Francina Alsina: “¿Saps quan apareix una persona sàvia a la vida? El Quim ho era"

Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, té facilitat per fer amics. N’ha après amb el temps, potser perquè ha viscut moltes vides en una de sola. El seu primer ofici va ser el de carnissera. “No volia estudiar, i a casa em van deixar clar que no mantindrien ganduls. Així que vaig estar dotze anys de la meva vida treballant a la Boqueria, fins que em vaig casar”. Al mercat es relacionava amb molta gent, i entre el públic, “que era tan divers com el barri”, hi va fer molts coneguts i saludats. Amics, encara no.

Però una amistat ben especial s’apropava a la seva vida, tot i que ella encara no ho sabia. Els diumenges agafava un tren ben d’hora al matí i se n’anava d’excursió amb el Centre Excursionista de Catalunya. “Vaig fer una mica de colla, però d’amics íntims tampoc”. No, l’amistat que li canviaria la vida no la va conèixer entre muntanyes. Ni tampoc als passadissos dels jutjats, on va començar a treballar quan va deixar la Boqueria i es va fer pèrita cal·lígrafa i pèrita grafòloga.

L’amic que faria de la Francina la persona que és ara el va conèixer en un partit de futbol dels seus fills, quan ella ja tenia 40 anys. Era l’àrbitre. Es deia Quim Marcet: l’any 1989 va allargar-li a la Francina un fullet en què es parlava d’una associació, Arrels. El Quim n’era voluntari, i la Francina va decidir acompanyar-lo un dia a veure què era. Havia de ser una visita, només. “Vam estar anant plegats a Arrels cada dissabte a la tarda durant gairebé 25 anys”. Un quart de segle. La Francina el passava a recollir i caminaven junts fins a la seu d’Arrels. Pel camí, aprofitaven per posar-se al dia. “Bé, jo no callava, i ell sabia escoltar”. Quan el Quim va fer 80 anys, per problemes de salut va deixar de col·laborar amb Arrels, i finalment va morir l’agost del 2016. La Francina va poder acomiadar-se’n. “Si el Quim no hagués entrat en la meva vida no seria on soc ara ni com soc”, afirma rotunda. “¿Saps quan apareix una persona sàvia a la vida? El Quim ho era. Era d’aquelles persones que mai et donen lliçons, el que t’ensenyen ho fan senzillament amb la seva manera de fer”.

Quan la Francina va ser escollida presidenta de la Taula del Tercer Sector, l’octubre del 2017, una de les primeres persones en qui va pensar va ser en el seu amic Quim. “Ostres, quina jugada m’has fet, Quim. Segur que des d’allà dalt hi has tingut alguna cosa a veure”, diu que va pensar en aquell moment. I, probablement, tenia raó.