L'humor i la despreocupació: una combinació infal·lible per ser més feliços

Nova YorkWendi Aarons estava escrivint a la biblioteca quan el so d'una veu enfadada va fer que tothom aixequés la vista. Una usuària, indignada per la política de l'establiment, va dir que portaria el seu fill a una altra biblioteca i va marxar molesta després d'increpar el personal. Tota la sala estava “molt alterada”, recorda Aarons, que és una humorista d'Austin, Texas. “Era un silenci horrible i incòmode”. Així i tot, Aarons, experta en equilibrar l'humor i la incomoditat, hi va veure una oportunitat. Es va aixecar i va dir: “Algú té el telèfon d'aquesta altra biblioteca? M'agradaria trucar-hi i avisar-los”. La incomoditat es va esfumar i van arribar les rialles. Tot va tornar a la normalitat. Aquest és el poder subtil de “prendre's les coses a la lleugera”.

“La despreocupació és una mentalitat”, assevera Naomi Bagdonas, professora de postgrau de l'Escola de Negocis de la Universitat de Standford, que assessora els executius sobre com liderar amb humor i humanitat. “Es tracta de buscar raons per estar content en lloc de decebut amb el món que ens envolta”. Bagdona s'uneix als experts que afirmen que cultivar la despreocupació o lleugeresa és fonamental per al benestar. Tractar de prendre't les coses a la lleugera pot semblar un repte donada la situació del món; una pràctica més seriosa —com l'atenció plena, que en efecte té els seus avantatges— pot semblar més adequada per a “aquesta època sense precedents”. Però prendre'ns les coses amb menys serietat ens permet “viatjar més lleugers”, afirma Willibald Ruch, professor i investigador de psicologia positiva a la Universitat de Zuric, i “salva l'organisme i l'ànima d'un camí massa accidentat”.

L'humor i la despreocupació tenen beneficis fisiològics

Quan estàs estressat, el teu sistema nerviós desencadena la resposta de “lluita o fugida”, fet que provoca una cascada d'efectes fisiològics: el teu cos allibera hormones de l'estrès que augmenten el ritme cardíac i la pressió arterial. La respiració es torna breu i superficial i els músculs es tensen. A vegades això és útil, com quan estàs en perill immediat, però sovint (com quan vas tard i et trobes en un embús) la resposta a l'estrès afegeix una incomoditat innecessària a una situació que ja és desagradable. Amb el temps, l'estrès crònic pot afectar la salut de manera negativa. “La despreocupació és el vehicle principal per restablir un estat de relaxació”, comenta Emiliana Simon-Thomas, directora científica del Greater Good Science Center de la Universitat de Califòrnia. Aquesta ajuda a crear una defensa i a escapar de l'estrès mental i físic que alimenta gran part del nostre patiment, diu.

L'humor i la despreocupació estan relacionats, però no són termes intercanviables. Existeixen més estudis sobre l'humor i altres fenòmens com el riure, el joc, la diversió i l'alegria, comenta Ruch, però gran part de les investigacions relacionades amb aquest tema s'engloben en el terme “despreocupació”, explica. L'element central subjacent a aquestes experiències superposades és una sensació de despreocupació, així com una actitud de no prendre-s'ho tot tan seriosament.

Tot i que diu que allò de "riure és la millor medecina" pot ser una mica exagerat, una bona rialla té efectes potents. Hi ha estudis que relacionen el riure amb canvis positius en la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la tensió muscular. I moltes altres proves sustenten la idea que viure amb lleugeresa pot ajudar les persones a sentir-se millor. Hi ha estudis que relacionen el riure, l'humor i la diversió amb l'augment de l'optimisme, la sensació de tenir el control i la satisfacció amb la vida, a més d'una reducció en la depressió, l'ansietat i l'estrès. La investigació també indica que l'humor ens ajuda a crear llaços més forts amb la resta, amb vincles a una major satisfacció tant en les relacions romàntiques com en l'entorn laboral.

Com cultivar la despreocupació?

La idea de “treballar la despreocupació”, o la lleugeresa, pot semblar una mica forçada, però, com passa amb qualsevol altre àmbit, la pràctica hi ajuda i hi ha evidències que la creació intencionada d'experiències divertides té els mateixos beneficis que la diversió espontània. Això passa fins i tot amb les persones depressives que hi ha entre nosaltres: “La capacitat de divertir-se i viure despreocupadament és una de les maneres que les persones puguin canviar”, assenyala Caleb Warren, codirector del laboratori Humor Research Lab de la Universitat de Colorado i professor de la Universitat d'Arizona.

Per això, Ruch i els seus col·legues van fer que els participants seguissin un curs de formació sobre l'humor de vuit setmanes de durada en el qual van dur a terme les següents tasques en nom de la ciència: veure més comèdies a la televisió, riure més fort o durant més temps del que farien generalment, identificar jocs de paraules als mitjans, i durant les converses van fer acudits sobre ells mateixos. Els participants del curs d'humor van informar que tot això va augmentar el seu nivell d'alegria i va reduir la serietat.

Llavors, com es pot provar tot això a casa, sense l'ajuda d'un entrenament oficial en humor? A continuació, et presentem com podries començar.

Buscar coses “divertides” pot convertir la lleugeresa en una tasca. En comptes d'això, intenta identificar “fets reals i una mica encantadors”, aconsella Bagdonas. Oi que quan la teva filla està enfadada i entra a l'habitació, sembla una petita dictadora èbria? Quan passes per un parc per a gossos, t'adones que tota l'escena sembla un bar de solters canins? Sensibilitzar-te amb aquests moments et prepara per notar-los i assaborir-los, comenta Heather Walker, psicòloga organitzacional que es descriu com una “persona seriosa en recuperació” i dirigeix una consultoria.

Dona't un temps per registrar les teves experiències divertides. Potser quan vas sortir a córrer aquell matí i et va avançar un home vestit de Pare Noel o potser durant el trajecte a la feina el conductor del tren va fer un anunci totalment inintel·ligible i tu vas fer contacte visual amb un altre viatger i vau riure. Aquests moments són bons candidats per afegir al teu diari. Els estudis basats en l'humor han descobert que el simple fet d'anotar tres coses divertides del teu dia (o comptar-les al llarg de la jornada i repassar-les a la nit) durant una setmana pot reduir els símptomes de la depressió i millorar el benestar fins a sis mesos. Llegeix el teu diari amb freqüència per reproduir les sensacions agradables i fins i tot per riure. "Quan el rellegeixes estàs revivint aquesta experiència i el teu cos se'n beneficia", explica Walker.

La teoria de la "falta benigna" de l'humor diu que els errors inofensius tenen molt potencial per ser graciosos si es miren de la manera correcta, explica Warren. Així que, cada cop que cometis o siguis testimoni d'un error inofensiu (per exemple, que oblidis silenciar el micròfon durant una reunió de Zoom de manera que tothom escolti una conversa entre tu i el teu gat) és una oportunitat excel·lent per divertir-te. Els petits contratemps són fàcils de replantejar al moment, però guarda el material més desafiant per a després. Fer-ho amb errors més greus és més fàcil en retrospectiva perquè el temps et dona la distància psicològica necessària per reduir la percepció d'una amenaça, diu Warren. Per exemple, una baralla amb la teva parella sobre qui ha de buidar el rentaplats pot semblar més divertida un o dos dies després.

Si la idea de portar un diari de despreocupació o de riure de les teves pròpies desgràcies fa que vulguis plorar, deixa que la despreocupació sorgeixi en companyia dels teus éssers estimats. L'humor i la despreocupació sorgeixen amb naturalitat quan estem amb les persones que ens fan sentir alegres, comenta Bagdonas. És "una melodia fonamental de la conversa humana".

Si estàs segur que no tens vena còmica, és possible que no coneguis el teu sentit de l'humor. Tothom en té, segons Jennifer Aaker, científica del comportament i professora a la Universitat de Standford. Identificar el teu et permetrà fer-lo servir. Ella i Bagdones identifiquen quatre estils d'humor: els que són atrevits i irreverents, els que són més seriosos i amb freqüència fan burla d'ells mateixos, els que fan servir el sarcasme (mestres de la indirecta inesperada) i els que són animadors expressius i carismàtics. Reconèixer el teu estil et permet identificar-lo i apreciar-lo i et prepara per ser més conscient de l'humor d'altres persones, cosa que fa que siguis més generós amb les teves rialles, explica Aaker.

A més de fomentar la mentalitat de la despreocupació, gaudeix dels fruits de la bona comèdia. Hi ha infinitat de generadors de continguts a TikTok, programes de televisió, escriptors i podcasts. Per què no canvies alguns dels esgarrifosos drames criminals per continguts que et diverteixin? Aarons recomana seguir còmics i escriptors humorístics a les xarxes socials, a més de buscar a Netflix sèries que et facin somriure. "Dona prioritat a la comèdia", conclou Aarons. "Fins i tot els dies més foscos intenta trobar alguna cosa que et faci riure o somriure, encara que sigui un mem de gats".