La màgia a Catalunya: afició, història i mags reconeguts internacionalment

BarcelonaCatalunya és màgica. Podria semblar un eslògan ideat per atraure encara més turistes, però resulta ser d'una veracitat incontestable. Vivim en un país d'una gran tradició de mags i il·lusionistes, i no només hi ha una afició que s'allarga en els segles, és que és una de les més antigues i reconegudes de tot el planeta. No és una cosa del passat, avui dia hi ha una ampla i profunda dedicació a la màgia, tot i que estem en un moment en què tant als mitjans de comunicació com en les cartelleres de teatre de les ciutats catalanes es veuen pocs espectacles d'aquesta disciplina. Potser no tenen grans focus, però tenim un mag a cada cantonada.

"Hi ha països sencers i grans capitals europees sense cap botiga de màgia. A Catalunya som una potència. No només en tenim a Barcelona, i entre elles la botiga més antiga del món, sinó que vas a Reus i en trobes, vas a l'Hospitalet i també en trobes. Això és impensable fora d'aquí", explica Pau Martínez, propietari d'El Rei de la Màgia, catedral i punt de pas obligat de la màgia de Barcelona des del seu establiment al carrer Princesa, on s'ha mantingut amb la persiana apujada des del 1848. Martínez, que recull l'herència de quatre generacions que han resistit totes les envestides de la gentrificació per mantenir la botiga, assegura que la màgia "sempre ha tingut bona salut a Barcelona". "Hi ha molta afició i el sector està ben viu", afegeix.

Triomfant per tot el món

És evident que la televisió i els escenaris voluptuosos han amplificat alguns noms. Un reconeixement sens dubte merescut que tenen il·lusionistes com el Mag Lari o el Mago Pop, tots dos artistes revolucionaris, innovadors i d'una qualitat indubtable. Però el factor més ric de la màgia catalana és a la base: als marges hi ha una escena organitzada i cohesionada que viu amb una tenacitat admirable la seva afició per la disciplina, tot i patir una evident falta de circuit de sales on veure regularment xous de certa entitat. Això sí, la qualitat és ara i aquí: aquest estiu la parella Ramó & Alegría i el mag de Solsona Pere Rafart han participat en el Campionat del Món de màgia, celebrat al Quebec, i no n'han tornat amb les mans buides: els primers van obtenir el segon premi al millor espectacle de màgia còmica i Rafart va quedar segon –per segona vegada– al subcampionat mundial en l'especialitat de cartes de màgia de prop. I no només ells, sinó que hi ha noms no coneguts pel gran públic que han estat autèntiques llegendes reconegudes arreu del món, com és el cas de Gabi Pareras, mort el 2020, un referent arreu i un teòric molt valorat en l'àmbit de la màgia de prop.

Parlem de mags extremadament talentosos però als quals falta suport fora d'aquesta escena tan concreta. En altres temps, Pere Rafart tindria un espectacle regular a la capital i s'hauria afartat d'anar a fer xous a la televisió, sobretot ell, que va créixer veient el Màgic Andreu en infinitat de gales als anys noranta: "Em posa especialment trist la desaparició sistemàtica de la màgia a televisió pública del país, més quan veus que hi ha espais a l'Estat que sí que han apostat per aquest tipus de xou, com El hormiguero, que té dos mags fixos apareixent cada setmana en pantalla. Allà s'ha demostrat que, si es fa bé, el producte funciona", explica el mag de Solsona.

Aprenentatge sofert

Fora de l'àmbit estrictament professional hi ha el gran gruix d'aficionats a la màgia, que es mouen en un nivell amateur. Aquest és un consumidor que s'ha multiplicat i amplificat arran de l'hegemonia de les xarxes socials i la pandèmia, que encara ho ha fet créixer més. "L'afició va de generació en generació. Nosaltres veiem avis que porten els seus nets a la botiga dia sí dia també", explica el propietari d'El Rei de la Màgia. A aquest traspàs generacional cal sumar-hi la creixent afició que arriba de plataformes com TikTok, Instagram i YouTube, que han donat molta repercussió a aquesta disciplina escènica, tot i que alhora també ha normalitzat algun antic sacrilegi com revelar els secrets dels trucs i jocs, fet que trenca amb tota la tradició. Per a Pere Rafart, a les xarxes socials hi ha "gent jove molt bona i creativa", però alerta que és molt diferent posar-se davant d'una pantalla de telèfon a l'habitació que enfrontar-se amb el públic cara a cara. "Últimament van apareixent tiktokers molt joves i amb milions de seguidors, però resulta que després els costa molt defensar un espectacle en directe", diu el subcampió del món.

Per si algun lector s'ho està plantejant, els experts recomanen començar amb molta paciència: "T'ho has de prendre amb molta calma", explica Martínez, ja que la màgia no només requereix tècnica, també es necessita cert talent actoral, i combinar totes dues coses al principi pot generar certa frustració. "Tothom en pot aprendre amb tenacitat i temps, però comences amb avantatge si tens dots comunicatius i facilitats per la tècnica. A partir d'aquí has de treballar el que et va pitjor amb constància", explica el mag Pere Rafart, que reconeix que la formació en la màgia és infinita: "L'aprenentatge és constant, una evolució de cada dia que va molt més enllà del xou en directe i que no para mai. Abans podies viure d'un xou tota la vida, però ara els timings han canviat i tot va molt més ràpid. T'has de reformular constantment".

Per iniciar-se hi ha diverses possibilitats: tutorials, llibres o escoles com la que tenen al Rei de Màgia, on Rafart també fa de professor. Això sí, els primers dies, com en gairebé tot, poden generar molta frustració, tot i que les recompenses arriben relativament de pressa: "Hi ha efectes molt senzills que generen molt impacte –tanca Rafart– si vols impressionar el públic, amb un joc de cartes que s'aprèn en un tres i no res ho aconseguiràs". Ho diu un subcampió del món.