Triomfar a Hollywood des d'un petit poble de Lleida

Puigverd de LleidaUn llamp gegantí creua la pantalla del televisor i esclata en centenars de ramificacions. És la que molts coneixen com la sagrada línia del temps, que es descontrola originant múltiples universos. O, més aviat, el multivers, el nou concepte de la factoria Marvel. L’escena, emesa el 2021 en l'últim episodi de la primera temporada de la sèrie nord-americana Loki, ja l’han vist milions d’espectadors de tot el món. Però pocs saben que va sortir d’una habitació de sis metres quadrats a Puigverd de Lleida, un petit poble del Segrià.

Una bona part d’aquesta seqüència va cuinar-se dins la ment creativa de Daniel Llussà, un jove puigverdí de 29 anys que des de fa una dècada dissenya efectes especials per a les pel·lícules més taquilleres del món.

Va arrencar amb Los inocentes (estrenada al Festival de Sitges l’any 2013), quan ell encara estudiava a l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), i ha culminat amb projectes com la cinquena entrega de Pirates del Carib (2017), Han Solo (2018), Aladdín (2019), el novè episodi de Star Wars (2019), L'esquadró suïcida (2021) i Doctor Strange (2022), entre d’altres. El seu nom i cognoms han aparegut als crèdits de més d’una vintena de projectes, la majoria produïts a Hollywood. Durant els últims dos anys, ho ha fet amb un ordinador personal de dues pantalles instal·lat a casa dels seus pares. I, sobretot, amb una bona connexió d’internet. “Això és imprescindible”, adverteix el mateix Llussà.

Retorn a casa

La carrera de Llussà ha estat meteòrica, tant per la seva capacitat creativa com per l’enorme demanda d’efectes animats per a pel·lícules de terror i ciència-ficció. Els seus pares, pagesos i productors de pomes i peres, ja fa anys que van preparar la seva jubilació amb la venda d’algunes de les seves finques. Això va permetre que el Daniel pogués finançar-se els estudis a l’ESCAC. Just després de graduar-se, va trobar feina a Barcelona, però el 2016 va ser traslladat per la mateixa empresa a Madrid. L’any següent se’n va anar a Londres, captivat per una oferta laboral molt més atractiva, i finalment va desembarcar a Vancouver (Canadà), on es va estar dos anys més.

L’esclat mundial de la pandèmia a finals del 2019 li va brindar l’oportunitat que buscava: tornar a casa. “Sempre havia sabut que acabaria tornant al poble”, confessa Llussà. L’idioma, els contrastos culturals i sobretot la incomoditat del transport públic a les grans ciutats són els principals inconvenients que ha trobat fora. “Aquí a Puigverd no tinc pas aquests problemes”, admet. Té la seva oficina a dos passos del dormitori, per la finestra veu un horitzó de cases i fruiters, surt sovint a fer exercici i té temps de sobres per gaudir dels amics i la família. “Volia ser a prop dels pares, que es van fent grans”, explica.

Primer va instal·lar-se a casa d’un amic a la ciutat de Lleida, on la connexió digital era fiable, però quan mesos després l’Ajuntament de Puigverd va aconseguir incorporar la fibra òptica al poble, no va dubtar a tornar-hi. Des d’aleshores, el seu principal client és l’empresa alemanya Trixter, un estudi d’efectes visuals amb divisions a Munic i Berlín.

Un poble repoblat

Durant l’any 2019 el consistori de Puigverd de Lleida va arribar a un acord amb Movistar per al desplegament de la fibra òptica al municipi, que no es va fer efectiu fins al 2020 i va arrossegar problemes fins ben entrat el 2021. Però ara sembla que funciona sense interrupcions, i empresaris com Daniel Llussà poden teletreballar sense cap impediment. En qualsevol cas, Puigverd de Lleida és dels pocs exemples de la Catalunya rural que ha fet front al despoblament amb un cert èxit. La seva proximitat amb Lleida capital ha fet que moltes parelles joves hagin triat el poble en els últims anys per gaudir d’una qualitat de vida millor que a la ciutat. En els últims trenta anys el municipi ha crescut prop de 500 habitants. Ara ja en té més de 1.300 i queda poc habitatge per ocupar. “Moltes persones ja no troben cases al poble”, admet l’alcalde, Josep Solsona. El consistori encara depèn d’unes antigues normes subsidiàries que delimiten el sòl urbanitzable, i Solsona confia que en els pròxims anys es pugui solucionar amb un nou pla urbanístic.

En qualsevol cas, l’alcalde justifica la repoblació de Puigverd no sols per la proximitat amb la capital, sinó també perquè ofereixen “tots els serveis necessaris i una oferta cultural atractiva”.

Del fum a uns tentacles gegants

Daniel Llussà passa hores maratonianes davant de l’ordinador dissenyant els efectes visuals de pel·lícules i sèries. A més de fenòmens dinàmics reals com l’aigua, el fum, el foc, la pols i la destrucció, Llussà també crea efectes màgics i abstractes. Tentacles que abracen el planeta (Un pliegue en el tiempo), explosions de tinta (Alien), una serp gegantina (La Lliga de la Justícia) o la destrucció d’un cos (Joc de trons) són alguns dels efectes que ha elaborat. Alguns comporten una setmana de feina; d’altres, mesos. Molts li arriben preconcebuts per la direcció artística de la pel·lícula, a través d’esbossos en 2D, però en altres ocasions ha de recórrer a la seva creativitat o al propi imaginari. “Un dels meus grans reptes va ser recrear el fum vermell d’un minitornado en l’aparició màgica de Jafar a la pel·lícula Aladdín”, explica Llussà. “Allí em van facilitar un dibuix com a punt de partida, però vaig tenir molta llibertat per recrear-m’hi”, recorda.

Els creadors d’efectes especials no saben gaires coses de l’argument de la pel·lícula en què estan treballant i, encara menys, del final. “Per seguretat, no ens ho expliquen”, diu el jove de Puigverd. Ni tan sols saben si la història és real, imaginària o somniada. Quan tenen un encàrrec, només disposen de la informació necessària per fer el segment que els han demanat, i, si els cal saber-ne més, ho han de preguntar als seus supervisors.

El més frustrant és veure algun dels seus treballs finalment eliminat de la versió definitiva de la pel·lícula o, el que és pitjor, substancialment modificat. “He après a prendre’m la tasca més professionalment i no deixar-me afectar per aquests canvis”, conclou.

El sector dels efectes especials està a l’alça. Es necessiten molts experts com el Daniel Llussà, perquè no només les pel·lícules recorren cada cop més a aquests recursos virtuals, sinó que els productors de les sèries tendeixen a demanar capítols de més qualitat. “A més, creixen les plataformes de streaming i fan falta molts artistes per alimentar-les”, opina. A tot això s’hi afegeix el sector dels videojocs, on també li faria gràcia fer alguna immersió puntual. El Daniel Llussà té plans per fer algunes reformes a la seva casa pairal i gens de ganes de tornar a voltar pel món. La seva vida i la seva feina continuaran a Puigverd per a una bona temporada.