10 establiments per fer-hi parada i fonda

BarcelonaSi ens remuntem anys i anys enrere, les fondes eren llocs de pas per a diligències, traginers i viatjants, que es van convertir en punts de parada obligada per descansar, omplir la panxa i agafar forces per reprendre el viatge. Establiments on el bon menjar i l’hospitalitat es donaven per fet, tot i que amb els anys van anar evolucionant cap a bé, tot s’ha de dir. Molt sovint van començar sent cases privades que oferien un àpat calent i que van ampliar el negoci llogant llits de les seves pròpies habitacions.

D’aquests orígens encara en queden exemples vius, hereus d’aquella tradició i que mantenen dempeus l’esperit fondista, sobretot pel que fa a mantenir la cuina de tota la vida com a bandera. Coneixen bé aquest patrimoni Josep Arqués i Enric Aulí, coautors de la guia Fonda a fonda per Catalunya (Cossetània Edicions, 2019), que fa un recorregut gastronòmic per 33 establiments tradicionals del país. Arqués reconeix que no sempre és fàcil diferenciar entre fondes i hostals, i recorre a l’etimologia per indicar que "fonda ve de l’àrab fondak, que significa casa de menjars, mentre que hostal sembla que vingui d’hospital, fent referència a l'hospitalitat. Sembla, en tot cas, que tradicionalment hostal s’ha utilitzat més per als que no són urbans i fondes per als establiments situats al mig del poble, tot i que és cert que hi ha exemples contradictoris".

Patrimoni cultural

Sigui com sigui, hostals i fondes continuen formant part del nostre patrimoni cultural i cal reivindicar-lo. Arqués apunta: "No hem d’oblidar que la bona cuina és una de les millors maneres que hem trobat les persones per acostar-nos a la felicitat. La gastronomia ens fa feliços i necessitem aquesta felicitat a la nostra vida". En aquest sentit, l'autor destaca que Catalunya és un país privilegiat pel que fa a la taula i la gastronomia: "Tenim grandíssims cuiners i una cuina tradicional fantàstica. I tenim l’obligació de transmetre aquest patrimoni gastronòmic a les noves generacions. No som professionals de la gastronomia però amb aquesta guia volíem reivindicar aquest patrimoni, tot recorrent algunes de les fondes i hostals del país".

Amb el pas del temps algunes d’aquestes fondes s’han anat reconvertint en restaurants, però "sense abdicar de la cuina tradicional": "En molts casos l’han millorada, recuperant les receptes de les àvies que tant ens agraden adaptades als nous temps", reconeix Josep Arqués. D’altres vegades han acabat sent hotels familiars i moltes han deixat d’oferir allotjament, però les que mantenen l’esperit fondista "continuen oferint plats tradicionals que combinen meravellosament els sabors de la terra, com amb un ànec amb peres per exemple. Treballen veritablement la cuina de temporada i de km 0".

Enric Aulí precisa: "Actualment la cuina que fan aquests establiments és bastant eclèctica. Abans estava lligada al producte de la terra i a racions abundants. Això es manté en alguns llocs, sobretot en alguns plats, però hi ha molta influència de les demandes que els programes de cuina han generat a molta gent. S’han hagut d’anar adaptant a les demandes dels clients. Podríem dir que la presència de la cuina de l’àvia va de baixa, tot i que mantenen alguns plats estrella i ofereixen moltes altres coses que abans no hi eren". En tot cas, aquests plats tradicionals i locals són els que "acostumen a potenciar ells mateixos com la seva referència i encara et trobes productes propis de cada zona". "Molts d’aquests establiments tenen aquest component de relligar el present amb el seu passat, i a molta gent això ens agrada", precisa Aulí. El coautor de Fonda a fonda per Catalunya afegeix un últim element per posar en valor aquests espais de cuina tradicional, i és la feina que fan per "reivindicar i destacar els vins autòctons, que sovint tenen menys nom que els de les grans denominacions d’origen però que ben tractats són fantàstics".

A continuació us oferim 10 establiments de tot el país per fer-hi parada i fonda, però la llista evidentment és molt més llarga i interessant. Josep Arqués i Enric Aulí asseguren que no decebrà ningú fer una visita a l’Hostal Colomí de Santa Coloma de Queralt, l’Hostal Benet de les Borges Blanques, La Dolceta de Lleida, Ca La Manyana de Sant Julià de Vilatorta i El Rubell de Monistrol de Calders. I vosaltres, quins hi afegiríeu?

1. Hotel Saurat. Espot (Pallars Sobirà)

Cuina tradicional pallaresa en un entorn privilegiat. Un referent que té les portes obertes des del segle XIX. Hi han passat cinc generacions que han reconvertit aquella fonda inicial en un hotel de tres estrelles que manté l’esperit tradicional.

2. Fonda Europa. Granollers (Vallès Oriental)

Un establiment que ofereix bona cuina i bon repòs en un ambient familiar des del 1771. És tot un símbol i patrimoni de la capital vallesana i són imprescindibles els seus esmorzars de forquilla del dijous, quan hi ha mercat a la ciutat.

3. Fonda Marsal. Rupit-Pruit (Osona)

Va començar com un negoci de queviures, fonda i carnisseria i va ser el primer establiment de Rupit on es podia dormir. Ofereixen una selecció de plats de cuina tradicional catalana elaborats amb productes de la terra de màxima qualitat i de temporada i disposen de setze habitacions.

4. Fonda Rigà. Camprodon (Ripollès)

Una nissaga d’hostalers de muntanya que ofereixen un ambient cuidat i familiar. Compta amb un restaurant amb unes magnífiques vistes a la vall de Camprodon i disposen de setze habitacions i dues cabanes suite.

5. Hostal Jaumet. Torà (Segarra)

Un lloc de parada obligada. La història de l'hostal va començar poc abans del 1890, amb les nou unces d’or que els havien tocat a la rifa i que van fer servir per comprar un terreny a prop de l’única carretera que unia Barcelona amb Andorra. Acumulen més de cent anys fent cuina casolana, recuperant els guisats de l'àvia que cuinen amb carbó i cassoles de fang tot fent xup-xup.

6. Casa Lola. Talarn (Pallars Jussà)

L’herència d’una família pagesa i hostalera amb 175 anys de tradició, perquè els seus avantpassats van ser els masovers de la casa del Baró d’Eroles des de l'any 1840 fins al 1943. Avui hi ofereixen allotjament amb uns apartaments completament equipats i al restaurant hi ha l’opció de tastar menjars típics de la comarca: hi ha bon xolís, pa de fetge, formatge de cabra, girella, cassoletes guisades, plats de caça i els deliciosos canelons de carn o de bacallà, plats elaborats seguint les receptes tradicionals.

7. Hostal Sport. Falset (Priorat)

Petit hotel rural, singular, acollidor i familiar que manté intactes l'entusiasme i la il·lusió del besavi, que va obrir fa prop de cent anys aquest projecte familiar. El restaurant ofereix un menjador lluminós amb vistes al jardí d’arbres centenaris. Taules amb estovalles que donen calidesa i que conviden a gaudir de la cuina catalana tradicional amb un punt d’innovació. El pa, l’oli d’oliva verge extra i el vi català: la tríada mediterrània com a punt de partida per a un viatge gastronòmic en un entorn amb història.

8. Fonda Mitjà. Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

Hotel-restaurant situat al barri antic de Torroella, en un entorn privilegiat: l’Empordanet. La fonda va ser fundada el 1932 i avui continua mantenint l'essència tradicional catalana. Disposen de vint-i-una habitacions i al restaurant ofereixen menú diari el migdia amb plats típics de la cuina tradicional catalana.

9. Fonda dels Àngels. Montblanc (Conca de Barberà)

Allotjament i gastronomia en un edifici que data dels segles XIII-XIV i que pertany al call jueu del poble: per això el seu menjador és ple d'arcs i pedra, que era la construcció típica de l'època. El tipus de cuina que fan és la tradicional, amb plats casolans de tota la vida que han procurat anar conservant de generació en generació i que van variant segons els productes de temporada. Molts són de collita pròpia.

10. Hostal de Pinós. Pinós (Solsonès)

L'Hostal de Pinós se situa al conjunt del santuari de Pinós, considerat el centre geogràfic de Catalunya, en un entorn amb unes magnífiques vistes panoràmiques. És el restaurant més antic de Catalunya i no ha tancat mai les portes. Les va obrir per primera vegada el 1524. El restaurant consta de tres menjadors i ofereix cuina casolana i tradicional.