Una granja de pollastres de les Garrigues, convertida en un estudi musical molt sol·licitat

Els TormsUna granja de pollastres abandonada als Torms, un petit poble de les Garrigues. Aquest és el lloc que va escollir Joan Balcells per obrir a finals de setembre el seu primer projecte empresarial: un estudi de gravació.

Ara, després de quatre mesos en funcionament, La Granja Estudi s’ha convertit en el lloc preferit d’un bon grapat d’artistes, tant de Barcelona com de Madrid, que busquen autenticitat, bon rotllo i un so natural i orgànic per als seus discos. I és que la granja no està hermèticament insonoritzada. No li cal. Als Torms hi viu poc més d’un centenar de persones i l’únic soroll que pot arribar a destorbar és el pas ocasional d’un tractor o el cant d’algun verderol fugisser.

Joan Balcells, després de passar-se tres anys estudiant producció musical a Girona, va decidir buscar llocs per al seu propi estudi. Mentre estalviava amb feines esporàdiques de monitor i en botigues d’esports, visitava locals a Girona que no estaven a l’abast del seu pressupost. Va canviar el rumb i va decidir buscar pel pla de Lleida. Entre cases velles i magatzems d’amics i familiars, no hi havia res que li fes el pes.

Va ser una granja de pollastres del seu mateix poble la que el va enamorar. Era un vell edifici que feia més de dues dècades que estava en desús. Quan el va visitar per primer cop, estava ple d’excrements de colom, però la llum, les vistes i el seu gran potencial el van eclipsar. La decisió estava presa. “Els meus pares es van posar les mans al cap quan els ho vaig dir”, recorda Balcells.

A principis de juny passat va posar-se a treballar per reconvertir la granja amb les seves pròpies mans. La va netejar a fons, va posar-hi portes i finestres, amb l’ajuda del seu pare va fer la instal·lació elèctrica i hi va instal·lar panells acústics. Va utilitzar les fustes dels palets de la cooperativa per folrar part de les parets, va arreplegar catifes per cobrir el terra i al sostre hi va col·locar barrets de palla que fessin de llums.

“Quan l’anava dissenyant, em preguntava com seria el lloc on voldria estar-me si em confinessin”, argumenta. Un espai gran i diàfan, amb molta llum natural, d’ambient familiar i acollidor. Així se l’imaginava i així el va acabar fent. Cap de les parets del nou estudi li ha quedat recta, però el que importa és que hi ha aconseguit el so que buscava.

La seva idea era defugir el concepte d’estudis hermètics. “Molts d’ells, la majoria a Barcelona, estan dissenyats per enginyers acústics que sols pensen en la puresa del so, però no en el músic –diu Balcells–. Són espais clínics que no transmeten res”. Per això va acabar creant una àmplia sala d’uns vuitanta metres quadrats on els seus clients tenen tots els instruments a mà per poder gravar en qualsevol moment d’inspiració. “Un bon músic, amb un bon instrument i en unes bones condicions són la base perquè comuniquin amb autenticitat”, conclou el jove tècnic.

“Hi tocaria en tot moment”

Qui primer va gravar a La Granja Estudi va ser un cosí seu dels Torms, però qui realment li va donar la gran empenta va ser el guitarrista brasiler Frederico Vannini, apassionat de la fusió del flamenc amb el blues i el rock. Vannini va venir amb un altre músic consolidat, el madrileny Jesús Campos, conegut com a Chucho Canela, autor d’un flamenc barrejat amb música electrònica que a la vegada ha portat als Torms la cantaora Laura Marchal, a qui està produint un disc que sortirà a la llum a finals d’any.

“L’estudi del Joan Balcells em va cridar l’atenció des del primer moment –diu Jesús Campos–. Hi vam aconseguir uns resultats molt naturals i excepcionals, en una època en què tot sona de plàstic”.

Durant el desembre passat, l’estudi dels Torms va treballar amb una intensitat frenètica. A més dels seus clients, Balcells ha invitat alguns músics emergents per filmar sessions en viu que ajudin a promocionar l’estudi. El duet Alosa, format per la violoncel·lista Irene Romo i la cantant Giulietta Vidal,van ser unes de les convidades a estar-s’hi dos dies gravant. “És un estudi on et posaries a tocar en qualsevol moment”, manifesta Romo.

Que aquest estudi es trobi enmig del no-res, rodejat de camps d’oliveres i amb poquíssims habitants, ha fet que siguin valors afegits per a la majoria dels músics que hi han anat. Però, de vegades, ser al mig de les Garrigues també pot convertir-se en un inconvenient. Els Torms és una de les representacions més clares del despoblament de la Catalunya rural. Sols disposa d’una botiga de queviures que obre un cop a la setmana, a més d’un allotjament rural amb molt poca capacitat. Anar-hi des de Barcelona obliga a fer un trajecte en cotxe de més de dues hores. "Molta gent diu que el poble està mort, però jo hi visc i tinc 21 anys, així que la meva feina és mirar de canviar-ho", afirma Balcells. 

Li agradaria que amb el temps es converteixi en un estudi residencial, perquè la granja de pollastres té encara moltes més possibilitats per explotar. És, de fet, un estudi en constant evolució.