Amb els peus sobre la terra: granges i horts per visitar i aprendre

BarcelonaMasies i camps es reivindiquen com a llocs de lleure i entreteniment, a la vegada que posen en valor la feina al medi rural davant dels ulls dels urbanites. Us proposem algunes explotacions rurals de Catalunya per escapar-vos i poder retrobar-vos amb els orígens d’allò que mengeu i conèixer, de primera mà, com és el dia a dia dels que ens procuren l’aliment, lluny de visions idíliques però d’una manera amable i entretinguda. Al capdavall, passejar pel patrimoni ecològic, paisatgístic i cultural del país, i fer-ho en entorns privilegiats –sovint molt més a prop que no ens pensem dels centres urbans–, és tot un privilegi al qual no sempre parem atenció.

Això ho sap bé la família Pifarré, que té la seva granja a només dos quilòmetres de Lleida. Ara és possible visitar l’explotació lletera familiar, que fa dos anys va complir un segle, “un espai que moltes persones ni tan sols saben que existeix”, segons diu Joan Pifarré, que forma part de la cinquena generació de propietaris de la masia. Els tres germans d'aquesta generació actual es van adonar fa un temps que estaven limitats perquè la seva explotació, com tantes altres del camp català, és un minifundi i no els era viable fer-la créixer en producció ni en mida, i que a més el valor del que hi fan i del que la granja significa dins la societat quedava una mica amagat a ulls del món. Per això van contactar amb una entitat de serveis culturals, Nomon, que els va ajudar a organitzar les seves idees, que han començat a comercialitzat amb el nom Engranja’t i que es concreten en forma de visites per a particulars, famílies i escoles. “Ja des del principi mostrem molts elements, com les lleteres i el tractor, que són part de la història familiar, però també part de la mateixa horta”, diuen. En la visita s’aborden aspectes molt diversos de la granja: des dels sistemes de construcció tradicionals fins a la cria d’animals que hi havia abans a totes les cases –com les gallines– o la vida quotidiana dins dels diferents espais de la casa, la sèquia del segle XII o la vinculació amb la ciutat.

Oferta d'oci per a tot l'any

Els Pifarré són un exemple de la creixent oferta d’agroturisme a Catalunya, més o menys reglada. De fet, ja des del 2016, Prodeca –una empresa pública que depèn de la conselleria d’Agricultura– organitza el Benvinguts a pagès, una iniciativa que va néixer amb la proposta d'obrir les instal·lacions de masies i explotacions un cap de setmana a l’any i que va funcionar tan bé que ha crescut fins convertir-se en una oferta d'oci, sobretot per a famílies, que funciona tot l'any. De fet, el portal Benvinguts a pagès ara funciona com un directori d’explotacions que ofereixen aquests circuits i visites per a qui hi estigui interessat, a més d’altres propostes com rutes temàtiques o restaurants on treballen amb productes de proximitat. Una dada interessant que aporta Prodeca és que el 78% dels visitants a Benvinguts a pagès acaben comprant producte de les granges visitades.

I moltes d’aquestes granges comenten que és aquesta venda a consumidors ben informats –visitants, però també restauradors que busquen producte de qualitat– el que fa possible uns models de venda que d’altra manera costaria molt més de fer sostenibles. De fet, algunes d'aquestes granges que venen els seus productes premien els comprador amb una visita. Així ho fan per exemple a Xai de Ferreres, una granja de xai lletó d'Olvan, que comercialitza els seus productes per internet i que, com a afegit, brinda la possibilitat d’anar-los a visitar. La visita va un pas més enllà i ofereix a les persones que s’estan en una de les seves cases rurals fins i tot la possibilitat d’alletar els bens. Maria Àngels Capdevila, una de les propietàries, explica que les visites estan molt vinculades a la seva manera de fer i són necessàries per explicar per què treballen com treballen. Capdevila també comenta que “la idea de vincular la venda amb la visita va sorgir amb la pandèmia, quan els clients deien que volien conèixer més a fons com es criava el xai”, i afirma que els visitants que reben són receptius i coneixedors de tot el que implica el sector primari, incloent-hi la idea que els animals se sacrifiquen per arribar a taula. Altres, com Isabel Castanyer, del Mas la Coromina, dedicat a la producció de llet ecològica a Joanetes, explica que van començar a fer visites perquè era el premi que oferia una marca per a la qual treballaven i a partir d'aquí ho han anat ampliant. Imma Jornet, del Molí Lo Nostre Arròs, a Amposta, va decidir començar a produir pel seu compte en lloc de fer-ho via cooperativa, i “amb la sort d’un petit ajut d’Europa i molta lluita amb els papers”. Des de llavors ja han passat dotze campanyes i hi han anat afegit novetats, com la cervesa, la farina i el licor. Comenta que la visita a la seva explotació es sempre diferent perquè s’adapta als ritmes de l’arròs.

Visites als parcs agraris

Però no són només les explotacions concretes les que ens poden omplir els ulls de verd. Més enllà dels horts urbans, sovint recuperats mitjançant l’esforç dels veïns en zones amb molt –massa– asfalt, els parcs agraris i altres espais afins compleixen una importantíssima funció per preservar el sòl rural, que sovint tenim tan a tocar de grans equipaments logístics o vies d’entrada a les ciutats que ja no som capaços de veure. En són exemples el Parc Agrari del Llobregat, el Parc Agrari de Sabadell, l’Espai Rural de Gallecs o l’acabat de néixer Parc Agrari de la Conca d’Òdena, que són visitables i que organitzen activitats i rutes en les quals no només s’incideix en el vessant agrícola d’aquests espais, sinó que s’aprofiten per fer educació mediambiental i explicar el passat del territori i els seus productes, i s’incideix en les bondats de la sobirania alimentària. Sovint, com passa a Òdena o Gallecs, entitats com Eixarcolant o Slow Food participen en la dinamització, impulsant la recuperació de cultius i, amb ells, del territori i del paisatge.