Així pateix el nostre cos per l'excés de feina
Identifiquen els símptomes físics de l'estrès a causa de la síndrome del treballador cremat i les maneres de pal·liar-los
Jessi Gold, psiquiatra de la Universitat de Washington, a Saint Louis, es notava gairebé esgotada a causa de l’excés de feina cada matí quan es llevava. No volia sortir del llit i s’entristia només de pensar en la bústia de correu electrònic. Avui dia no hauria de sorprendre ningú que una professional de la salut mental, que precisament intenta aturar la creixent onada de la síndrome del treballador cremat (burnout, en anglès) de vegades també s’esgoti. És un fenomen omnipresent: en una enquesta del 2021 feta entre 1.500 treballadors estatunidencs, més de la meitat van dir que se sentien esgotats com a resultat de les exigències laborals. De fet, fins a 4,3 milions d’estatunidencs van renunciar a la feina el desembre passat, en el que es coneix com la gran renúncia.
Quan la gent pensa en la síndrome del treballador cremat, s'imagina símptomes mentals com sentiments d'impotència i cinisme. Però aquest desgast laboral també pot conduir a símptomes físics; d'aquí que els experts alertin que cal estar atents als senyals i prendre mesures quan els identifiques. La síndrome de burnout no es defineix com una condició mèdica, sinó com “una manifestació d'estrès crònic total”, assegura Lotte Dyrbye, metge i científica que estudia l'esgotament laboral a la Clínica Mayo. L'Organització Mundial de la Salut descriu el burnout com un fenomen laboral caracteritzat per la sensació d'esgotament, apatia i reducció d'eficàcia. “Comences a no funcionar gaire bé, no compleixes els terminis, et frustres, i estàs irritable amb els teus companys”, detalla Jeanette M. Bennet, investigadora que estudia els efectes de l'estrès en la salut a la Universitat de Carolina del Nord, a Charlotte.
Però l'estrès pot tenir efectes de desgast en el cos, especialment quan no s'alleuja al cap d'un temps. Quan pateixes d’estrès, el cos experimenta canvis, entre els quals s'inclou la producció de més nivell d'hormones de l'estrès, com el cortisol, l'adrenalina, l'epinefrina i la norepinefrina. Aquests canvis són útils a curt termini, perquè ens ofereixen l'energia per a superar situacions difícils, però amb el temps comencen a danyar l'organisme. El nostre cos “no va ser dissenyat per a la mena d'estressors als quals ens enfrontem avui dia”, diu Christina Maslach, psicòloga social de la Universitat de Califòrnia (Berkeley) que ha dedicat la seva carrera a estudiar el desgast laboral.
Quines pistes tenim?
Un símptoma comú del desgast laboral és l'insomni. Quan uns investigadors italians van fer enquestes a treballadors sanitaris de primera línia durant la primera onada de la pandèmia, van trobar que el 55% reportaven dificultats per agafar el son. Gairebé el 40%, a més, tenien malsons. Els estudis suggereixen que l'estrès crònic interfereix amb el sistema neurològic i hormonal que regula el son. Es tracta d'un cercle viciós, perquè la falta de son trastorna encara més el sistema. Si has notat que no aconsegueixes dormir durant la nit, podria ser un senyal de desgast laboral.
L'esgotament físic és un altre senyal habitual. Jessi Gold diu que un dels seus símptomes més habituals era la fatiga. “Em vaig adonar que cada dia m'adormia després de la feina, i no entenia què em passava. En realitat estava amb burnout”. Els canvis d'hàbits alimentaris també poden ser senyal d'esgotament laboral, sigui per augment o per disminució de la quantitat d'aliment que s'ingereix. En l'estudi dels treballadors de salut italians, el 56% van informar de canvis en els hàbits alimentaris. És possible que mengem menys quan estem molt ocupats o distrets, però també és possible que, de sobte, demandin aliments "confortables que a tots ens agraden quan necessitem alguna cosa que ens faci sentir millor”, assegura Bennet. Les recerques també suggereixen que les hormones de l'estrès poden afectar la gana i fer que no en tinguem tanta com de costum en cas de molt estrès, i que en tinguem més del normal quan l’estrès s’alleuja.
El mal de cap i de panxa també poden ser provocats pel desgast laboral. Un estudi suec fet entre persones que patien trastorn d'esgotament —una condició mèdica similar al desgast laboral— va trobar que el 67% dels participants tenien nàusees, gasos o indigestió, i que el 65% patien de mal de cap. El desgast laboral pot desenvolupar-se en paral·lel amb la depressió o l'ansietat, i totes dues poden causar símptomes físics. La depressió també pot causar dolors musculars, mal de panxa, trastorns del son i canvis en l'apetit. L'ansietat està vinculada als mals de cap, la nàusea i la dificultat respiratòria.
Què fer quan tinguem símptomes?
Si experimentes símptomes físics que podrien ser indicatius d'esgotament, planteja't consultar el teu metge de capçalera o un professional de salut mental per determinar si són causats per l'estrès o tenen l'origen en altres condicions físiques. No ignoris els símptomes ni facis com que no importen. “És molt fàcil desestimar els teus propis símptomes, sobretot en la nostra cultura, que valora tant la feina”, explica Gold.
Si el motiu és el desgast laboral, la solució més adequada és anar a l'origen del problema. El burnout en general es reconeix quan és causat per la feina, però l'estrès crònic pot tenir moltes causes: problemes econòmics, dificultats en les relacions afectives o càrrega de cures, entre d'altres. Pensa en “les pedretes a la sabata”, metaforitza Christina Maslach, i fes una pluja d'idees per desempallegar-te'n. Demanar a la teva parella que participi més en la rutina de dormir del teu fill petit o demanar menjar a domicili en dies que estàs massa ocupat per cuinar... són alguns exemples.
El desgast laboral no s'arregla amb millors autocures; això només empitjora el problema, perquè trasllada la culpa i la responsabilitat als qui sofreixen del burnout i insinua que són ells els qui han de fer més per trobar-se més bé, quan no és així. Alguns canvis d'estil de vida poden fer que l'esgotament sigui menys constant. El suport social, per exemple, pot ajudar, diu Jessi Gold. Això podria incloure parlar amb un terapeuta o reunir-se amb amics (fins i tot a través de Zoom). També pot ser útil aprofitar les prestacions de salut mental o exercici que ofereix el teu ocupador. Dormir més també pot ajudar, així que si pateixes insomni parla amb un metge sobre els possibles tractaments, recomana Bennett.