“Va ser l'inici per deixar una vida sedentària”. Ho diu la professora Carme Carrión fent referència al videojoc Pokémon Go, tot un fenomen entre els amants d'aquests personatges japonesos. Basat en la realitat augmentada i el factor localitzador, el joc consisteix a buscar i capturar Pokémons a través de les càmeres dels telèfons mòbils. Concretament, els personatges estan ubicats al món real, cosa que obliga l’usuari a aixecar-se del sofà i inspeccionar els carrers més recòndits. “El seu objectiu principal era potenciar el moviment i l'exercici físic fora de casa, i es va assolir”, confessa Toni Caparrós. De fet, quan el fenomen Pokémon Go va arribar al seu punt àlgid, l'expreparador físic de la selecció espanyola estava immers en els Jocs de Rio de Janeiro. “No et pots imaginar la fúria que es va viure amb el joc. Viatjaves i et trobaves Pokémons pel món”, revela l'ex del Barça. I la passió encara continua i fa que molta gent s'aixequi del sofà, camini i, per tant, faci exercici, amb l'excusa d'anar a buscar Pokémons.
Fer esport mirant el mòbil
Cada cop més gent fa els seus entrenaments amb l'ajuda d'aplicacions al telèfon. Són eficients?
BARCELONALes pantalles dels telèfons mòbils i dels rellotges intel·ligents sovint són una oportunitat per practicar exercici a qualsevol hora i moment del dia. De fet, ja no ens sorprèn veure gadgets esportius als canells que ens monitoritzen l'activitat o rebre notificacions als mòbils sobre les passes diàries o la freqüència cardíaca. Certament, a Google Play i a l'App Store hi ha milers d'aplicacions per fer entrenaments físics molt diversos, tant per a esportistes professionals com per a aficionats i fins i tot per als més sedentaris. Parlem amb professionals de la salut i l'esport, així com amb usuaris habituals d'aquestes aplicacions, per analitzar el seu funcionament i la seva fiabilitat, molt sovint qüestionada. ¿Són un bon recurs per aixecar-se del sofà i començar a fer exercici amb un sol clic?
Cesc Sargatal és un jove empordanès de 18 anys que es defineix a ell mateix com a esportista i amant de la muntanya. Ell, com molts altres, utilitza un rellotge i diverses aplicacions mòbils per “guardar, planificar i crear l'entrenament físic”. Sargatal argumenta que “són de molta ajuda, per veure l'evolució i millora del rendiment”. D'altra banda, la sabadellenca Paula Pérez considera que són una bona eina per fer exercici, però no creu que siguin el millor recurs, "ja que no sempre coneixem la seva fiabilitat”, diu. La jove és estudiant del grau de ciències de l'activitat física i de l'esport (CAFE), i assegura que recorre a un rellotge i a una aplicació mòbil per “poder veure de manera desglossada i específica tots els entrenaments i recorreguts” que ha dut a terme durant la setmana.
Entrenaments personalitzats
Per a l'expreparador físic dels equips de bàsquet del Barça, la selecció espanyola i dels Memphis Grizzlies Toni Caparrós, les aplicacions han d'enregistrar els valors quantificables –com el temps, el volum o la quantitat– i la intensitat en què es practica l'entrenament. Entre els seus avantatges, Caparrós assenyala l'atemporalitat i el 'feedback' que donen a l'usuari, a més de les “estadístiques que ofereixen a temps real”. En la mateixa línia es pronuncia la professora dels estudis de ciències de la salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Carme Carrión, que remarca el caràcter motivacional d'aquestes eines. Així, els missatges personalitzats, la sincronització automàtica, la possibilitat d'interacció amb altres esportistes i els seus dissenys lúdics fan “més difícil abandonar les aplicacions que el gimnàs”.
Però no tot són avantatges. Paula Pérez ja ha superat un dels grans obstacles de quan es practica exercici a través de la pantalla: el dubte de la seva fiabilitat. I és que molt sovint és qüestionada pels usuaris. Quantes vegades hem sacsejat el telèfon i ens ha comptabilitzat el moviment com a dues passes noves? Per a Carme Carrión la solució recau en els sensors, ja que “si volem obtenir uns resultats més acurats, hem d'optar per aplicacions i sensors més cars”. D'altra banda, la professional de la salut critica el caràcter generalista de moltes aplis que solen “anar destinades a un públic de mitjana edat i sa, sigui esportista o no”. De fet, moltes persones amb malalties, com podria ser la insuficiència cardíaca, no són el públic per a aquestes aplicacions, i és important que consultin prèviament un professional mèdic.
Quan preguntem als usuaris per l'ús que fan de les aplicacions, Sargatal i Pérez ens donen respostes similars. El primer les fa servir sobretot com a localitzador i pulsòmetre i, a més, el seu entrenador li envia les tasques setmanals. Paula Pérez també les utilitza per controlar les pulsacions i per veure els seus trajectes. Concretament, la sabadellenca recorre a les eines electròniques un cop per setmana o quan té alguna competició a prop. “M'ajuda a entrenar-me millor i a analitzar tot el que practico”, confessa. Els dos joves consulten les pantalles un cop han arribat a casa després dels entrenaments, encara que l'empordanès també les utilitza “per visualitzar el recorregut” i no perdre's.
Consultar els professionals
Practicar exercici físic amb el mòbil és un recurs apte tant per a esportistes com per a la gent més sedentària. Segons Caparrós, “aquells que no estan acostumats a fer exercici han de realitzar entrenaments progressius per anar millorant en el dia a dia, i les aplicacions són molt útils per començar”. Així, tant l'expreparador físic com la professora de salut coincideixen que els usuaris han de consultar abans un professional per obtenir una prescripció prèvia. D'aquesta manera, l'expert “et podrà recomanar les eines més idònies segons les necessitats individuals de cadascú”. Queda clar que aquests dies d’estiu ja no hi ha excusa per no fer esport. Amb un sol clic al mòbil tindreu el gimnàs a casa.