Relacions de parella

Girona i Manresa, les ciutats catalanes més infidels

Catalunya és el territori de l'Estat on més s'enganya la parella, segons un estudi que també assenyala que Espanya és un dels països menys proclius a perdonar els afers

Una noia fent servir una apli de cites, en una imatge d'arxiu
4 min
1
Regala aquest article

BarcelonaSi aquest 2025 vostè no ha estat infidel, és possible que la seva parella sí. Almenys això es desprèn de les dades que ha fet públiques el portal de cites extraconjugals i no monògames Gleeden, que assegura que el gener és el mes en què es produeixen més infidelitats de tot l'any. Aquesta plataforma d'origen francès compta amb més de 12 milions d'usuaris al món i registra un augment d'activitat superior al 450% a principis d'any. "Les parelles han estat molt temps juntes al desembre, cosa que pot acabar afectant la seva relació si no està ben gestionada", explica Silvia Rubíes, responsable de comunicació de la plataforma.

Segons una enquesta de Gleeden, un 36% dels protagonistes d'aquestes infidelitats busquen "una via d'escapament per oblidar la tensió acumulada durant les dates recents d'índole familiar". Un 28%, en canvi, admeten que "la tornada a la rutina els fa revifar el desig d'experimentar novetats i canvis". D'altra banda, un 23% dels enquestats afirmen que l'inici d'any "propicia la introspecció i fa que es plantegin a si mateixos interrogants com si estan realitzats o si la seva relació compleix les seves expectatives". Un 18% dels enquestats assenyalen "la tristesa que els produeix el gener, amb els seus dies curts i freds", com un factor que els porta a "buscar consol fora de casa", aclareix Rubíes.

El psicòleg, sexòleg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas certifica que "els mesos de gener i setembre són moments en què es ve d'estar molt en família i això fa que, si la persona se sent sobrecarregada, intenti sortir-se'n". Segons explica, a la vida d'una persona hi ha tres grans esferes que hauria de poder satisfer: la personal, la de parella i la familiar. "Si una persona sent que aquestes tres parts estan en equilibri, no li pesarà cap de les tres. Però el que sol passar és que tot s'ho menja la família i la feina. De fet, és més fàcil tenir espais d'individualitat que de parella, perquè són els que un s'agafa quan l'altre es queda amb les criatures", assenyala.

Catalunya, la més infidel

El portal de cites extramatrimonials Ashley Madison també ha posat al descobert en el seu darrer informe quines són les ciutats més infidels de l'estat espanyol. És a dir, les que més activitat registren en la plataforma durant els mesos més freds de l'any en proporció al seu nombre total d'habitants. En aquest rànquing, Catalunya hi té un paper molt destacat, ja que del top 20 de ciutats més infidels de l'estat, vuit són catalanes. Tot i que la primera és Burgos, la segona és Girona, que puja una posició respecte al rànquing de l'any passat. El pòdium el tanca Lugo, que debuta a la llista en aquesta elevada posició. En quart lloc trobem Manresa, que també entra de cap i de nou al top 20. En cinquena posició hi ha Barcelona, desplaçada un lloc cap avall per Manresa. La sisena ciutat més infidel d'Espanya és Tarragona, que també entra al rànquing de nou. En desena posició hi ha Lleida, que baixa dos llocs respecte a l'any passat. Mataró puja dos llocs i es consolida en la posició número 16. L'última ciutat catalana del rànquing és Reus, que baixa un lloc —empresa cap avall per Mataró— i queda en dissetena posició. Segons expliquen des del portal, l'augment d'activitat al seu portal a Catalunya es pot deure "a un entorn social més obert, que permet a les persones explorar noves formes de connexió emocional i sexual".

Teràpia? No sempre

Puig afirma que cal distingir dos perfils d'infidels. "El primer és el de les persones a qui no els importa el pacte de parella que tenen i són egoistes que es dediquen a fer mal a la seva parella en pro del seu benefici. Aquesta persona hauria de venir a teràpia? No. Aquesta persona s'hauria de replantejar què fa vivint en parella si no vol compartir i l'únic que vol és competir", explica. El segon perfil és el de les persones que saben que la infidelitat és una cosa que en el seu pacte de parella no està ben feta i que els dol haver-la fet. "Es tracta d'un perfil bastant diferent. La situació ideal seria que sols o amb la parella s'hagués pogut treballar sobre aquesta necessitat abans. Quan la infidelitat es produeix és que ja s'ha fet tard. Un cop s'ha comès la infidelitat, anar a teràpia de parella és ideal perquè s'ha de treballar la necessitat que aquella persona tenia i el dany que ha causat", afegeix l'expert.

Sobre si les infidelitats són la mostra que hi ha molta gent vivint en monogàmia malgrat que no és un sistema que els encaixi, Puig Rodas va un pas més enllà: "El fet de canviar la monogàmia com una fórmula per viure millor és agafar el rave per les fulles. El que ens hauríem de plantejar és què és el que volem en aquesta vida i si aquests desitjos són creats per nosaltres o creats per figures externes. Això ens permetria replantejar-nos si volem viure d'una manera o de l'altra". Sobre si aquestes dades d'infidelitats canviaran en el futur arran de les noves fórmules de relació que adopten els més joves, Puig explica que les noves generacions entren en contacte amb aquestes noves idees quan els toca començar a construir la seva vida i això els permet qüestionar-se els models tradicionals i triar, però això no suposarà una desaparició del model normatiu.

Reequilibri de gènere i poc proclius a perdonar

El portal de cites Ashley Madison publica anualment un informe en què radiografia l'estat de les relacions de parella dins i fora d'Espanya. L'informe revela que si bé tradicionalment els homes eren més infidels que les dones, la desproporció s'està equilibrant. Les dades del portal assenyalen que la diferència entre gèneres és més petita del que s'esperava, perquè les dones estan abanderant un canvi en aquesta qüestió. El 15% de les dones espanyoles enquestades admeten haver estat infidels, una xifra només lleugerament inferior al 21% dels homes que ho reconeixen. Segons Lara Ferreiro, psicòloga i terapeuta de parella, “les dones estan deixant enrere segles de masclisme, reivindiquen els seus orgasmes i exploren la seva sexualitat sense culpa": "Una aventura no sempre implica la fi d'una relació, sinó una manera de satisfer desitjos que havien estat postergats”, puntualitza l'experta.

El perdó de la infidelitat també viu un canvi. Tanmateix, a l'estat espanyol la qüestió avança menys que en altres països del seu entorn. Malgrat que el 27% dels espanyols afirmen estar disposats a perdonar una infidelitat, Espanya continua sent un dels països menys proclius, principalment per factors culturals com la por del “què diran”. "Som una societat marcada per la vergonya i el ressentiment, sobretot quan la infidelitat es fa pública. Moltes persones podrien perdonar si ningú més se n'assabentés", explica Ferreiro, que també assenyala que les dones són menys propenses a perdonar que els homes. Concretament, hi ha un 30% d'homes que perdonarien una infidelitat mentre que la quantitat de dones representa el 23% del total. "Les dones solen sentir una traïció més profunda, a causa del pes emocional i les responsabilitats que assumeixen en les relacions".

stats