Salut

L'estrès provoca úlceres?

Pot ser una de les causes d'aquestes malalties, que són multifactorials i poden afectar fins a un 10% de la població mundial

Melinda Wenner Moyer /The New York Times
4 min
Un home treballant a una oficina, en una imatge d'arxiu

Nova YorkTot i que la gent ha cregut durant molt de temps –i molts metges també ho solien afirmar– que l'estrès pot causar úlceres d'estómac, la relació entre els dos factors no és tan directa com semblava, segons han explicat recentment experts en la qüestió. És cert que alguns pacients en estat crític, com els que estan ingressats en les unitats de cures intensives, poden desenvolupar úlceres per l'estrès, però està vinculat a la situació que viuen d'hospitalització.

Les úlceres són nafres en el revestiment del tracte gastrointestinal que sorgeixen just després d'un estrès físic extrem. Però “simplement no hi ha dades” que confirmin que l'estrès quotidià que molta gent pot patir a causa del ritme de vida i la feina pugui causar úlceres directament, explica Tonya Adams, gastroenteròloga de la clínica Gastro Health a Fairfax, Virgínia.

Dit això, és possible que, entre les persones que estan en alt risc de desenvolupar úlceres per altres raons, com l'ús excessiu de medicaments específics o estar infectat amb un cert tipus de bacteris, l'estrès els porti a aquest punt, apunta la doctora Neha Mathur, gastroenteròloga de l'Hospital Metodista de Houston.

El complex paper de l'estrès

Un tipus més comú d'úlcera, l'úlcera pèptica, es forma quan l'àcid de l'estómac erosiona amb el revestiment protector de l'estómac o de l'intestí prim, fet que provoca l'aparició de nafres, explica Carolyn Newberry, gastroenteròloga de l'Hospital Presbiterià de Nova York. Un altre tipus, conegut com a úlcera gàstrica, es forma quan les nafres es desenvolupen específicament en el revestiment de l'estómac.

Els investigadors calculen que entre el 5% i el 10% de la població mundial desenvolupa úlceres.

Segons Mathur, la majoria de persones amb úlcera pèptica no presenten símptomes. Tot i això, n'hi ha algunes que poden tenir dolor a la part superior de l'abdomen, malestar estomacal, cremor d'estómac, inflor o nàusees. Algunes úlceres també sagnen i provoquen excrements foscos, semblants al quitrà, o excrements tenyits de sang de color vermell intens.

No és desgavellat pensar que l'estrès pugui causar úlceres, tenint en compte que “l'estrès pot causar sens dubte moltes malalties gastrointestinals”, afirma Mathur, entre les quals la síndrome d'intestí irritable, el reflux gastroesofàgic i la malaltia inflamatòria intestinal.

Però el paper de l'estrès com a causa de les úlceres és menys clar que aquests altres casos, o hi ha alguns estudis que suggereixen una connexió i d'altres no. En un estudi del 2015 amb una mostra de 3.400 adults, un grup d'investigadors de Dinamarca va descobrir que els pacients que mostraven nivells d'estrès més alts, en comparació als que mostraven nivells més baixos, tenien 2,2 vegades més de probabilitats de desenvolupar úlceres en els 11 o 12 anys següents. Tot i això, els investigadors van observar que aproximadament un terç d'aquest excés de risc, probablement, no es devia als efectes directes de l'estrès en sí, sinó a la manera com les persones reaccionaven a l'estrès, potser fumant o bevent alcohol en excés, dos factors que poden augmentar el risc d'úlcera.

D'altra banda, quan uns investigadors van analitzar els historials mèdics de gairebé 24.000 adults de Corea del Sud que s'havien sotmès a un procediment anomenat endoscòpia per diagnosticar úlceres, i van sotmetre els pacients a una prova per avaluar els seus nivells d'estrès, van descobrir que l'estrès s'associava a un risc més gran de patir diverses afeccions gastrointestinals, però no úlceres.

Així doncs, l'estrès pot contribuir al desenvolupament d'úlceres, però ha de quedar clar que una persona estressada no desenvoluparà una úlcera si no té altres factors de risc, apunta Newberry.

Què causa les úlceres?

Hi ha diverses causes conegudes per a les úlceres. En un estudi publicat l'any 2020, uns investigadors van analitzar els historials mèdics d'uns 1,3 milions de pacients que havien visitat els centres d'endoscòpia dels Estats Units. Entre el 2009 i el 2018, van trobar que el 17% de les úlceres pèptiques van ser causades per la infecció amb el bacteri anomenat Helicobacter pylori. Quan les persones ingereixen el bacteri, el seu sistema immunitari allibera cèl·lules inflamatòries que poden fer malbé el revestiment del tracte gastrointestinal, explica Mathur.

Les persones que consumeixen regularment esteroides o fàrmacs antiinflamatoris no esteroidals (com ibuprofèn o aspirina, que són coneguts per la seva sigla, AINE) també poden desenvolupar úlceres, segons Mathur. Consumits de forma continuada, durant un llarg període de temps, i especialment en dosis elevades, aquests fàrmacs poden danyar el revestiment gastrointestinal.

En un estudi històric dut a terme el 1987, uns investigadors van analitzar el tracte gastrointestinal de 63 homes i dues dones que havien pres un AINE de forma continuada durant almenys sis setmanes per tractar l'artritis. Van descobrir que el 68% dels pacients presentaven lesions gastrointestinals i el 15% havien desenvolupat úlceres.

Segons Adams, fumar cigarrets i consumir alcohol en excés també pot causar úlceres, ja que inflamen el tracte gastrointestinal i el fan malbé. Les persones que pateixen la síndrome de Zollinger-Ellison, un trastorn poc freqüent que fa que les cèl·lules del tracte gastrointestinal alliberin massa àcid, també solen tenir úlceres, afegeix Adams.

El tractament de les úlceres també depèn de la causa. Si es tracta de bacteris –que els metges poden determinar mitjançant proves de femta, d'alè o fent una endoscòpia–, se solen receptar antibiòtics i antiàcids de venda amb recepta mèdica, explica Mathur. Si no és així, solen tractar-se amb antiàcids de venda amb recepta i es donen consells als pacients perquè facin alguns canvis en el seu estil de vida, com ara deixar de fumar, deixar beure o deixar de prendre algun medicament AINE que pot ser negatiu per a la seva salut.

Sovint, per estar segurs, els metges fan una endoscòpia al cap de sis o vuit setmanes per comprovar si el tractament ha funcionat. "Volem assegurar-nos que el pacient s'ha curat", diu Mathur.

stats