilitat dels preadolescents i ja els interessa dur-los cap a la insatisfacció sobre el seu aspecte físic”, explica Andrea Arroyo, doctora en biomedicina i ciències de la salut i especialista en TCA del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Tot i això, la figura dels pares i mares també és molt important a l’hora d’afrontar aquest problema. “Ja passa amb els casos de trastorn de conducta alimentària, que quan coneixes la família del pacient ho entens tot”, assegura Arroyo. “De vegades és la mateixa mare la que no té una bona relació amb si mateixa i se centra molt en el seu aspecte físic, una conducta que pot acabar fomentant en els fills”, explica la psicòloga. Esclar que no sempre és així, i sovint les xarxes socials són el principal factor d’influència a aquestes edats.

Davant la impossibilitat de controlar el contingut de les plataformes i els interessos de les marques, Arroyo considera que és fonamental que l’entorn educatiu i familiar dels preadolescents ajudi a contrarestar aquestes influències. “Cal que els joves s’adonin que molts neuropsicòlegs treballen per a empreses que volen vendre’ls productes a costa de la seva pròpia insatisfacció”, assegura. I no només això, sinó també prendre consciència que els influencers que segueixen els joves no tenen cap titulació ni formació per recomanar productes o rituals on sovint s’utilitzen fins a sis cremes diferents. “És una publicitat encoberta que enganxa molt a aquests a aquestes franges d’edat”, conclou.