Francesc Torradeflot: “L’espiritualitat no és una creença”

BarcelonaL’espiritualitat és cerca, és moviment, és inevitable. Per això sovint xoca amb els murs inamovibles de les creences, en especial quan se sostenen en nom d’alguna divinitat o ésser superior. Un mestre sufí va dir: “Conec Déu per la seva capacitat de desfer totes les meves decisions fermes”. És en aquestes escletxes del mur anomenat “creença” que s’escola l’espiritualitat i, amb ella, la vida per continuar fluint.

D’aquest moviment vital que cerca la qualitat humana més profunda i sincera, natural, Francesc Torradeflot Freixes n’ha fet raó i propòsit al llarg de la seva vida. Nascut a Lleida l’any 1958, explica que al principi era un cristià “conservador i escrupolós, pràcticament maniàtic”, però a partir d’un grup de joves cristians de base va aprendre “l’art de la tolerància”. En aquelles converses entre joves es va adonar “de les moltes maneres de ser cristià” i es va “desaferrar de les formulacions, les pràctiques i els preceptes morals”. Aquest desaferrar-se del dogma (“Dic desaferrar en el sentit de no idolatrar les formes”, puntualitza) el va portar, amb poc més de vint anys, a entrar a l’ordre dels Carmelites Descalços: “Al monestir vaig aprendre l’espiritualitat profunda, que no tenia res a veure amb les pràctiques externes més superficials, al principi amb un any sencer amb un mínim de tres hores diàries de meditació silenciosa”.

 L’important és l’experiència

Als Carmelites s’hi va quedar vuit anys, fins al 1987, que va compaginar amb els estudis teològics i després amb els d’història de les religions, on va descobrir “les altres tradicions”. A la Universitat Catòlica de Lovaina-la-Nova (Bèlgica) hi va estudiar dos anys i va fer la tesina amb el conegut sacerdot, antropòleg i historiador de les religions Julien Ries. Aquesta obertura continuada a l’alteritat, la diversitat i l’espiritualitat profunda la va combinar amb l’estudi “del milloret (per no dir el millor) de l’espiritualitat cristiana, que són sant Joan de la Creu i Teresa de Jesús, tots dos carmelites”, confessa. “Això em va generar una sensibilitat especial i, a l’estudiar altres tradicions, podia percebre una mateixa flaire i intensitat espiritual en totes”.

Director de l’entitat catalana Audir pel diàleg interreligiós i interconviccional, és una de les figures clau a casa nostra per a la promoció del diàleg entre creences, fins i tot més enllà del marc religiós. “Em considero cristià, i fins a cert punt catòlic, tot i que si és molt dogmàtic no. També puc participar en rituals d’altres tradicions amb el mateix sentiment espiritual, per exemple puc estar en una mesquita i sentir la presència de l’absolut a través de la forma dels que hi preguen, capto l’energia, hi sintonitzo. Per a mi, l’important és l’experiència de cadascú, i l’espiritualitat és lliure, entre la persona i l’absolut o la divinitat”.

Estudiós de l’hinduisme (ha dedicat bona part de la seva recerca a comparar sant Joan de la Creu i el Bhagavad-gita) i coneixedor de diverses llengües com el sànscrit, l’hebreu, el grec i el llatí, Torradeflot considera essencial anar sempre que es pugui a les fonts originals per desgranar el bo i millor de totes les tradicions. Fruit d’aquesta tasca de cerca i diàleg, en els últims temps també s’ha encarregat de prologar i divulgar la traducció al castellà del llibre La espiritualidad sin Dios. Su historia y su práctica (Kairós), de l’historiador Peter Heehs: “Quan vaig llegir l’obra en anglès em vaig enamorar del llibre i de l’autor, estava en sintonia amb ell. Moltes coses que jo havia intuït ell les formula molt bé, amb una perspectiva històrica, descriptiva, ordenada, sense rebutjar ningú, de manera analítica però empàtica, amb ganes de trobar i compartir la saviesa dels éssers humans i fer camins junts per construir una humanitat millor”. 

Persones més lliures

Heehs, historiador nord-americà establert a l’Índia des del 1971, traça en aquest volum un recorregut històric per totes aquelles espiritualitats que han sorgit al marge de la idea de Déu. Per a Torradeflot, que en els últims anys imparteix un curs sobre aquesta mateixa qüestió, el fet de parlar d’espiritualitat sense religió permet una mirada més inclusiva en una societat plural com la nostra, on cada vegada hi ha més gent que es defineix així.

“En les societats plurals democràtiques –explica Torradeflot– ja no té sentit la funció social de la religió, tret que per funció social entenguem la facilitació de l’experiència espiritual. Llavors sí que té un sentit, però no quan vol ocupar una funció de poder i control. L’important de les religions és que t’ajuden a veure i viure la realitat de manera més plena i a ser més feliç, i hem trobat altres maneres més inclusives i plurals per cohesionar-nos socialment gràcies a unes democràcies que, espero, cada vegada seran més participatives. Per això crec que l’espiritualitat casa molt bé en una societat així, perquè genera persones més creatives, innovadores, lliures, més capacitades per cooperar i treballar en equip, de posar-se al servei perquè no estan tan dominades per l’ego. El llibre de Heehs ens mostra que, històricament, sempre ha sorgit una espiritualitat sense Déu en què el fet de no creure no impedeix cultivar aquesta qualitat humana profunda, ja sigui amb pràctiques que també trobem dins de les tradicions religioses o fora, com l’art”.

“El que ens diu aquest autor és que et pots enriquir de la saviesa teista sense adherir-t’hi. És aquest esperit dialogal, que diria Panikkar, en què no demanes a l’altre que deixi de ser el que és però participes de la seva experiència sense necessitat de ser com ell. Potser no hi estàs d’acord, i costa acceptar certes coses, però ho acabes acceptant no perquè et semblin veritat, sinó perquè per a aquella persona tenen sentit, i verbalitza que l’ajuden a ser millor persona. És un exercici difícil, però alliberador”.

Com afirma el mateix Heehs al llibre: “La distinció crucial no és entre no teistes i teistes, sinó entre persones de ment oberta i persones que creuen tenir totes les respostes. L’Univers és gran i ple de sorpreses”.