Fartes del rosa o el lila: el repte de vestir-se a 3.000 metres d'altitud

Barcelona“Quan vaig començar tot em quedava gros. Costava molt trobar pantalons, jaquetes o guants que et permetessin una bona mobilitat”, recorda la Carme, que té 63 anys i en fa més de quaranta que practica alpinisme. Perquè, tot i que Catalunya ha estat i és un país d’esports de muntanya, quan ella i moltes altres dones referents en diverses disciplines van començar a pujar a cims o a fer cordades, les marques i fabricants de roba esportiva no les tenien en compte. 

Actualment, l’increment de dones que practiquen esport ha propiciat un augment de l'oferta disponible dels models catalogats per a aquest sector. Thomas Aicher, director de màrqueting de Salewa, una de les marques líders d’esports a l’aire lliure a Europa, assegura que el 48% de les seves vendes provenen de la col·lecció femenina. “El nombre d’alpinistes actives ha augmentat significativament en l’última dècada i en conseqüència ens hem centrat més en el desenvolupament específic de productes per a dones. Mentre que les primeres col·leccions femenines sovint es concentraven en el lema «encongir i tenyir de rosa», avui en dia es té en compte l’anatomia femenina”, assegura. Un exemple d’això és la transformació dels pantalons, amb uns patrons per als malucs més amples o la multiplicació d’ofertes de motxilles, disponibles amb l’esquena regulable, que permeten escurçar o ampliar la distància entre l'espatlla i la cintura. 

L’estereotip del color

Tot i els avenços a l’hora de crear dissenys adaptats a l’anatomia de les esportistes, moltes firmes continuen diferenciant el gènere d’una peça a través dels colors. “Em costa trobar una marca que no caigui en els estereotips. Es continua utilitzant el rosa, el lila i altres colors relacionats amb la feminitat en tota la roba pensada per a dona i en el cas dels homes tiren pels blaus, verds, taronges i altres colors més llampants”, assegura la periodista esportiva i escaladora Pat Soler. 

Una opinió que comparteix Núria Garcia, aficionada als esports de muntanya i antiga treballadora de la botiga especialitzada Camarasa Muntanya. “Queda molt per fer. Crec que les marques haurien de confeccionar els mateixos colors, tant per a homes com per a dones, i canviar-los cada temporada”, diu Garcia, que no veu cap necessitat tècnica d'adaptar els colors dels productes per a dones. “No és el mateix que passa amb el tallatge o amb materials com els bastons de muntanya. Les mans de les dones, en general, són més petites i ens van millor els bastons petits. Cal que el bastó petit de dona sigui de color blau cel? Potser només amb uns bastons negres que són de talla petita ja n’hi ha prou”, afegeix. 

Menys oferta especialitzada

A banda dels colors, l’oferta d’algunes marques especialitzades continua sent desigual. “Quan entres en una botiga de muntanya, la secció d’home té desenes de botes, de samarretes o de pantalons. Llavors vas a la secció de dona i és molt reduïda. Dos models de pantalons i dos de samarreta. Si no t’agraden, llavors t’has de comprar la d’home o unisex i probablement no s’adaptarà al teu cos”, explica Nina Solé, que practica alpinisme i escalada des de la infància i reconeix que amb els anys ha vist una adaptació ben positiva de molts productes com el tallatge de les samarretes i l’adaptació de motxilles, arnesos o cascos. Però encara queden temes pendents, sobretot a l’hora de trobar més opcions de calçat. 

Una deficiència que també ha detectat Garcia: “No fabriquen botes tècniques d’alpinisme per a peus petits. Quan vas a buscar botes només en trobes a partir de la talla 40 o 42. És un problema perquè volem fer activitats tècniques que requereixen posar-se grampons i poder escalar amb gel o anar a pujar muntanyes. Tinc una amiga que se'n va a l'Equador i que no va trobar botes, li vaig haver de deixar les meves”, recorda. 

Segons Jordi Cumelles, responsable de les botigues Mountain Shop Vèrtic de Barcelona, Manresa i Sabadell, els últims anys les marques han apostat per incrementar l’oferta de dona, tot i que assegura que, sobretot pel que fa a material tècnic, no s’ha equiparat amb els productes d’home o unisex: “Falta més oferta del mateix producte. És a dir, hi ha material pensat per al cos de la dona, però trobaràs el doble de peus de gat d’home que de dona. I la proporció de públic escalador, al final, no és dos a un”, diu Cumelles, que aconsella que a l'hora de comprar-se un producte sempre és millor buscar l'opció més personalitzada. Segons l'expert, com a norma general, si hi ha les dues opcions, s'adaptarà millor al teu cos la que ha estat dissenyada pensant en les característiques estàndards de cada gènere, que no vol dir que hi hagi persones a qui els sigui més còmode l'altre model.

“És com si a l’hora de comprar-te roba de curses agafes una XL de pantalons i realment tens una M. Cada persona ha de portar la roba que li escau”, diu Núria Garcia, que va assessorar durant anys a Camarasa Muntanya. “Quan t’emproves una motxilla per a la teva esquena i les teves corbes, ja no en voldràs cap altra. Ja siguis home o dona. Gràcies a aquests petits canvis que van fer les marques guanyes seguretat i confort i això fa que l’esport femení evolucioni, en aquest cas en l’àmbit de la muntanya”, afegeix.

Més desafiaments

Per a Pat Soler, una de les situacions més mal resoltes a l’hora de practicar esports de muntanya per a les dones és el fet d’haver-te de canviar la copa menstrual, el tampó o la compresa. “Em costa molt fer-ho amb l’arnès posat i no tacar-me, sobretot si és a peu de via o escalant”. Actualment, el mercat ofereix opcions amb uns enganxaments especials que permeten anar al lavabo sense necessitat de treure’s l’arnès: “Continua sent incòmode, però és una millora. Tampoc sabria pensar un disseny millor”, diu Nina Solé, que sí que reivindica l'opció d'incloure una cremallera extra als pantalons de muntanya o de neu. “Imagina’t estar a -25 graus a 3.000 metres i haver de pixar. Tinc un culot per anar amb bici que té aquesta opció, i d’aquesta manera no t’has d’abaixar els pantalons. Si s’aplica al ciclisme, per què no a la muntanya?”

Tot i que els arnesos d’escalada específics per a dones existeixen des de fa unes quantes dècades i fins i tot es va crear un model per a embarassades (el Mountain Mama de Mad Rock, que no s’ha arribat a distribuir a Europa), altres disciplines de muntanya com el barranquisme i l’espeleologia només ofereixen arnesos unisex, que solen ser pensats per a l’anatomia masculina. “Sens dubte, hi ha molt de marge de millora i creiem que és especialment important treballar amb alpinistes actives, els comentaris de les quals tenim en compte a l’hora de desenvolupar productes. L’objectiu ha de ser que tant el muntanyisme com els productes per a la muntanya superin les barreres de gènere”, assegura Thomas Aicher.