Mantenir-se actiu protegeix el cervell de l'envelliment

Nova YorkMantenir-nos físicament actius a mesura que envellim disminueix significativament el risc de desenvolupar demència en el transcurs de la nostra vida. No cal que sigui un exercici específic, va bé amb caminar una mica en comptes de quedar-nos asseguts tot el dia per ajudar a enfortir el cervell. És el que es desprèn d'un nou estudi amb persones octogenàries fet a Chicago que ha investigat amb quina freqüència es movien o quedaven assegudes les persones grans. A l'analitzar el seu cervell en profunditat s'ha descobert que certes cèl·lules immunitàries essencials funcionen de manera diferent en el cervell de les persones actives si les comparem amb les sedentàries. Els resultats diuen que l'activitat física influeix en la salut del cervell, en la capacitat cognitiva i en si patien pèrdua de memòria a causa de l'Alzheimer.

Hi ha moltes proves científiques que indiquen que l'activitat física fa que augmenti la massa cerebral. És comú que en persones grans que comencen a caminar durant una hora al dia augmenti el volum de l'hipocamp, que és el centre de la memòria del cervell, i disminueixi o es reverteixi la reducció que pateix amb el pas dels anys. També és comú que en persones actives de mitjana edat o més grans es tingui un millor resultat en proves de memòria i d'habilitats cognitives que en gent de la mateixa edat que gairebé mai fan exercici, a més de tenir aproximadament la meitat de probabilitats que els diagnostiquin Alzheimer. Encara més detalls: les persones actives que arriben a desenvolupar demència en general presenten els primers símptomes anys després que les persones no ho són.

Coneixent la micròglia

Tot i que segueix sent un misteri la manera exacta en què moure'ns reestructura el nostre cervell, els científics tenen algunes pistes a partir dels experiments realitzats amb animals. Quan rates i ratolins adults de laboratori es desplacen, indueixen la producció d'hormones i neurotransmissors que estimulen la creació de noves neurones, així com sinapsis, vasos sanguinis i altres teixits que connecten i alimenten a aquestes neurones joves. Segons els estudis fets fins avui, l'exercici disminueix, o deté, la deterioració relacionada amb l'edat en el cervell dels rosegadors perquè enforteix les cèl·lules especialitzades anomenades micròglia. Força desconeguda fins fa poc, avui se sap que la micròglia són les cèl·lules immunitàries del cervell i les supervisores de l'entorn: vigilen quan hi ha senyals que està disminuint la salut de les neurones i, quan detecten cèl·lules que s'estan deteriorant, alliberen neurotransmissors que inicien una resposta inflamatòria. A curt termini, la inflamació ajuda a eliminar les cèl·lules amb problemes i qualsevol altra deixalla biològica. Posteriorment, la micròglia envia altres missatges químics que redueixen la inflamació, mantenen el cervell net i saludable i conserven intacta la capacitat cognitiva de l'animal.

En estudis recents s'ha descobert que, a mesura que els animals envelleixen, la seva micròglia pot començar a fallar i a iniciar una inflamació, cosa que porta el cervell a estar inflamat de manera constant. Aquesta inflamació crònica pot matar cèl·lules sanes i provocar problemes de memòria i aprenentatge, en ocasions prou greus per donar origen a la versió de la malaltia d'Alzheimer en rosegadors. Però això canvia quan aquests animals fan exercici. Segons proves fetes post mortem als seus teixits, és comú que els animals que han fet exercici fins a una edat avançada tinguin un cervell amb micròglia sana i útil que presenti pocs signes d'inflamació contínua. Això fa que els rosegadors vells conservessin la capacitat d'aprendre i recordar pròpia de la joventut.

Retardar la pèrdua de memòria

Però nosaltres no som ratolins i, tot i que també tenim micròglia, els investigadors no havien trobat amb anterioritat una manera d'estudiar si el fet de ser físicament actius —o no— mentre envellim influeix en el funcionament intern de la micròglia. Per a aquest nou estudi, publicat al novembre a la revista Journal of Neuroscience, els científics del Centre Mèdic de la Universitat Rush de Chicago van comptar amb centenars de residents de la capital d'Illinois, la majoria de més de 80 anys, que van fer àmplies proves anuals de cognició i memòria. Com a mínim durant una setmana van ser monitoritzats per mesurar-los l'activitat, i es va demostrar que pocs d'ells s'exercitaven de manera formal, tot i que uns caminaven molt més que uns altres.

Molts dels participants van morir mentre estava en marxa l'estudi i els investigadors van analitzar els teixits cerebrals emmagatzemats de 167 d'ells, buscant marcadors bioquímics continus de l'activitat de la micròglia. Volien investigar si es veia que la micròglia de les persones havia estat estimulada de manera contínua durant els últims anys i això provocava una inflamació cerebral o si bé havia estat capaç de tornar a disminuir la seva activitat quan calia i atenuar la inflamació. Els investigadors també van buscar marques biològiques distintives de la malaltia d'Alzheimer, com les plaques i els embulls característics que s'estenen per tot el cervell. Després van creuar aquesta informació amb la dels monitors d'activitat de les persones. Van descobrir una estreta relació entre l'activitat i la micròglia sana, sobretot en les parts del cervell que participen en la memòria. La micròglia dels ancians més actius contenia marcadors bioquímics que indicaven que les cèl·lules sabien com aturar-se quan era necessari. Però la micròglia dels participants sedentaris va mostrar senyals d'haver-se quedat embussada en una sobrecàrrega poc saludable durant els seus últims anys. En general, les persones poc actives també van obtenir les qualificacions més baixes en les proves de cognició.

El més interessant és que aquests efectes eren més grans en persones que presentava signes d'Alzheimer quan van morir, sense importar si tenien trastorns seriosos de memòria mentre encara estaven vives. Si aquestes persones havien estat inactives, la seva micròglia tendia a ser bastant disfuncional i els seus records tendien a ser inconsistents. Però si les persones s'havien mogut i exercitat amb freqüència durant els últims anys de vida, gairebé sempre la seva micròglia es veia més sana i moltes no havien sofert una pèrdua important de memòria. És possible que el seu cervell hagués presentat senyals d'Alzheimer, però la seva vida i la seva capacitat cognitiva, no.

El que indiquen aquestes troballes és que l'activitat física podria retardar o modificar la pèrdua de memòria derivada de l'Alzheimer en les persones grans, explica Kaitlin Casaletto, professora adjunta de neurofisiologia al Centre de Memòria i Envelliment de la Universitat de Califòrnia i una de les responsables de l'estudi. És esperançador que per veure beneficis no es "necessitava gaire activitat", assegura Casaletto. Cap dels participants havia estat corrent maratons en els seus últims anys i pocs s'havien exercitat de manera formal. “Però hi havia una relació lineal” entre com estaven físicament i la salut del seu cervell, assenyala. “Els seus resultats van ser millors com menys temps havien passat asseguts, com més temps dempeus i com més s'havien mogut”.