Tenir fills o no tenir-ne? La pandèmia i l'emergència climàtica condicionen la resposta

Nova YorkAbans de casar-se, Kiersten Little considerava el que avui és el seu marit com un pare ideal. "Sempre havíem tingut la idea de casar-nos i tenir fills", explica ella. "Era una cosa desitjada". I ho va ser fins que la parella va fer un viatge de vuit mesos per carretera quan ella va aconseguir el seu màster en salut pública a la Universitat de Carolina del Nord. "Quan vam estar a l'oest –Califòrnia, Oregon, Washington, Idaho– vam conduir per zones on tots els boscos estaven morts", explica Little. "I vam passar pel sud de Louisiana, una zona que va ser colpejada per dos huracans l'any passat, i per pobles sencers que havien estat arrasats, amb arbres enormes arrancats d'arrel". Després de veure allò, amb 30 anys d'edat i dos de matrimoni, Little assegura que va sentir "el pes del coneixement". La parella és conscient del desastre climàtic creixent quan llegeix els últims informes sobre el canvi climàtic i sobre el gel de l'Àrtic. L'ansietat respecte a tenir fills s'ha fet present. "En aquest últim any he pensat: «Déu meu, haig de prendre una decisió; no falta tant temps»", diu. "Però no sé com podria canviar d'opinió. Sento que en els pròxims deu anys només hi haurà més raons per no voler tenir un fill, no a l'inrevés". Aquests temors no són infundats. I és que cada nou ésser humà ve acompanyat d'una petjada de carboni.

Una tendència que es comença a notar

En una nota adreçada als inversors l'estiu passat, els analistes de Morgan Stanley van concloure que el "moviment per no tenir fills degut als temors sobre el canvi climàtic està creixent i repercutint en els índexs de fertilitat amb més rapidesa que qualsevol altra tendència anterior a l'àmbit del descens de la fertilitat".

Tot i això, hi ha un debat intens al voltant de la idea que tenir menys fills és la millor manera d'abordar el problema. En una entrevista amb el diari digital nord-america Vox a l'abril, Kimberly Nicholas, climatòloga i coautora d'un estudi del 2017 sobre els canvis d'estil de vida més eficaços per reduir l'impacte climàtic, va dir que la reducció de la població no era la resposta. "És cert que més persones consumiran més recursos i produiran més emissions de gasos d'efecte hivernacle", deia Nicholas. "Però en realitat aquesta no és la dada rellevant per estabilitzar el clima de veritat, donat que tenim aquest dècada per reduir les emissions a la meitat".

No obstant, la preocupació sembla estar guanyant adeptes. Entre els adults sense fills als Estats Units que van ser enquestats per Morning Consult l'any passat, un de cada quatre va citar el canvi climàtic com una de les raons per les quals no tenen fills.

Una altra enquesta realitzada el 2018 per la mateixa empresa per al New York Times revela que, entre els joves adults dels Estats Units que van dir que es planejaven tenir menys fills del que consideraven ideal, el 33% ho feia pel canvi climàtic, mentre que el 27% va mencionar el creixement demogràfic. Tot i que les preocupacions econòmiques segueixen sent primordials, un 64% va citar el cost elevat de la cura dels fills, el 37% va mencionar la inestabilitat global, i el 36%, la política nacional. Per a alguns, totes aquestes qüestions van de bracet. El 2020 l'índex de natalitat als Estats Units va baixar per sisè any consecutiu, una caiguda del 4% que es creu que es va accelerar degut a la pandèmia.

El trauma de gairebé dos anys de coronavirus també ha fet reflexionar alguns futurs pares. A Marguerite Middaugh, una advocada de 41 anys de San Diego, la pandèmia, sumada a la devastació relacionada amb el clima, la va portar a posposar els tractaments de fertilitat per tenir un primer fill. "Veure que la gent no es vacuna, que no cuida la seva comunitat, és el que realment em va fer reflexionar sobre si volia portar un fill a aquest món".

Encara que l'augment constant del cost de l'habitatge i la càrrega del deute universitari són factors que influeixen en la planificació familiar de molts, també hi ha les amenaces existencials que formen part del càlcul de la procreació. Dins i fora dels Estats Units, hi ha un increment de l'extremisme polític, vivim una pandèmia que ha matat més de cinc milions de persones, patim inundacions sense precedents que han arrasat ciutats d'Europa i incendis forestals a la costa oest dels Estats Units que cada estiu adquireixen una escala més inimaginable. Davant de notícies tan alarmants, alguns futurs pares es pregunten: com de perjudicial pot ser portar un fill a aquest entorn?

Per a Jenna Ross, terrissaire de 36 anys que viu a prop de Fredericton, a New Brunswick, la seva decisió de no tenir fills en un món amenaçat pel canvi climàtic sorgeix d'un instint de protecció. "L'amor que sento pel meu fill nonat hipotètic em reconforta prou com per evitar-li un futur inhòspit", va comentar. "D'aquesta manera, la meva decisió se sent com un acte d'amor".

Aquests punts de vista no sempre es presenten en totes les zones geogràfiques, classes socials o ideologies polítiques (en particular perquè el canvi climàtic sovint es pinta com una qüestió partidista, no científica, en l'escena política). En una enquesta del 2018 del New YorkTimes quedava clar que hi havia més probabilitats que les persones que esgrimeixen el canvi climàtic com una raó per tenir menys fills tinguessin educació universitària i fossin demòcrates, i una probabilitat lleugerament més alta de ser blancs, no religiosos i tenir ingressos alts. Els professionals amb estudis també tenen més accés a l'avortament i a mètodes anticonceptius, i tenen els mitjans econòmics per triar qualsevol dels dos estils de vida, encara que les recents restriccions a l'avortament a Texas, per exemple, també compliquen la planificació familiar.

Sigui com sigui, aquests temes s'estan colant al diàleg cultural d'una manera que recorda al moviment ecologista dels anys 60, quan l'explosió demogràfica i el gran èxit de vendes del llibre The population bomb de Paul R. Ehrlich, biòleg de la Universitat de Stanford, predia un planeta estèril i sense recursos on centenars de milions de persones moririen de gana durant la dècada del 1970.

El senador Bernie Sanders i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez han abordat el tema en els últims anys. Ocasio-Cortez va aparèixer en un vídeo a Instagram el 2019 afirmant que hi ha "un consens científic sobre el fet que la vida dels nens serà molt difícil", cosa que porta "els joves a fer-se una pregunta legítima: està bé seguir tenint fills?"

Les 'celebrities' també

Els famosos també han plantejat la qüestió. "Fins que no senti que el meu fill viurà en una terra amb peixos a l'aigua", va dir Miley Cyrus a la revista Elle fa dos anys, "no portaré una altra persona al món per bregar amb això". En una entrevista al maig, l'actor Seth Rogen va parlar de la decisió de no tenir fills que ell i la seva dona han pres: "Ja hi ha prou nens. Necessitem més gent?" Escriptors com el columnista del New York Times Paul Krugman i Katha Pollitt, poeta i assagista, també ho han abordat recentment. "El món necessita més persones?", va escriure Pollitt en un assaig per a The Nation al juny. "Si ho preguntes a les glaceres, a les selves tropicals, a l'aire o a les més de 37.400 espècies en perill l'extinció gràcies a la implacable expansió dels éssers humans a tots els racons del nostre sobreescalfat planeta, la resposta és no".

Tot i que el canvi climàtic no és un problema nou, l'empitjorament de la situaació ha influït en les decisions de molts possibles pares, segons assenyala Josephine Ferorelli, fundadora de Conceivable Future, una organització que organitza reunions perquè pares i mares potencials parlin sobre com les pors relacionades amb el canvi climàtic estan condicionant les seves decisions. "L'estiu passat va passar alguna cosa", va dir Ferorelli. "Fa tres mesos, la nostra safata d'entrada del correu estava buida, però en els últims dos mesos hem rebut missatges de persones de tot el país que estan afligides i angoixades". No és d'estranyar que algunes persones que havien ajornat el fet de tenir fills per dedicar-se a les seves carreres o altres interessos ara es preguntin si el més convenient és mantenir-se així.

"Literalment, no puc anar a un sopar sense que es mencioni almenys el col·lapse d'una civilització", diu Myka McLaughlin, de 40 anys, que dirigeix una empresa a Boulder, Colorado, que ajuda les dones a crear negocis rendibles. "La terra cultivable està disminuint a tot el planeta. Pot ser que no tinguem prou aliments. Hem perdut el 80% de la biomassa de l'oceà en l'últim segle; l'oceà s'està morint". Des que anava a la universitat, a McLaughlin li preocupa que el planeta estigui anant per un camí insostenible. Tot i així, "als 27 anys vaig decidir tenir fills i casar-me, en aquest ordre", va dir. El seu primer matrimoni, però, va acabar sense fills quan tenia 32 anys. "Ell era un agricultor que volia viure a la muntanya", explica. "Jo era una ciutadana del món que volia viatjar i llegir el New Yorker".

Quan va començar una nova relació seguia tenint seriosos dubtes sobre la conveniència de portar fills a un món en problemes. "En canvi, la perspectiva d'ell era que realment necessitem nens ben criats i ben estimats que puguin ser líders del futur pel que està per venir, cosa que crec que és totalment vàlida", diu McLaughlin. Tot i això, ella lluitava per justificar la seva por de portar un nen a un món que està al llindar de l'abisme. La parella va trencar aquest estiu. "Quan veig un nadó bonic, el meu cor es fon, es fon per complet", diu McLaughlin. "Però en aquest moment seria necessària una gran epifania vital perquè canviï d'opinió".

La política també pesa

Els conflictes polítics, tant a nivell nacional com internacional, per a alguns també són un factor important. "Amb la meva parella anterior vam decidir que si Donald Trump era reescollit el 2020 no tindríem fills, principalment perquè el clima serà irreparable i probablement extremadament devastador", explica Hannah Evans, de 33 anys, analista principal de Population Connection, la prominent organització d'estabilització de la població que Ehrlich va ajudar a fundar a la dècada del 1960.

Igual que moltes dones professionals, Middaugh, advocada de San Diego, va posposar la maternitat mentre construïa la seva carrera i bregava amb els préstecs estudiantils. No obstant això, quan tenia uns 36 anys va decidir que era el moment d'actuar. Però no va ser fàcil, així que van començar un tractament de fertilitat poc abans de la pandèmia, quan ella tenia 39 anys. Llavors va arribar el confinament. La clínica de fertilitat va tancar durant mesos. Va tenir temps per pensar en el món al qual podria enfrontar-se el seu fill. No només estava horroritzada per la falta d'una resposta unificada al coronavirus, sinó que, en un viatge a Alaska, va visitar platges que, quan era nena, recordava plenes d'estrelles de mar, llúdrigues i musclos grossos i salats, i que ara semblaven buides de vida salvatge. Allò va ser massa. Va decidir aplaçar els plans de fecundació in vitro, tot i que el seu marit segueix pressionant. "Em pregunto: si no tinc un bebè o almenys ho intento de veritat, em sentiré trista o me'n penediré per sempre?", diu. "No ho sé, i no puc saber-ho realment, però no vull que només això m'empenyi a prendre la decisió de seguir endavant amb l'intent".

Aquestes qüestions no afecten només les dones heterosexuals amb relacions monògames. Les dones solteres, els marits, les parelles homosexuals, tots tenen l'opció de procrear i l'opció de no fer-ho. "Tal com jo ho veig, tenir un fill és com tirar els daus amb la vida del nen en un món cada vegada més incert", afirma Michael Ellsberg, de 44 anys, escriptor de Berkeley (Califòrnia). "Podríem esbrinar com limitar l'escalfament global a 1,5 o 2 graus. Podríem esbrinar com cooperar per preveure futures pandèmies. Podríem esbrinar com limitar els riscos de guerra nuclear i terrorisme. Però potser no ho podem fer". Ellsberg escolta el podcast The exploring antinatalism i altres programes similars que aborden aquesta qüestió, i després de dues ruptures amoroses en les quals el seu desig de no tenir fills va ser un factor important, es va sotmetre a una vasectomia per consolidar la seva decisió.

"Em vaig criar en una família que no va intentar condicionar-me com a futura mare", diu Lili Roquelin, de 41 anys, una cantautora casada i nascuda a França que viu a Queens. Es considera una orgullosa integrant de l'anomenat moviment childfree by choice (sense fills per decisió), i ho celebra a les xarxes socials amb etiquetes com #childfree (#sensefills) i #neverkids (#nensmai), i recentment ha publicat una mena d'himne titulat Childfree. Tot i això diu que les dones que decideixen no reproduir-se sovint s'enfronten a una intensa pressió social per part de la família, els amics i fins i tot els professionals mèdics. "Al llarg dels anys, m'han qualificat d'inhumana o poc carinyosa", relata. "Als meus trenta anys i escaig, el meu ginecòleg em deia que se m'acabarien les hormones". Per a ella, aquelles crítiques no són res més que el preu que s'ha de pagar. Roquelin diu que disfruta d'una bona vida i plena sense fills, i que ara està estudiant un màster en administració d'empreses per complementar-lo amb la seva carrera musical. "Tinc moltes coses més a explorar en el meu viatge, que no impliquen criar altres éssers humans que pateixen en un planeta sense recursos", conclou.