¿És saludable comprar cada dia el menjar fet perquè "No tinc temps de cuinar"?

BarcelonaHi va haver un temps, ara fa un parell d'anys, que el món es va aturar, gairebé tothom es va haver de quedar confinat a casa i molta gent es va graduar en cuina tot i no estar gens acostumada a acostar-se als fogons. La farina i el llevat es van esgotar als supermercats i l'Instagram es va omplir de fotos que semblaven una competició per veure qui es feia fins i tot el millor pa casolà. Aquells dies semblen haver passat a la història, i no només perquè la pandèmia hagi millorat exponencialment. La tornada a les rutines d'abans i a la presencialitat a les feines o als centres educatius ha anat en paral·lel a una pèrdua d'aquella fal·lera per cuinar, almenys quan es tracta de preparar-se la carmanyola de l'endemà, i han tornat als plats preparats, el recurs fàcil en algunes llars quan no es té temps de cuinar.

El menjar fet ja fa temps que no només es pot trobar a les tradicionals rostisseries o establiments de menjar per emportar-se, sinó que també prolifera a les neveres dels supermercats –n'hi ha que fins i tot que han incorporat espais per endrapar-lo o ofereixen el peix acabat de coure al forn–, en aplicacions de delivery, i amb opcions específiques per a vegans. "Ens vam acostumar durant la pandèmia a tenir temps per elaborar receptes, menús i coses noves", rememora la dietista-nutricionista Rosa Baró, una de les portaveus del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), però ara hi ha hagut un gir: "Hem passat del tot al res. Se'ns han complicat les rutines i llavors la conciliació familiar, l'estrès i el dia a dia et porten a buscar el que és més fàcil i ràpid". A més, el menjar fet pot ser considerat un bon recurs per sortir del pas per a qui viu sol o acostumava a anar de restaurant i veu que ara li surt més a compte per contenir despeses davant de la crisi d'inflació i energètica.

Baró treballa de nutricionista comunitària al CAP Muralles de Tarragona i explica que molts pacients "compren el temps recorrent a aquests aliments preparats". El catedràtic d'antropologia de l'alimentació de la UOC, Francesc Xavier Medina, afegeix que també és una qüestió de comoditat. "A vegades bullir una pasta i posar-hi una salsa, encara que sigui preparada, són uns minuts, i no tenim ganes de fer res", il·lustra, de manera que "comprem temps, però sobretot comoditat, perquè ens donen les coses preparades". Medina i el seu equip van estudiar com just després del confinament pandèmic "hi va haver cert auge d'endur-se el menjar cuinat des de casa", una tendència que s'havia mantingut en certa manera, però ara "amb la tornada definitiva a la feina i l'organització dels àpats al voltant de la jornada laboral fora de casa els menjars preparats s'han recuperat moltíssim".

Catalunya encapçala el consum

L'Informe del Consum Alimentari a Espanya 2021 –elaborat pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació– ja apunta la tendència respecte a l'any passat, i això que encara no s'havien recuperat del tot les rutines prepandèmia. Si bé la compra de plats preparats va disminuir lleugerament, un 0,3%, respecte al 2020, a efectes pràctics no va decréixer si es compara amb l'alimentació en general (-7,2%). És més, el volum consumit de menjar fet va ser un 11% superior al del 2019, l'últim any sencer precovid, mentre que la despesa va ser un 1,6% superior respecte al 2020 i un 14,8% respecte al 2019. Per càpita, el consum és de 16,77 quilos anuals per individu –els catalans encapçalem el rànquing amb 21,81 quilos– i cada persona s'hi gasta 74,60 euros a l'any. Les llars amb fills i monoparentals són les que en fan un consum més intensiu, però el consum més elevat per càpita és el de les unipersonals.

A més de semblar una opció ràpida i còmoda, el menjar fet juga amb l'avantatge de presentar-se acompanyat d'una bona colla de reclams publicitaris. "Tots els missatges que incorpora el producte fan que cridi l'atenció i indueixen a comprar-lo", afirma Baró, com ara del tipus "Utilitza el microones i ja està" o "Obre l'envàs i no has de fer res més". Ara bé, en el que ens hauríem de fixar quan en comprem és en la lletra petita. "Hem de llegir, sobretot, els ingredients", subratlla la dietista, que convida a pensar quins faríem servir si féssim aquella recepta a casa. A la llista d'ingredients hi trobem les verdures o la carn, però també hi poden aparèixer diversos additius que no afegiríem a casa, a menys que es tracti dels habituals i reconeixibles sal o sucre.

Així que el que a priori ens pot facilitar la rutina, potser no va tan bé per a la salut ni per a la del medi, sobretot si es tracta de plats envasats. Abusar d'aquests menjars preparats pot ser motiu de preocupació, i més quan hi recorrem diàriament. "Això passa i no en tenim consciència", assegura Baró. Pot ser que de dilluns a divendres mengem de manera recurrent plats com pasta o canelons, que acostumaven a ser per als dies de festa, desplaçant altres aliments que poden ser interessants per a la salut. "Si els plats preparats escollits són aquests, que a vegades són més rics en la part de farinacis, pobres en la quantitat de verdures i amb proteïnes no interessants, a la llarga podem veure desequilibris en les analítiques", avisa la dietista, com ara problemes amb el colesterol i la hipertensió –hi pot contribuir l'excés de sal–, restrenyiment –hi pot ajudar la manca de vegetals– o anèmia –vinculada a un consum de proteïnes de baixa qualitat.

Com recuperar el control sobre què mengem

Si hem caigut en el bucle del "No tinc temps de cuinar", podem trencar-lo i recuperar almenys un cert control sobre la nostra alimentació sense grans esforços. D'entrada cal valorar quants dies a la setmana necessitem menjar fora de casa o en poc temps. "Sabent els dies, podem fer una mica de planificació", prossegueix Baró. Es pot començar pel més senzill, que és "agafar coses que siguin molt fàcils de cuinar o mig fetes". Es tracta de combinar grups bàsics d'aliments per arribar al final de la setmana incorporant als àpats tots els grups essencials per a una dieta sana i equilibrada. "Puc tenir un pot de bajoques, una escalivada, una llauna de tonyina i un ou dur i em faig el plat, o una bossa d'amanida, uns espàrrecs, algun fruit sec, moresc i hi afegeixo peix, carn o llegums", exemplifica, i no cal trencar-se gaire la closca: els llegums els podem tenir de pot, la pasta o l'arròs ja cuits a la nevera, l'escalivada també es ven feta, podem recórrer a conserves per al peix i, si no trobem el moment de fer-nos un tall de carn, podem comprar pollastre cuit al natural –no tipus embotit– i fins i tot es venen ous ja bullits, unes opcions millors que els ultraprocessats.

Amb tot, el cost que té el menjar és un dels principals condicionants a l'hora d'escollir l'alimentació. El menjar preparat té un preu mitjà de 4,45 euros el quilo (arriba als 7,62 euros en botigues tradicionals) i el seu consum és superior en les classes mitjanes i altes, com indica l'Informe del consum alimentari a Espanya 2021 i corrobora la dietista-nutricionista Lourdes Tecchia, també portaveu del CoDiNuCat i que coordina l'àrea de nutrició del Banc dels Aliments de Lleida, que atén famílies vulnerables. "L'únic producte preparat que utilitzen les nostres famílies són els cubs de caldo", concreta, si bé els desaconsella perquè porten molta sal i no tenen gaire poder nutritiu. "El problema no és tant que l'alimentació saludable sigui més cara com que la malsana és massa barata", avisa, i fa una crida a buscar un equilibri i empoderar el consumidor perquè faci "una compra més conscient, saludable i de proximitat" mitjançant una bona educació alimentària.