Encara que els gelats i polos industrials ens semblin molt bons, hi ha fets que són molt més difícils, per no dir impossibles, que passin amb els artesanals, com el cas de l'òxid d’etilè d'aquest estiu. La notícia va saltar a finals de juny a França i ràpidament es va estendre a Catalunya: diversos tipus de gelat industrial es van veure afectats per contenir excés d'òxid d’etilè, un producte que s'utilitzava per desinfectar espècies fins que es va descobrir que, entre altres coses, era cancerigen. El gran assenyalat per aquesta troballa va ser Nestlé, que en un primer moment va haver de retirar del mercat diversos lots de fins a catorze varietats de gelats, entre les quals incloïa el Pirulo, el Mikolápiz, l'Oreo Bombón o l'Smarties. A principis d'agost, la fundació Facua ja havia augmentat fins a més de cinquanta la llista de tipus de gelats afectats per contaminació.
Els gelats de la nostra vida
Gelats i polos com el Magnum, el Frigopie i el Colajet resisteixen el pas del temps i continuen triomfant entre grans i petits
Són l'aneguet lleig del món gelater, però fa quasi cent anys que resulten indispensables per passar l'estiu. Els gelats i polos industrials han marcat la infantesa dels catalans, i encara avui són alternatives als de gelateria, sobretot quan no en trobes cap a prop o tanquen quan ja no és temporada. Deixant a banda preferències en l'elaboració i els criteris de proximitat, preferir un Calippo o un Maxibon a un gelat de xocolata artesanal no és cap delicte, sinó qüestió de gustos i moments. Repassem les marques més mítiques.
Frigo, el regnat etern
Sembla poc discutible que a Catalunya la marca més popular i intergeneracional de gelats i polos industrials és Frigo. Repassar el seu catàleg a la porta del bar o xiringuito per escollir quin model farem de postres és un clàssic de l'estiu. Frigo és una companyia originària de Barcelona, fundada pels germans Rimblas Rimblas l'any 1927 com a Indústries Frigorífiques d'Alimentació, d'aquí al posterior diminutiu. L'empresa es va expandir per tot l'Estat i l'any 1973 va entrar a formar part de la multinacional anglo-holandesa Unilever, que va decidir mantenir nom i catàleg a l'Estat amb un gran recorregut entre el públic local. Unilever disposa de marques gelateres per tot Europa, és per això que pots trobar els gelats Frigo en altres països tot i tenir altres denominacions.
El gran encert de la marca catalana va ser fitxar Joan Viñallonga a mitjans dels anys setanta. Destinat a pensar nous productes, va ser el visionari que va crear gelats i polos tan icònics com el Drácula, el Twister, el Frigopie –per a molts considerat el millor gelat industrial de tots els temps– i el Calippo, aparegut per primera vegada a la carta estiuenca el 1984. Però l'èxit de Frigo és extraordinàriament gran, és una marca plena de productes carismàtics, com el Cuore, el Frigodedo, el Popeye, el Minimilk o el Superalmendrado. A més, en la seva llarga trajectòria ha anat sumant encerts espectaculars, com la inigualable Tarta Romántica; la Comtessa, creada el 1982, o la sèrie Magnum, un clàssic del frigorífic que es pot gaudir de gustos i maneres molt diverses.
Helados Nestlé, suma de mites
El món es divideix entre els que saben d'on prové Helados Nestlé i els que mai relacionarien la potent multinacional francesa amb una marca icònica de polos i gelats. Qualsevol dubte s'esvaeix fixant-se en el logotip i les seves varietats més destacades, perquè instantàniament remet a Camy, un nom indispensable per entendre els nostres gustos gelaters dels últims cinquanta anys. Creada com a Camay (van fer fortuna amb el clàssic eslògan "Helados Camay, mejores no los hay") ràpidament va ser adquirida per Nestlé, que prèviament havia comprat una altra marca popular de gelats, Avidesa.
En les dècades que Camy va mantenir el nom va aconseguir un bon grapat de hits en matèria de postres, com els llavis Mua Mua, el Tornado o els polos de Nesquik, però hi ha dos models que passen per sobre de tots. Un és l'immortal Colajet, icona pop per excel·lència del catàleg. Inspirat en la saga Star Wars, tenia el seu origen en un primer model anomenat Camyjet, que va començar a comercialitzar-se el 1966. Deu anys després, i aprofitant l'empenta de la pel·lícula galàctica de George Lucas, arribaria el Colajet amb la seva màgica mescla de cola, llimona i xocolata. L'altre gran encert és més tardà, però els seus militants podrien fer bogeries per ell: el Maxibon, una mescla d'ametllat i gelat de barra amb galeta... i sense palet de fusta. L'any 2003 la marca Camy es va deixar d'utilitzar per passar a formar part d'Helados Nestlé, nom que també va aglutinar els clàssics Miko, una empresa amb delícies tan destacades com el Mikolápiz, el Mikocola i el Pirulo.
El gelat industrial gurmet
Häagen-Dazs va ser el negoci de gelats que van obrir Reuben i Rose Mattus, un matrimoni d'immigrants polonesos, a Brooklyn a finals dels anys cinquanta. Reuben, que havia treballat a l'antiga empresa de gelats Senator Frozen, va començar la seva pròpia marca amb la intenció d'aconseguir un gelat de gamma alta que es distingís no només per tenir una gran qualitat, sinó també pel refinament i elegància. És innegable que ho va aconseguir. Encara que el nom de l'empresa pugui remetre a una llengua eslava o germànica, la realitat és que Häagen-Dazs és una paraula inventada, no és ni tan sols un cognom. Va sortir del matrimoni Mattus considerant que semblava una paraula danesa, i que això donava cert estatus. El 1983 la companyia va ser adquirida pel gegant alimentari Pillsbury sota dues condicions: que es mantinguessin els estrictes paràmetres de qualitat del producte i que Reuben i Rose Mattus es mantinguessin com a consellers de l'empresa. I així va ser fins que Pillsbury va ser absorbida per General Mills, multinacional nord-americana que comercialitza marques com Yoplait, Cheerios i Old El Paso.
El desembarcament de Häagen-Dazs a Catalunya va arribar coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 i la primera botiga de la marca va ser a la rambla de Catalunya de Barcelona. El somni d'aquell matrimoni polonès, que creia en un gelat industrial de gran qualitat, es va complir: Häagen-Dazs és el gran rei dels dinars i sopars a cases de familiars i amics. Cadascú té el seu sabor favorit d'entre els vint que es comercialitzen, però les estrelles indiscutibles són el de xocolata belga, el de vainilla amb nous amb macadàmia i el de pastís i formatge amb maduixa i galeta.
El gelat nord-americà més solidari
És la gran alternativa al Häagen-Dazs quan ens conviden a un sopar i hem de portar les postres. Si aquests aposten per la distinció i elegància amb estètica europea, com també fa Frigo amb la línia Carte d'Or, a Ben & Jerry's no dissimulen en buscar la màxima golafreria i l'essència del gelat nord-americà. Una prova en són els sabors que proposen, sempre anant un punt més enllà del que recomanaria un dietista. Exemples? El Chocolate Fudge Brownie (gelat de xocolata amb trossets de brownie), el Cookie Dough S'Wich Up (gelat resultant de la suma de diversos tipus de cookies amb trossets de galetes) o el Peanut Butter Cup (gelat de xocolata amb crema de cacauet).
La història de la marca comença el 1977, quan Ben Cohen i Jerry Greenfield, dos joves hippies de Vermont, als Estats Units, decideixen obrir un negoci després de fer un curs de gelats per correspondència. Els seus productes a alguns els semblen excessius, però ningú diria que darrere aquesta marca sempre hi ha hagut certa ètica i activisme polític, fet que els portaria diversos embolics, com quan Ben Cohen va signar una petició de llibertat pel pantera negra Mumia Abu-Jamal. I això no és tot, encara avui l'empresa nord-americana manté una política de salaris que aposta per la màxima igualtat possible entre treballadors i executius, va fer un comunicat de suport als indignats de Nova York del 2011, es va sumar al boicot a Israel als territoris ocupats i es va posicionar a favor del Black Lives Matter. Les seves guerres amb Häagen-Dazs són històriques, a l'altura d'altres grans rivalitats com McDonald's i Burger King o Coca-Cola i Pepsi.