¿Netflix està arruïnant la teva vida sexual i de parella?
El consum de sèries s'ha convertit en un acte habitual en moltes llars però pot treure temps a comunicar-se amb la parella
BarcelonaSofà, manta i sèrie. Aquesta tríada és una combinació habitual en moltes llars després de sopar. És un moment de relaxació i hi ha parelles que el tenen com a pauta diària. Amb l’aparició de Netflix va canviar la manera de veure sèries: es va fer més habitual i més intensiva, i va degenerar fins i tot en maratons de capítols. Malgrat que moltes parelles creuen que el moment d’encendre Netflix –o una altra plataforma– i posar-se una sèrie és una activitat que reforça la intimitat amb el seu company o companya, els terapeutes alerten que no sempre és ben bé així.
“Amb el meu nòvio cada dia mirem un capítol després de sopar i és dels moments que esperem amb més ganes després de tot el dia d’estrès a la feina”, confessa la Blanca. La Carlota, per la seva banda, explica que amb la seva parella miren sèries entre setmana, “quan ja no ens funciona el cap per fer res més”. “Treballem moltes hores tots dos cada dia i posem les sèries per sopar i després de sopar”, afegeix. L’experiència d’aquestes dues dones és força comuna, però els psicòlegs defensen que aquest esquema no serveix per construir un moment de complicitat autèntic i que, socialment, hem confós conceptes. “Realment, veure una sèrie o una pel·lícula plegats no és un espai de connexió de parella, sinó de desconnexió individual. Si a les deu o les onze de la nit, fet pols, et poses una sèrie és per desconnectar i estar en mode encefalograma pla”, argumenta la psicòloga i sexòloga Núria Jorba. La terapeuta explica que moltes parelles s’autoenganyen dient-se que és un espai de complicitat, però en el 90% dels casos no és així.
Per la seva banda, la psicòloga de parella Laura Esquinas no ho veu des d'una òptica tan negativa, però sí que creu que la parella ha d'avaluar els motius pels quals es fa aquesta activitat. "Les sèries en parella no tenen per què tenir un efecte negatiu o positiu. Depèn de la construcció que es faci d'aquest moment. Per exemple, si una parella busca espai per a ella i entre aquests espais per compartir hi ha el fet de mirar sèries perquè s'ho passen bé i les gaudeixen, això sumarà. En canvi, si mirar una sèrie és simplement un acte per ocupar el temps i per trencar el silenci perquè si no no sabrien què dir-se, això tindria un efecte negatiu".
Jorba assenyala que en moltes ocasions aquests visionats no es fan amb plena atenció en part per la interacció d’elements externs, com ara els mòbils. De fet, l’últim baròmetre de televisió i plataformes de Barlovento, publicat el febrer d’aquest any, assenyalava que un 56,5% dels enquestats utilitza el telèfon mòbil mentre veu la televisió. El fenomen del covisionat fa que l’atenció de l’usuari estigui repartida entre diferents estímuls, fet que dificulta qualsevol connexió amb la parella. Jorba creu que només un 10% de les parelles aprofiten l’estona de veure una sèrie per connectar. “Normalment, són parelles que no ho fan cada nit, sinó que tenen estipulat un dia a la setmana en el qual deixen de banda el mòbil i s’arrauleixen sota la manta per mirar una sèrie que els agrada a tots dos”, assenyala.
Deixant de banda comptades excepcions, Jorba creu que el consum audiovisual afecta les relacions de parella molt més del que som conscients. “Hi ha tres àrees fonamentals en una parella: oci, comunicació i intimitat. Netflix o qualsevol altra plataforma anul·la les tres àrees”, assegura.
Declivi de la vida sexual
Dedicar temps a sèries vol dir que no se’n dedica a altres activitats. En aquest sentit, Jorba assegura que això té un impacte directe en la sexualitat de la parella. Explica que abans de l’auge de consum de sèries les parelles dedicaven menys temps a la televisió i anaven abans al llit, que era un espai d’intimitat. “L’espai de dormir no era de dormir específicament, era per trobar-se i donava peu a una intimitat que podia fer que sorgís el sexe o no. Si no hi ha intimitat, no hi ha sexualitat”, afirma Jorba.
Segons les dues expertes, l’auge de la tecnologia, amb el mòbil com a dispositiu pràcticament omnipresent, i les sèries han fet baixar les relacions sexuals en les parelles estables. "Les relacions sexuals moltes vegades no es produeixen per cansament o per cúmul d'activitats que fan que el sexe cada cop tingui un espai més perifèric. En aquest sentit, les sèries poden ser un element que també influeixi en el fet que practiquem menys sexe", explica la terapeuta. Per contrarestar aquests efectes negatius, Esquinas recomana a les parelles que treballin de manera activa per buscar espais que els permetin tenir i gaudir de les relacions sexuals i trencar la rutina diària.
En línia amb Esquinas, Jorba recorda que perquè la vida sexual d’una parella es mantingui és necessari, entre altres coses, buscar un espai de connexió. Per a ella, mirar sèries plegats no compleix els requisits bàsics per ser considerat com a tal. “El vespre és un dels pocs moments que una parella té per connectar, i posar una sèrie funciona com un disruptor”, afegeix. Jorba assenyala que no només la vida sexual se'n ressenteix, sinó que també pot donar lloc a altres conflictes. Un dels escenaris més típics, segons l’experta, és que la parella s'escarxofa al sofà i un dels dos acaba mig adormit o marxa al llit i l'altre continua amb la sèrie. D’aquesta manera, en realitat, la parella no mira el capítol plegada.
‘Netflix cheating’
L’aparició de les plataformes no només ha empobrit la vida sexual de les parelles, sinó que ha donat origen a un nou tipus d'infidelitat: la seriòfila, també coneguda com a Netflix cheating (posar les banyes amb Netflix). La mateixa plataforma ha dut a terme diverses enquestes entre els usuaris per saber l’abast d’aquest fenomen. La més recent, publicada el dia abans de Sant Valentí del 2017, mostrava que un 48% de les parelles dels Estats Units que tenien Netflix havien estat infidels al seu company o companya veient un capítol abans de poder-lo mirar plegats. Arreu del món la xifra era del 46%. D’aquest percentatge, un 81% reconeixia haver estat infidel seriòfilament múltiples vegades, mentre que un 44% deia que ho havia fet més de tres vegades. Segons les dades de la plataforma, un 45% dels infidels no confessaven a la seva parella que li havien fet el salt i ja havien vist un episodi. Per acabar-ho d'arrodonir, Netflix establia diferents perfils infidels seriòfils: els de llarga distància –aquells que només enganyen quan la parella està de viatge–, el compulsiu, l’insomne –que aprofita per seguir veient capítols quan la parella es queda adormida– i els desvergonyits.
Més enllà del fet que el concepte i els perfils puguin ser una estratègia de màrqueting més de Netflix –la plataforma va fer un vídeo amb el cantant Michael Bolton ensenyant als infidels a demanar perdó–, el cert és que enganyar amb el visionat de sèries pot degenerar en discussions de parella. “En parella és fonamental sentir-se un equip. Quan de sobte et trobes que l’altre ja ha vist els capítols, que t’enganya o que va pel seu compte, això pot afectar la sensació d’equip de la parella”, explica Jorba. Per a ella, ser fidel o no al pacte que s’hagi fet sobre les sèries que es miren plegats pot corroborar o anul·lar la complicitat d’una parella.
Esquinas creu que és comprensible que a un membre de la parella li pugui saber greu que l'altre hagi vist un capítol sense avisar, però assenyala que si això deriva en un conflicte pot ser simptomàtic d'un constrenyiment dins la relació. "Pot ser un reflex que s'estan posant normes dins la parella que impedeixen la individualitat de cadascun dels membres de la parella", afegeix la psicòloga, que creu que aquests pactes, si no és fan des de l'acord mutu i la il·lusió, poden ser un signe de "parella hipernormatitzada".
La vida més enllà de les sèries
Totes dues coincideixen que l'acte de mirar sèries no pot ser l'única activitat que es fa en parella. "Recomanaria que també tinguessin espais en què fessin coses que no giressin al voltant de la tele o la pantalla, com pot ser parlar d'ells o anar a sopar. És a dir, no convertir el fet de mirar sèries en un mètode de rutina o «d'arribem a casa i això és el que toca», perquè això sí que seria un efecte negatiu", remarca Esquinas. Jorba coincideix amb la necessitat d'acotar el consum de sèries perquè no acabi esborrant l'espai de parella.
Amb tot, Esquinas creu que mirar sèries plegats sí que pot tenir aspectes positius i pot incentivar la negociació: "Un dia pot escollir un, un altre dia un altre, i després es pot parlar de la sèrie i compartir opinions. La sèrie pot propiciar un espai de parella enriquidor si tots dos comparteixen aquesta afició".
-
Convertir el visionat de sèries en un ritual
Una de les recomanacions de Núria Jorba és establir un límit dels dies que es dediquen a veure sèries en parella i així propiciar altres activitats. Una de les propostes és que sigui un pla setmanal: és a dir, un únic dia i vestir-ho de ritual acompanyat d'un sopar que agradi a tots dos membres de la parella.
-
Consum individual
Una altra estratègia, pensada sobretot per evitar conflictes per Netflix cheating, és triar una sèrie plegats i que cadascú la miri al seu ritme, quan pugui o vulgui. Un cop acabada es pot comentar o establir debat sobre què ens ha semblat.
-
Límit de capítols
Amb les plataformes ha augmentat el consum en format marató, és a dir encadenant capítol rere capítol. Jorba creu que és essencial establir un límit del nombre de capítols que es veuen en un dia. L'ideal, argumenta, seria un capítol si és llarg (duració d'una hora, l'estàndard d'un drama) o dos episodis si són curt (duració de mitja hora, l'estàndard d'una comèdia).