Evadir-se de la realitat

CENTRE ZEN BARCELONAMoltes vegades s’interpreta la meditació com una manera de poder fugir del món, de tancar els ulls i evadir-se per una estona d’una realitat que no sempre és agradable. I efectivament, meditar és portar la mirada de l’exterior a l’interior, però no per tancar els ulls i deixar de veure-hi, sinó per obrir-los a un paisatge nou.

Amb aquest canvi d’enfocament un es pot convertir en espectador del seu món intern, de l’activitat del propi cos, de la ment, de les emocions i sentiments. Aquesta mirada es fa des d’una certa distància, des d’un espai que permet observar el complex engranatge que freqüentment ens té atrapats. Això dóna peu a pensar que aquesta separació ens pot tornar distants, com si el fet d’obrir un espai amb el que s'observa fes perdre la intensitat del moment.

Poder observar l’alegria no ens fa menys alegres, poder observar la tristesa no ens fa menys tristos, poder observar el desig no ens fa menys apassionats. Observar ens permet sentir plenament el que observem sense afegir-hi connotacions innecessàries. Només ser, només sentir. Si observem la tristesa podem convertir-nos només en tristesa, estar plenament tristos sense afegir explicacions ni justificacions. Desactivar la inèrcia que ens fa buscar uns motius que sovint ens porten fins a la infància o a fets passats dels quals esdevenim víctimes. De la mateixa manera amb l’alegria, si observem l’alegria permetre’ns estar profundament alegres sense afegir, per exemple, pors com la de pensar que aquesta alegria no durarà.

La distància que ens aporta la meditació no ens aparta ni del món interior ni del món exterior. No és una evasió de la realitat, no és donar-li l’esquena, sinó mirar-la als ulls sense judicis preconcebuts, viure-la des de l’equanimitat, una vegada alliberats de pensaments o emocions condicionades.