Sexe amb la teva parella, sí; però també o sobretot amb la del veí o la veïna

LondresNomés es tracta d'un canvi d'etiqueta? O potser d'un canvi d'hàbits culturals i sexuals? Potser estem davant d'una veritable revolució? O no cal exagerar, perquè, tot plegat, ja ho havíem vist abans o, si més no, llegit als Diaris d'Anaïs Nin? És, en certa manera, el debat que ha provocat al Regne Unit l'emissió, durant el desembre, de la sèrie de sis capítols The Couple Next Door, de Channel 4.

D'acord amb articles de la premsa britànica de les últimes setmanes, la reacció a les xarxes i algunes enquestes que s'han publicat just arran del rebombori generat, practicar sexe entre persones casades, però no només amb la parella, sinó amb la parella del veí o la veïna, torna a estar de moda… Si és que mai havia deixat d'estar-ho.

La sèrie, condicionada probablement per uns codis morals rígids, acaba com acaba: com el rosari de l'Aurora. I la llibertat sexual de què inicialment gaudeixen l'Evie i el Pete quan es traslladen a un suburbi de l'Anglaterra del nord i es troben amb la Becka i el Danny, "feliçment no monògams", té un corol·lari que ningú no desitjaria.

És clar, com que l'espectador veu un thriller, no passa res perquè ja pot imaginar que el final és més aviat tràgic. Però, ¿és possible que el poliamor funcioni? I si n'hi diem d'una altra manera? Perquè la paraula –poliamor i totes les que se'n deriven– ha sigut massa utilitzada els últims anys, oi? I si l'etiquetem, per exemple, amb les sigles ENM, que en anglès es llegeixen com a Ethical Non-Monogamy, és a dir, una no monogàmia ètica? Però, què dimonis és, això? La revolució que ha d'acabar amb els mals de llit de les classes mitjanes? N'hi ha per a tant?

Anaïs Nin, una precursora… o gairebé

Si es llegeixen amb ulls del segle XXI els Diaris d'Anaïs Nin, sobretot el volum I, i Henry i June, i s'entenen de forma diferent de com els crítics literaris del seu temps ho van fer, es pot establir que els suposats afers il·legítims de l'autora no eren pas els d'una adúltera mentidera, que s'enganyava a ella mateixa; tampoc el d'una dona egoista i sexualment molt activa, que va trencar el cor del marit.

Estaríem davant d'una dona lliure que sap distingir completament entre relacions afectives i sexuals de conceptes com veritat i moral, admetent, doncs, que múltiples relacions romàntiques o sexuals amb diferents parelles poden ser no només saludables, sinó convenients, i que no han de tenir implicacions pejoratives sobre el caràcter de l'escriptora o de qui sigui capaç d'una mena de doble vida semblant. Des del feminisme, algunes acadèmiques com Amandine Faucheux, de la Universitat de Louisiana, aposten per aquesta via, dins del que és una revisió dels estudis literaris. Faucheux reinterpreta la tradició de la novel·la d'adulteri sense la càrrega "intrínsecament misògina" amb què fins ara s'ha llegit, diu.

Però, ¿el que pot valdre per a la literatura val també per al dia a dia? Chantal Gautier, professora de la Universitat de Westminster, a Londres, especialista en teràpies sexuals, adverteix de les dificultats i les diferències existents entre teoria i pràctica. "Per molt que estimis la teva parella, és habitual sentir-te atret per algú altre fora d'una relació. Algunes parelles fins i tot poden voler trobades sexuals amb altres persones. Però pot ser difícil navegar per aquests sentiments, sobretot quan entren en conflicte amb el compromís i les promeses fetes en la relació". Els afers extres poden provocar, conclou, una certa mala consciència. Com combatre-la, si és que cal fer-ho?

Consells bàsics per estalviar-se maldecaps

La solució, o una solució, pot provenir de les sigles abans esmentades: ENM, és a dir, la no monogàmia ètica. La companyia nord-americana de serveis de salut a través d'Internet que es diu Dotdash Meredith té una publicació en línia –i també un podcast– dedicada al benestar que es diu Verywell mind. I aquest perfecte estat de la ment té regles bàsiques que s'han de complir quan es parla o es desitja sexe fora de la relació estable, si no es volen més maldecaps dels habituals. O molt pitjors, com els que va patir el pobre Michael Douglas al famós i molt conservador i polèmic film del 1987 Atracció fatal, d'Adrian Lyne.

En primer lloc, suggereixen, no es quedin res al pap. "Totes les ENM impliquen una comunicació oberta entre totes les parts implicades". En segon lloc, "assegureu-vos que tothom hi està d'acord". El pas següent és "abordar els objectius a llarg termini de la parella". Un quart consell és "l'avaluació permanent" de l'experiment o de les ENM viscudes. I el cinquè, "establir regles i límits molt clars". En altres paraules, amb el veí o la veïna, sí, sens dubte, però comunicant-lo obertament. La paraula ètica és clau en contraposició a la d'engany, que implica un afer d'amagat de l'altre o l'altra.

Hi ha diferències substancials entre ENM, poliamor, relacions obertes o monogamish –parelles que són majoritàriament monògames, però que de vegades participen en relacions externes–? No gaires, la veritat. Però el nom, de vegades, pot fer la cosa. I en el mercat del sexe, com en el de tots els productes a l'abast, la renovació de l'etiquetatge i l'embolcall és clau. I també ho és, com apunta la professora Gautier, "practicar ENM de forma segura, per acabar amb l'estigmatització que les relacions no monògames representen un risc més gran per a la salut sexual de les parelles, idea que es basa en el supòsit que tenir múltiples parelles sexuals augmenta la probabilitat d'infeccions de transmissió sexual".

Potser la pandèmia, diu també la sexòloga i terapeuta Amani Zarroug, directora d'una consulta especialitzada a Manchester, ha contribuït al que es podria qualificar d'exploracions fora de territoris coneguts.

No debades, algunes enquestes indiquen que hi ha una curiositat creixent per les relacions ètiques o consensuades no monògames, especialment entre els joves. YouGov ha publicat dades segons les quals el 43% dels nord-americans millennial asseguren que la seva relació ideal no és monògama. Altres avaluacions no són tan entusiastes. Perquè un sondeig encarregat per la marca de joguines sexuals Lelo –de part, és clar– sosté que només el 28% dels britànics de 18 a 24 anys considerarien la possibilitat de mantenir una relació oberta. No són tants, oi? Fer-ne el pas és acostar-se a un penya-segat?

Quan el Times ho ha demanat als seus lectors, el 78% diuen que ni parlar-ne. Potser, a la fi, les ENM estan molt bé, però tots han vist The Couple Next Door i com acaba, i no volen caure pendent avall. Ja ho deia Alfred Hitchcock: "A l'espectador li encanta passar por perquè sap que està segur a la seva butaca". En aquest cas, pot ser un gran voyeur d'una ENM de televisió, però no necessàriament pot tenir ganes d'enfrontar-se al que implica. No tothom és Anaïs Nin, és clar.