Els gossos de Lady Gaga i l’ascensor social
Fa un parell de setmanes vaig fer uns ulls com unes taronges quan en un supermercat d’un barri de Barcelona, en el qual la majoria de barcelonins no poden viure de car que és, vaig veure que les rajoles de xocolata estaven posades dins de capses antirobatori, d’aquelles de plàstic transparent que fan sonar l’alarma si te les emportes. Sí, amb aquesta cara que fan vostès ara em vaig quedar jo quan vaig veure que als supermercats dels barris bons han de protegir de manera extra -també hi ha càmeres i treballadors- productes que valen només -mai hauria imaginat que escriuria la paraula en cursiva per referir-me a dos euros- dos euros.
En veure-ho, vaig pensar ipso facto que estàvem caient per un precipici econòmic i social sense retorn i que els efectes de la crisi econòmica derivats de la pandèmia eren superiors fins i tot als que els periodistes o Ana Rosa estàvem explicant. Allà, envoltat de pots de Paladin a la taza i de capses de galetes Chiquilín, vaig sospirar profundament alleujat per no tenir accions de cap empresa. Perquè, en veure la xocolata blindada, si n’hagués tingut, hauria abandonat el carro i me n’hauria anat directe al banc a vendre-me-les. Aterrit de com estem i del que ens espera.
Dic tot això de la crisi i dels símptomes esfereïdors que està oferint perquè aquesta setmana n’hem vist un en forma de culebró celebritesc. I és que una parella de males bèsties han disparat quatre trets al passejador de gossos de Lady Gaga per robar-li els tres buldogs francesos que estava passejant. Repeteixo: quatre trets. Per robar tres gossos.
Segons ha transcendit, el jove Ryan Fischer estava passejant els gossos de la cantant per West Hollywood dimecres a la nit i, de cop, un cotxe va parar al costat seu. Dos individus van treure una arma, el van increpar perquè entregués els animals, cosa que ell no volia fer, i li van disparar fins que van doblegar la seva voluntat de protegir els cans. El noi, que miraculosament ha salvat la vida i es recupera a l’hospital, va caure estès a terra mentre els homes s’emportaven dos dels gossos de Gaga, dos mascles anomenats Koji i Gustavo. El tercer, la femella Miss Asia, va escapar-se i ja ha estat recuperada per la policia.
Els lladres, que encara no han estat interceptats, no sabien que els gossos eren de Lady Gaga. De fet, que els gossos fossin de l’artista no feia res més que complicar-los molt, moltíssim, l’existència, ja que els posava en el punt de mira del món i els feia impossible poder-se’ls vendre. A més, els lladres els van robar de nit, sense haver-los vist, donant per fet que per poc que valguessin els compensaria el delicte amb sang que cometrien.
En definitiva, una barbaritat de violència i de càrrecs penals als quals s’han exposat per robar dos gossos que -de la manera que ells se’ls haurien venut i segons han informat mitjans dels EUA- com a molt els haurien reportat diners per passar dos mesos. És a dir, un enorme risc físic, penal i -vull pensar que- de càrrec de consciència per molt pocs diners.
Gaga, que està rodant a Roma una sèrie sobre la desgraciada vida dels Gucci, de seguida va oferir mig milió de dòlars a qui li tornés els gossos i va anunciar que, a més, “no es faran preguntes” a qui els porti sobre el lloc d’on els ha tret. L’anunci va funcionar i ahir una dona els va dur a la policia al·legant que se’ls havia trobat pel carrer. Evidentment, els lladres van veure el xou on s’havien posat i els van abandonar; per sort, sense que els passés res.
Hom diria que la història és només un titular exòtic més de Hollywood: “El segrest de pel·lícula de dos gossos rics”. Però m’atreviria a dir que va molt més enllà i parla de la banalització de la violència i de la desesperació econòmica de moltes persones. Potser no. Potser exagero. Potser se m’han ajuntat aquestes històries amb els focs que hem vist aquests dies pels carrers del nostre país. En qualsevol cas, la cosa deixa bona constància que ja no cal que portis una cadena d’or perquè t’atraquin, que ara fins i tot el gos pot ser motiu suficient perquè t’ensenyin la pistola o la navalla.
Per cert, diguem d’entrada que si la gent es dediqués a adoptar gossos de les gosseres tot això no passaria. Si la gent no estigués obsessionada per tenir gossos dissenyats exactament per triomfar a base de bé -o de likes - a Instagram, els gossopijos de laboratori no serien objecte de robatori amb violència i amb delictes de sang.
Potser, ben aclarit, aquesta història sí que pot ser la radiografia de com estem: uns són tan rics que es poden permetre uns gossos de plexiglàs tan cars que els roben com si fossin lingots d’or peluts i amb potes, i els altres són tan pobres que han d’acabar fent qualsevol cosa perquè l’ascensor social està completament destruït... El fet que els gossos ja siguin a casa seva -bé, a mansió seva - no em deixa més tranquil que si encara estiguessin desapareguts. Perquè, pobres bestioles, no sortiran mai més al carrer per la por que tindrà Gaga. Tampoc els i les altres propietàries de gossos de West Hollywood. L’aterriment serà el seu nou confinament. Provocat, aquest, pel capitalisme que els ha permès poder tenir una mansió allà. Quan l’ascensor s’espatlla, perjudica tothom. Tothom.
