Les galetes de sant Blai, els calçots i els esmorzars de forquilla, a les Decennals de Valls

BarcelonaLes galetes de sant Blai tornen a fer-se a les cases de Valls. Es podria dir que feia uns 60 anys que havien deixat de cuinar-se, perquè “es va perdre el costum de fer-ne juntament amb la desaparició de la indústria tèxtil, perquè sant Blai n’era el patró”, explica la historiadora Pilar Vives, que subratlla que sense tèxtil ja no hi havia sant a qui venerar.

Per a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que comencen aquest divendres i s’allargaran fins al 6 de febrer, el dolç casolà i també els esmorzars de forquilla, els plats de mar i muntanya i un cava d’edició limitada seran els protagonistes gastronòmics de la celebració, que s’escau cada 10 anys –i en els anys que acaben en 1– però que enguany es fa el 2022 perquè l’any passat es va anul·lar.

 “Les galetes de sant Blai es preparen amb farina, mantega i estan perfumades amb canyella”, diu Vives. El perfum de canyella, justament, és el que recordava la població de Valls de les galetes que havien desaparegut. “Sant Blai era el patró dels teixidors, i com que a Valls hi havia tèxtil, es venerava, i alhora protegia contra els mals de gola, que és una altra de les qualitats que en el santoral ha tingut sant Blai”. Les galetes, recorda la historiadora, es compraven antigament a la parròquia, a les pastisseries, i es venien en paquets de tres. La població també les feia a casa. El cas és que estaven sempre preparades per quan arribava el mal de gola. “Com que les galetes estaven beneïdes, era un remei de fe”.

La tradició de fer-ne es va perdre quan la indústria tèxtil i el seu patró es van oblidar, però la recepta es conservava a les cases. “Al Centre Cívic de Valls vam parlar-ne un dia, era a principis del 2020, i llavors una veïna de Valls, la Núria Rocamora Robuster ens va dir que ella conserva la recepta escrita de la seva mare, la Leonor Robuster”. Van llegir el paper manuscrit i van pensar a portar a la pràctica la recepta. I la pràctica va ser excel·lent. “Quan ens la menjàvem vam coincidir que només ensumant-les ens venia el record d’aquells temps, aquell perfum de canyella que envoltava els carrers de Valls al voltant de finals de gener i principis de febrer”.

La pandèmia va deixar la recepta altra vegada desada al calaix, però no del tot, perquè el Centre Cívic de Valls, amb els veïns implicats, com la mateixa Pilar, van anar fent passos perquè les galetes es coguessin de nou als forns de Valls. “Vam tenir la sort de trobar un document a l’Arxiu Municipal que conservava una imatge dels Blais, que ens va ajudar a prendre’n les mides i a copiar la imatge del sant dibuixat a la galeta, amb el bàcul, la mitra i la pinta de cardar la llana”. A partir d’aquí, i amb l’ajut de veïns, l'institut de secundària i també una empresa del polígon industrial de Valls, han aconseguit que un segell fet amb plàstic alimentari es pugui fer servir per estampar la imatge del sant a les galetes, que són rectangulars, tal com van comprovar que es feien al segle passat.

Fet i fet, la història de la recuperació de les galetes de sant Blai, que es menjaran per les Festes Decennals 2021 + 1 (la xifra recorda que s’haurien d’haver fet l’any passat), són un exemple de perseverança per recuperar un bocí de la història de Valls. “Si els xiquets les preparen a les escoles, com passa amb els panellets, estaran recordant el passat de la població, que es dedicava a la indústria tèxtil, que demanava al sant, que té l’onomàstica el 3 de febrer, protecció”. A més, amb les galetes de sant Blai també hi va afegit la saviesa culinària i la remeiera, perquè “eren les dones les que guarien els mals de les persones estimades”, subratlla la historiadora Pilar Vives.

Plats de muntanya 

Mentrestant, al claustre del Convent del Carme de Valls, demà al migdia, Josep Maria Tules, casteller dels Xiquets del Serrallo de Tarragona, i Miquel Àngel Massip, de la bèstia festiva del Bou de Reus, cuinaran un plat que té arrels a les seves poblacions. “Nosaltres hi cuinarem el plat de muntanya, que serà bou amb arròs, en una paella, els dos ingredients junts, que és una recepta que hem recuperat del segle XVII, i que es menja per la festa major de Sant Pere de Reus”, explica Miquel Àngel Massip. La preparació també es podria cuinar com un estofat del bou, amb l’arròs a banda, que faria la funció del pa. Però per dissabte el reusenc optarà per la paella. “El plat es pot cuinar de les dues maneres”, subratlla. Per la seva banda, Josep Maria Tules farà una fideuà. Els dos plats es podran tastar al migdia, i serviran de descans entre les jornades castelleres del matí i les que vindran a la tarda.

Per continuar, la cuinera Carme Ruscalleda ja té preparat la xerrada que pronunciarà demà sobre els esmorzars de forquilla, i que clourà les jornades del Simposi Casteller de Catalunya. Serà a la sala d’actes del Convent del Carme, a les 18 h. “He viscut des de petita en un ambient de pagès, en què els homes de casa, el dia que no anaven al tros, esmorzaven a casa de forquilla”, explica la cuinera de Sant Pol de Mar, que afegeix que l’àpat “es practicava de manera molt natural i amb el concepte de sostenibilitat que actualment tant es pregona”. El cas és que l’esmorzar consistia en passar per la paella “vianda del dia anterior”, com ara les restes d’un bullit d’hortalisses o uns llegums o una carn d’olla. Per amorosir-ho es rostia a la paella un tall de cansalada o un tall de botifarra, i ja estava fet. “També tinc records d’acompanyar el meu pare al mercat del diumenge a la població de Tordera, on es feien els tractes de bestiar; hi anàvem perquè el pare sempre havia criat bestiar al tros”, recorda. A Tordera, doncs, quan hi anaven els diumenges, com encara es fa avui, al mercat tenia “un gran èxit de públic”, i al seu voltant hi havia restaurants especialitzats en esmorzars de forquilla. Quins? Mongetes amb botifarra, capipota, tripa de xai, cigrons amb bacallà, peus de porc amb samfaina. “El jovent del Maresme encara va els diumenges, als restaurants a fer un esmorzar de forquilla que val pel dinar”. L’expressió “valer pel dinar” la cuinera la remarca i l’associa amb els internationals brunchs, que han arribat a casa nostra impulsats en gran part pels hotels. “Ofereixen una oferta de cuina diferent però persegueixen el mateix objectiu que els esmorzars de forquilla”, diu Ruscalleda, que explicarà més anècdotes personals sobre l’àpat que tradicionalment els castellers han fet els dies de les grans jornades castelleres.

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls tindran, a banda d'altres protagonistes gastronòmics, el cava de les Decennals 2021 + 1, fet per Adernats, de la Vinícola de Nulles, del mateix Alt Camp.