Dormir és essencial per a la salut. Ocupa al voltant d'un terç de la vida de les persones i, tanmateix, en sabem sorprenentment poc. El coneixement sobre com varien la quantitat i la qualitat del son entre països és particularment limitada. Se sap, per exemple, que les persones de l'est d'Àsia tendeixen a dormir menys que les d'Amèrica o Europa, però no si la qualitat és millor o pitjor. Les enquestes mostren que alguns països estan poblats per noctàmbuls i d'altres, per matiners. Però per què això és així continua sent una pregunta oberta.
Rutina del son
Mitjana dels horaris entre setmana per països
Un nou document intenta omplir alguns d'aquests buits. Fent servir dades anònimes recopilades entre el gener del 2021 i el del 2022, investigadors de la Universitat Nacional de Singapur i Oura Health, una empresa emergent finlandesa de tecnologia del son, han analitzat els hàbits de son de més de 220.000 persones en 35 països. Mentre que les recerques en aquest camp s'han basat històricament en dades d'enquestes recopilades d'un nombre reduït de persones en un sol punt en el temps, les aplicacions de seguiment del son poden rastrejar-lo objectivament, a partir dels moviments, la freqüència cardíaca i la temperatura corporal de grans mostres d'usuaris durant llargs períodes.
Els investigadors han descobert que els patrons del son varien considerablement entre els països. Com era d'esperar, els pitjors dormidors es troben principalment als països asiàtics, on durant una nit típica entre setmana les persones dormen menys de sis hores i mitja, aproximadament 30 minuts menys que la resta del món. Els millors dormidors es troben principalment als països del nord d'Europa (Estònia, Finlàndia, Irlanda i els Països Baixos) i a Austràlia i Nova Zelanda, on els usuaris registren una mitjana sòlida de set hores. L'hora d'anar a dormir i la de despertar-se tendeixen a moure's a la vegada, tot i que els autors assenyalen que els asiàtics tendeixen a quedar-se adormits 35 minuts més tard que la mitjana, i es desperten aproximadament a la mateixa hora que les persones en altres llocs.
Quantitat i qualitat
La quantitat de son també tendeix a anar lligada amb la qualitat. Investigacions experimentals anteriors han demostrat que quan tenen menys temps per dormir les persones tendeixen a aprofitar-ho al màxim, passant més temps dormint i menys contant ovelles. Aquest estudi més recent, però, demostra el contrari. La gent a Àsia no només se'n va a dormir més tard i dorm menys que les persones en altres parts del món. També passen més temps donant voltes al llit. El seu son també és menys consistent. Es podria esperar que dormir tan malament durant la setmana podria significar dormir més el dissabte o el diumenge, quan les persones d'arreu del món tendeixen a dormir de cinc a 25 minuts més. Però els autors han trobat que, tot i que els asiàtics dormen menys que els europeus durant la setmana, també gaudeixen de menys son de "recuperació" els caps de setmana.
La recerca conclou que els factors socials, incloses les cures dels nens, la feina i les pràctiques culturals, poden ser més importants per dormir del que es creia. Les oracions a primera hora del dia poden dificultar el son als països musulmans, per exemple. El mateix passa amb les migdiades de tarda en països mediterranis com Espanya, Grècia o Itàlia. Els autors plantegen la hipòtesi que la feina pot tenir un paper particularment important en la configuració dels patrons de son arreu del món. Les enquestes sobre l'ús del temps mostren una forta relació entre les llargues hores de feina i els sons curts. Fins i tot després de comptabilitzar les vacances, els treballadors sud-coreans treballen 36,5 hores per setmana de mitjana, en comparació amb les només 27 hores dels holandesos. No és gens estrany, doncs, que les persones de Corea del Sud dormin 40 minuts menys per nit.
Com dormim els catalans?
Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), els tres factors que determinen un son de qualitat són la durada, que ha de ser suficient per sentir-nos descansats l'endemà (en adults entre 7 i 9 hores); la continuïtat, ja que el son ha de ser estable i sense fragmentació, i assolir les fases de son profund, que impliquen un descans més reparador. Tenint en compte aquestes condicions, la Societat Espanyola de Neurologia estima que el 48% de la població adulta espanyola i el 25% de la població infantil no tenen un son de qualitat. A més, almenys un 50% de la població té problemes per agafar el son i un 32% es desperta amb la sensació de no haver tingut un son reparador. En una enquesta publicada el gener del 2023, un 9,7% de la població espanyola d'entre 15 i 64 anys va fer servir algun tipus d'hipnosedant (ansiolítics o hipnòtics), en els últims 30 dies, una tendència a l'alça des de fa 18 anys. Des de llavors, el percentatge s'ha triplicat, i això que no inclou els majors de 64 anys, que concentren la majoria de les prescripcions d'aquests fàrmacs.
Pel que fa a Catalunya, la salut del son varia segons l'edat i el gènere de la persona, empitjora amb l'edat i les dones tenen una pitjor percepció de la qualitat que els homes. Aquestes són les conclusions a les quals van arribar investigadors del Grup de Recerca Translacional en Medicina Respiratòria de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) en un estudi publicat l'any 2018 a la revista Plos One. La recerca descrivia, per primera vegada, la salut del son dels catalans mitjançant l'anàlisi d'informació de 4.385 persones, amb dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA)._ MARIA LABRÓ VILA