Els grans perills d’alliberar petits animals

Les espècies invasores són un risc important per a la supervivència de la fauna autòctona

Un exemplar de granota toro, una espècie que ha arribat a Catalunya i que té una gran capacitat d’alterar els ecosistemes.
i Miquel Bernis
19/03/2019
5 min

BarcelonaUn test d’embaràs fent servir una granota. Així podria haver començat l’expansió d’un fong que pot posar en perill diverses espècies d’amfibis. Eren els anys 30 quan diversos investigadors sud-africans van descobrir una prova inèdita que determinava amb fiabilitat si una dona estava embarassada. L’anomenat test de la granota consistia en injectar orina de la possible embarassada sota la pell de l’animal; si l’orina contenia l’hormona gonadotropina coriònica humana (hCG), senyal d’embaràs en les dones, la granota feia una posta d’ous en menys de 24 hores. Una mateixa granota es podia fer servir per a diferents tests si es deixava un mes de marge entre un test i un altre. El test es va dur a terme amb l’anomenada granota africana d’ungles, que no va trigar a ser reclamada en molts llocs del món.

Es creu que l’expansió d’aquesta granota arreu del planeta pot ser un factor important en la difusió de la quitridiomicosi, una malaltia provocada per un fong que ja ha extingit diverses espècies d’amfibis a Amèrica i a Austràlia, i que els últims anys ha començat a aparèixer també a Catalunya. Segons el director científic del CRARC, Albert Martínez Silvestre, s’ha pogut demostrar que diversos amfibis que s’han trobat morts des del 2017 tenien aquest fong o altres virus que també estan en expansió. Salamandres, tritons o granotes són alguns d’aquests animals. Fins ara a Catalunya són pocs individus però en alguns països de l’oest d’Europa un altre fong anomenat salamandrivorans ja ha acabat amb poblacions senceres de salamandres. Tots aquests fongs i virus tenen en comú un mateix origen: la comercialització d’espècies. “Cada cop ens trobem amb més animals abandonats. Cada vegada són més exòtics i més perillosos”, explica el president del grup de recerca de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès, Daniel Fernández, que demana a l’administració que endureixi les mesures per poder tenir animals d’aquest tipus a casa. Internet, la facilitat de viatjar i, en definitiva, la globalització estan fent que cada cop sigui més fàcil tenir a Catalunya animals exòtics que sovint no es tracten amb la cura necessària. A Barcelona es fan cada any dues fires d’aquest tipus d’animals. “La gent compra animals per impuls, com si comprés objectes i no éssers vius”, diu Daniel Fernández.

Animalisme mal entès

Una de les idees que els experts voen erradicar és la de l’animalisme mal entès, la idea equivocada i romàntica que quan ja no es vol un animal, el millor és alliberar-lo a la natura. Així és com s’ha escampat la tortuga de Florida o tortuga de les orelles vermelles. Entre el 1989 i el 1997, més de 52 milions d’exemplars d’aquesta espècie de tortuga van ser importats des d’Amèrica cap a Europa. A Catalunya se’n van arribar a comercialitzar 250.000 per any, segons dades de la Generalitat. Moltes d’aquestes tortugues van ser alliberades a la natura quan els seus compradors ja no les volien, i des del 1997 està considerada una espècie invasora, capaç de depredar amfibis autòctons. La recomanació de tots els experts és clara: cal pensar-s’ho bé abans de comprar-se un animal i, en el cas que ja no es vulgui tenir més, no s’ha d’alliberar directament a la natura, sinó que s’ha de fer arribar a algun centre on biòlegs i experts puguin decidir què cal fer-ne. Alguna gent ja ho fa. Segons Albert Martínez Silvestre, durant l’estiu arriben al CRARC de Masquefa entre 10 i 15 animals cada setmana.

A hores d’ara ja no es poden importar ni vendre tortugues de Florida però n’arriben d’altres. Tots els experts coincideixen que les mesures legals per evitar aquests problemes no són suficients. Perquè una espècie es pugui considerar invasora i se’n prohibeixi la comercialització fa falta que es pugui provar que ha criat. No n’hi ha prou amb trobar-ne diversos individus escapats o deixats anar pel territori. Segons Albert Martínez Silvestre, una solució lògica seria crear llistes positives, és a dir, crear un catàleg de totes les espècies que sí que es poden comercialitzar i tenir, enlloc de disposar d’un llistat d’espècies prohibides. Això evitaria casos com el que relata el biòleg i especialista en rèptils i amfibis Guillem Pascual, que un dia en una botiga d’animals va trobar una tortuga d’una varietat exòtica i desconeguda que estava legalment en venda sota el pretext que encara no tenia un nom científic assignat. Un altre dels amfibis invasors a Catalunya és l’anomenada granota pintada, que va entrar al país per la serra de l’Albera a principis del segle XX i a hores d’ara està instal·lada també al delta del Llobregat. Segons Guillem Pascual, la seva presència al país té l’origen en un ciutadà francès que va decidir tenir tres parelles de granotes d’aquesta espècie al seu jardí, alguna de les quals es va escapar i va començar a reproduir-se. Diversos estudis apunten que la convivència d’aquesta granota amb altres a Catalunya és força pacífica, que hi ha hagut una segregació d’espais entre unes espècies i altres. Més problemàtica podria ser la seva arribada al País Valencià, on sí que hi viu una tortuga amb la qual pot entrar en més forta competència.

La devastadora granota toro

Un altre dels casos populars dels últims anys és el de la granota toro, de la qual també està prohibida ja la tinença i comercialització després que l’estiu passant se’n trobessin alguns capgrossos al delta de l’Ebre. La granota toro és un animal que pot fer més d’un quilo de pes. És un gran depredador i està considerat un dels amfibis amb més capacitat d’alterar un ecosistema. No es coneix exactament la manera com ha arribat a Catalunya, però com en el cas anterior s’ha de deure o bé a algú que en tenia una a casa com a animal domèstic i la va deixar anar o a algun individu que s’hagués pogut escapar de les granges en què es criaven fa algunes dècades. Fins ara les granotes toro capturades i analitzades s’han trobat sanes, sense fongs ni virus. A vegades, però, els animals exòtics arriben de manera fortuïta. Al gener Daniel Fernández va rebre una trucada per saber si el seu centre podia fer-se càrrec d’una perillosa serp escopidora, una cobra que pot arribar a deixar-te cec si t’escup el verí. Uns estibadors havien trobat l’animal a Algesires el 16 de gener, amagat entre dos contenidors del port. Segurament provenia de l’Àfrica Central, on s’havia ficat dins d’un contenidor que l’havia transportat amb vaixell fins a Andalusia.

Malgrat que les malalties són el problema més nou i potser el més agressiu que afecta les poblacions d’amfibis i rèptils a Catalunya, segons Guillem Pascual hi ha un motiu de pes que explica molt més la seva tendència a l’extinció dels últims anys: la destrucció o la modificació del seu hàbitat natural. Segons un estudi fet per diversos experts de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, el canvi climàtic i la intervenció humana en els seus hàbitats naturals contribueix fins a set vegades més que les malalties a l’extinció d’aquests animals.

stats