Nova YorkPer aconseguir allargar la nostra vida estaria bé fer uns 7.000 passos al dia i practicar esport, com tenis, ciclisme o running, més de dues hores i mitja a la setmana. Aquestes són les conclusions a què han arribat dos nous estudis fets a gran escala i que giren al voltant de la relació entre l'activitat física i la longevitat. Per fer-los s'ha fet un seguiment de més de 10.000 homes i dones analitzats durant diverses dècades i els resultats demostren que certes activitats, en quantitats adequades, redueixen el risc de mort prematura fins a un 70%. També apunten que hi podria haver un límit màxim pel que fa als beneficis de l'activitat: sobrepassar el llindar recomanat no sembla que sumi anys de vida. De fet, en casos extrems podria arribar a ser perjudicial.
Fins ara ja sabíem per altres recerques científiques que la gent activa viu més que la sedentària. L'estudi dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) va demostrar el 2018 com al voltant del 10% de totes les morts entre els nord-americans d'entre 40 i 70 anys eren resultat de la poca activitat física. Seguint aquesta línia, un estudi europeu del 2019 centrat en Noruega va demostrar com vint anys d'inactivitat duplicava el risc dels noruecs de morir més joves.
Cargando
No hay anuncios
Comptant passos
La novetat que extraiem de les noves investigacions és la concreció, ja que fins ara no s'havia pogut precisar quant moviment és necessari per aconseguir més anys de vida. Tampoc si l'excés d'exercici contribueix a una vida més curta. El primer d'aquests estudis, publicat aquest setembre a JAMA Network Open, estava centrat en els passos que havien fet els participants. Avui dia gairebé tothom està familiaritzat amb el recompte de passos diaris i la majoria dels smarthphones, rellotges intel·ligents i altres mecanismes d'activitat ens recomanen fer-ne un cert nombre diari, al voltant dels 10.000, tot i que aquest indicador que no té cap evidència científica.
Cargando
No hay anuncios
Investigadors de la Universitat de Massachusetts, els CDC i altres institucions van preguntar-se si menys passos ajudarien a allargar la vida, així que van estudiar les dades recopilades els últims anys en estudis sobre salut i malalties cardíaques entre homes i dones de mitjana edat. La majoria dels participants s'havien incorporat a l'estudi quan tenien 40 anys. En aquell moment es van sotmetre a avaluacions mèdiques i van portar un rastrejador d'activitat perquè comptés els seus passos cada dia durant una setmana. Els científics van observar una estreta relació entre el nombre de passos i la mortalitat. Els homes i dones que acumulaven 7.000 passos diaris quan es van incorporar a l'estudi tenien un 50% menys de probabilitats de morir que els que en feien menys. A més, els riscos de mortalitat continuaven disminuint a mesura que augmentava el nombre de passos, fins a arribar a un 70% menys de probabilitats de mort prematura entre els que feien més de 9.000 passos. A partir dels 10.000 passos, els beneficis s'estabilitzaven.
“Va haver-hi un punt que els beneficis disminuïen”, explica Amanda Paluch, professora associada de cinesiologia de la Universitat de Massachusetts, que va estar a càrrec de l'estudi. Les persones que feien més de 10.000 passos al dia poques vegades van tenir vides més llargues que les que en feien com a mínim 7.000.
Cargando
No hay anuncios
Més esport
El segon estudi, publicat aquest maig a la revista Mayo Clinic Proceedings, va determinar uns nivells d'activitat molt similars per aconseguir una vida saludable. Es van utilitzar dades de l'Estudi del Cor de la Ciutat de Copenhaguen –que ha reclutat desenes de milers d'adults danesos des dels anys setanta–. Se'ls va preguntar quantes hores a la setmana practicaven esport o feien exercici, com ciclisme (molt popular a Copenhaguen), tenis, running, natació, handbol, aixecament de pesos, bàdminton o futbol.
Cargando
No hay anuncios
Els científics es van centrar en 8.697 danesos dels quals van anotar els seus hàbits d'activitat des dels anys noranta i després van buscar els seus noms entre els registres de defunció. En els 25 anys transcorreguts des que havien començat el control, aproximadament la meitat havien mort. Els que feien exercici entre 2,6 i 4,5 hores a la setmana quan es van incorporar a l'estudi tenien un 40% menys de probabilitats d'haver mort en aquest període que les persones menys actives.
Traduir aquestes hores d'exercici en un nombre de passos determinat no és una ciència exacta, però els investigadors calculen que les persones que fan exercici durant 2,6 hores a la setmana, o uns 30 minuts gairebé cada dia, probablement acumularien entre 7.000 i 8.000 passos per dia, mentre que els que fan exercici durant 4,5 hores a la setmana probablement s'acostarien al llindar dels 10.000 passos la majoria dels dies. De la mateixa manera que amb el primer estudi, els beneficis es van estabilitzar, amb la diferència que en aquest els beneficis van disminuir entre les poques persones que feien exercici 10 hores o més a la setmana, o uns 90 minuts aproximadament d'esport al dia.
Cargando
No hay anuncios
“El grup molt actiu –la gent que fa 10 hores o més d'exercici a la setmana– va perdre aproximadament un terç dels beneficis en la seva mortalitat en comparació amb els que s'exercitaven durant 2,6 a 4,5 hores per setmana”, explica James O’Keefe, professor de medicina de la Universitat de Missouri-Kansas City i director de cardiologia preventiva de l'Institut del Cor de l'Hospital St. Luke’s Mid America i un dels autors de l'estudi. Tots dos estudis són associatius, és a dir, mostren que l'activitat física està relacionada amb la durada de la nostra vida. Però no que ser més actiu provoqui, de manera directa, una esperança de vida més alta.
Dues recomanacions
Els estudis assenyalen que el punt òptim per a l'activitat i la longevitat se situa entorn dels 7.000 o 8.000 passos diaris o entre 30 i 45 minuts d'exercici gairebé cada dia. Fer més pot millorar les probabilitats de tenir una vida més llarga però no especialment. En canvi, fer-ne molt més podria arribar a ser contraproduent.
Acumula i mesura les teves activitats “de la manera que et funcioni a tu”, diu la doctora Paluch. “El recompte de passos pot funcionar bé per a algú que no té temps de fer una sessió d'exercici més llarga. Però si una sola sessió d'exercici s'ajusta millor al teu estil de vida i als teus interessos, també està molt bé. La idea és només que et moguis més”.