La 'rentrée': un bon moment per introduir hàbits saludables

BarcelonaRegla número 1: no et jutgis, no et culpis i no et comparis. Si t’has proposat anar al gimnàs dos dies a la setmana i no pots complir-ho durant un temps, no ho abandonis, no et sentis jutjat. Continua fent-ho els dies que puguis. Hi ha èpoques en què tenim més temps o més ganes o més predisposició i d’altres que menys. El que realment és important és que hi tornem.

El període de vacances ja queda quasi oblidat per a la gran majoria de la població i tothom va tornant a la rutina amb més o menys alegria i amb més o menys propòsits. Aquests moments de l’any, que comporten grans canvis de ritme i que tenen un impacte rellevant en el dia a dia de les persones, són èpoques molt adequades per sacsejar una mica la nostra vida i incorporar-hi aquell canvi d’hàbits que fa tant de temps que tenim al cap però que no acabem de trobar mai el moment idoni per establir-lo. “Al tornar de les vacances és un dels millors moments. Venim d’uns dies de felicitat i benestar, de compartir bons instants amb amics i família, o en soledat i, segurament, de portar una disbauxa horària, alimentària, etc. Aleshores, tornar a la rutina pot ser un tràmit dur en tots els sentits, així que no tenim millor aliat que l’esport per ajudar-nos tant físicament com psicològicament”, explica Gerard Presseguer, fisioterapeuta llicenciat i tècnic en activitat física.

Però com ho podem fer? Com l'introduïm en els nostres dies que ja són eterns? Com busquem la motivació per fer-ho? En general, som conscients de la necessitat d’adquirir aquests hàbits, però la mandra, el ritme diari, les obligacions o la família... tot plegat fa que aquest repte vagi passant cap al final de la pila de les prioritats.

Petits canvis que marquen la diferència

Si bé és cert que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) estableix uns paràmetres d’activitat física per poder assolir un llindar mínim saludable, cal ser coherent amb un mateix i no voler passar del res al tot. Si som capaços de fer petits canvis i anar-los assimilant, acabarem trobant els forats oportuns per incrementar, de mica en mica, aquesta pràctica tan necessària.

Podem començar per uns canvis molt senzills: anar i tornar de la feina caminant, baixar del transport públic unes parades abans i anar-les incrementant amb el temps o aparcar cada vegada més lluny. Evidentment, això ens demanarà llevar-nos una mica més d’hora o reestructurar els matins o les tardes, però si hi pensem bé, potser el rebombori no és tan gran com ens pot semblar d’entrada. La Marta Carreter, professora i mare de tres fills: “Vaig cada dia a peu a la feina. M’agrada fer-ho. És una estona relaxada abans de començar la jornada. Quan vaig sola penso, m’organitzo, repasso temes… quan vaig amb el meu fill petit és una estona que parlem i m’explica moltes coses. A vegades ell va amb bici o amb patinet i jo a peu, cosa que em va molt bé perquè anem a un bon ritme i m’activa molt”.

Altres estratègies que ens ajudaran a mantenir-nos actius, encara que puguin semblar molt simples, és proposar-nos no prémer més el botó de l’ascensor i pujar i baixar sempre per les escales. Si triem aquesta estratègia, cal que agafem un compromís i la fem conscientment. No s’hi val a buscar excuses a la primera de canvi.

Intentar moure’ns cada cert temps, sobretot en feines d’oficina en les quals estem moltes hores asseguts en la mateixa posició. Aixecar-nos, caminar fins al lavabo, fins a la font d’aigua, anar a buscar un cafè i mentre esperem que es prepari moure les articulacions per desentumir-nos.

Per a aquelles persones que diguin "D’acord, ho faig i m’hi poso amb totes les condicions", cal tenir en compte que el que és ideal és poder sumar uns trenta o quaranta minuts d’activitat física cinc cops a la setmana o bé una hora tres dies per setmana. “Si no hi ha una motivació molt clara, es pot buscar ajuda de forma externa: amb un entrenador personal o apuntant-nos al gimnàs –pagar per fer una activitat sovint empeny i incrementa el nostre compromís– i variar el tipus d’exercici, que no sigui sempre el mateix. Registrar l’activitat a través d’un rellotge multiesportiu o del mòbil és una bona ajuda, ja que és una forma molt gràfica de veure els progressos en números”, afegeix Presseguer.

Planificar la setmana

Planificar la setmana i introduir-hi les activitats esportives ens ajudarà a no saltar-nos aquest moment i a posar-lo dins de les prioritats.

“A l'hora d’organitzar-me, com que no em fa mandra llevar-me d’hora, surto a córrer quan a casa tothom dorm, és a dir, a les 6 del matí. Tinc un horari que em permet fer alguna coseta al migdia i certs dies intento anar a nedar. I també aprofito estones mortes per anar a caminar quan el petit fa extraescolars”, explica Carreter, que aconsegueix sumar aquestes hores cada setmana i que les ha anat introduint progressivament: “Ha estat en fer-me més gran que hi he anat agafant afició. Amb els anys, he anat valorant molt més els beneficis que m’aporta l’esport, fins que ha arribat un moment en què m'hi he quedat una mica enganxada”.

Per seguir sumant estratègies que ens ajudin en aquesta tasca del canvi d’hàbits, val la pena provar les activitats en grup, que generen compromís amb un mateix i amb la resta. “Per a mi, córrer és un acte social que em serveix per estar activa i poder fer alguna cosa a l’aire lliure”, continua Carreter.

Intentar involucrar-hi la família o les persones més properes també serà de gran ajuda per a un mateix i per contribuir que, els qui ens envolten, adquireixin aquests hàbits que a nosaltres ens costen tant. Organitzar excursions el cap de setmana, compartir estones de gimnàs o activitats dirigides quan els fills ja són més grans, amb la parella o amb els companys de pis. En aquest sentit, la Marta és molt clara: “L’esport és una oportunitat per compartir estones. No cal que siguin grans activitats, però sortir a caminar, anar en bici, a esquiar, jugar a tenis…”.

Buscar les motivacions

I si totes aquestes estratègies no ens convencen, però seguim entossudits que el canvi d’hàbits ha de formar part de la nostra vida, no ens queden més opcions: “És el moment de generar-nos les mateixes motivacions, per exemple, buscar sentir-nos millor físicament, per reduir l’ansietat i l’estrès o per millorar l’autopercepció d’un mateix. O fins i tot, podem fer-nos autoregals a mesura que anem assolint setmanes o sessions d’activitat”, afegeix Presseguer.

Tothom qui ho prova, experimenta de primera mà la sensació de benestar posterior. El primer pas costa, costa molt. Però si som capaços de fer-lo, el resultat rarament serà insatisfactori. Quan sortim de la feina cansats, amb la sensació d’estar abatuts, acostuma a ser una fatiga mental molt més que física. Si aconseguim fer els primers passos en una sortida caminant o corrent, les primeres braçades a la piscina, arribar-nos al gimnàs o arreglar-nos per a un partit de pàdel, la resta vindrà rodada i, en acabat, la sensació serà gratificant i positiva.

I és que l’activitat física aporta una gran quantitat de beneficis que inclouen tota la persona. Des d’aspectes purament físics i de composició corporal a d'altres relacionats amb la salut física, mental i social. En resum, en el nostre benestar general. “Per a mi, poder-me escapar algunes estones és prioritari i és el que després em dona força per fer tota la resta, insisteix Carreter.

I per acabar, Presseguer recorda que “de maneres per motivar-se n’hi ha moltes, però la més important és buscar el gaudi, passar-ho bé fent el que fem. Si hi ha diversió, el més probable és que hi hagi continuïtat”.