Tendències

Depilar-se, sí o no? De la higiene a l’antiestètica

Cada vegada més dones, sobretot joves, opten per no depilar-se, però la pressió social continua sent molt forta quan es pren aquesta decisió

Depilar-se: sí o no?
01/07/2023
5 min

BarcelonaFa tres anys que Margot Bosch no es depila. Té la pell molt delicada i arrencar-se el pèl sempre li ha causat dolor. Va adonar-se, a més, que “si és així com és” no té per què “torturar-se” un cop cada dues setmanes pel simple fet d’anar depilada. Amb el temps, ha après a conviure amb mirades incòmodes de persones astorades per com porta les aixelles i les cames peludes. No ho ha tingut fàcil. “Solen ser els homes els que més em miren. A vegades, procuro no aixecar els braços, però en segons quins ambients, m’hi sento més a gust i ja passo de tot”, assegura aquesta jove, de 27 anys. Tot i això, quan és l’hora de banyar-se al mar o a la piscina prefereix posar-se banyador llarg, que li cobreix fins a sobre dels genolls, per no ensenyar la negror dels engonals. “Arribarà un dia que em posaré biquini i el que pensin els altres em serà del tot indiferent”, adverteix.

Darrere una decisió com aquesta sol haver-hi una forta convicció personal, que destil·la atreviment i naturalitat. D’altres, en canvi, ho fan per seguir una moda –imitant influencers o famoses que han publicat a les xarxes socials els seus pèls sense complexos–. Bel Olid, que es dedica a l'escriptura i la traducció i ha publicat l'assaig A contrapel (Ed. Grup 62), opina que “cada persona ha de decidir si prefereix pagar el preu de conformar-s’hi en diners, temps i dolor; o el de no conformar-s’hi i rebre desaprovació social, malgenerització o, fins i tot, violència”. Encara avui dia, deixar-se créixer el pèl, per a alguns, és sinònim de brutícia. Quelcom antiestètic. En aquest sentit, Olid lamenta que “moltes coses que es veuen com a naturals per a les dones en realitat s’aconsegueixen amb processos molt sofisticats”.

Originat a finals del 2014, el moviment anomenat Free Your Pits (allibera les teves aixelles) es manté actiu, amb dones que, fins i tot, es tenyeixen de colors el pèl de les aixelles (o també el pubis). “Em sembla divertit, contestatari i lúdic. Davant de tantes imposicions i normes –totes sota un mateix cànon–, si no ho fas amb humor i diversió ens pot agafar alguna cosa. I no és un extrem. També és un extrem depilar-se de forma integral”, afirma Begoña Leyra, doctora en antropologia social a la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i especialista en gènere.

Arvida Byström, model i fotògrafa d’origen suec, va penjar una imatge a Instagram ensenyant les cames peludes. Amaia, la guanyadora d’OT el 2017, anava amb les aixelles sense depilar en diversos actes públics. Persones com elles han esdevingut, entre altres celebrities que han fet el mateix, unes “referents”. Així ho ressalta Dolors Reig, professora col·laboradora d’Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Les adolescents tenen moltes d’aquestes noies com a icones. Veuen que si es deixen pèl no passa res i s’atreveixen a fer-ho. Les xarxes socials ens han obert a més opcions i molta més diversitat”, matisa.

Aquesta imitació tan fidel, però, decau passada l’adolescència, concreta Mar Frigola, assessora d’imatge, perquè “ja t’has construït qui ets” i “fas recerca de les pròpies qualitats, oblidant estereotips, que sempre hi seran però almenys no t’esclavitzen tant”. Frigola, que és directora de Saldemar.cat, orienta joves disconformes, “molt sovint”, amb la seva imatge. “No s’agraden des de la punta del cabell fins al dit gros del peu. Quan són precioses, sempre!”, descriu.

El pubis: un imprescindible

En les dones, l’aixella al natural o les cames sense afaitar causen estranyesa. Per què? “Ja a l’escola, des del primer moment en què a les nenes els comencen a sortir pèls a les cames o a les aixelles, hi ha qui se’n riu. Qualsevol dona que treballi de cara al públic, se sap que cal que es depili. A les sèries no veiem dones que no vagin depilades i el preu de no fer-ho és exposar-se a ser considerada lletja, indesitjable o no prou femenina”, aclareix Olid, que reflexiona sobre “què implica ajustar-se al que la societat exigeix per ser considerada una dona de veritat”.

Abans d’una trobada sexual, la majoria de les persones continuen donant una importància alta en el fet d’anar depilades. L’estudi de la revista Jama Dermatology fet l’any 2019 ja anunciava –a falta de dades actuals– que el 83% de les dones consultades es depilaven abans de mantenir relacions sexuals i en el cas dels homes, un 66%. Depilacions que inclouen, moltes d’elles, la totalitat dels genitals per aconseguir l’anomenat Barbie look. La doctora Luciana Bergamaschi, responsable de la unitat de ginecologia regenerativa, funcional i estètica de Dexeus Dona, puntualitza que aquestes dones que als 20 anys van depilar-se el pèl dels llavis majors topen ara amb una nova circumstància. “Els genitals femenins, amb els anys i fruit dels parts, canvien la seva aparença. S’envelleixen. Perden grassa, enfosqueixen la seva coloració... Actualment, com que no tenen pèl, veuen bé com són i no els agrada. Al centre, a més d’explicar-los la diversitat vulvar, resolem la seva problemàtica –en cas que ho requereixin– amb tècniques regeneratives no quirúrgiques”. “No veure’s els genitals bé suposa un problema d’autoestima i s’ho arreglen per elles mateixes, majoritàriament”, assegura Bergamaschi, que aprofita per desfer alguns mites sobre els inconvenients que suposa per a la salut depilar-se. “Si bé és cert que el pèl té la funció de protegir la zona genital, si ja portem roba interior té poca funció. De fet, els genitals interns no tenen pèl i la part interior de la vulva, tampoc. Només els llavis majors”. La depilació, això sí, en aquesta zona es recomana que es faci amb cura i una tècnica que no sigui d’arrencament.

Núria Serrano, professora de la titulació de grau mitjà en depilació de l’escola Josep Pons, admet que “la depilació no deixa de ser una agressió, però controlada, com ho és també fer-se, per exemple, una exfoliació a la cara”. Serrano apunta, a més, que “depilar-se interessa avui dia per igual tant a homes com a dones”. De fet, els homes en els esports fa anys que habitualment s’afaiten (en ciclisme, natació o, fins i tot, atletisme). Les xarxes també els ajuden a ells a canviar estereotips, però ¿hi ha més noies joves que es deixen pèl i més homes que es depilen? Sí i no. Segons Leyra, “tot és cíclic” i “les modes canvien”. “Ara bé, als joves ja no els serveixen els paràmetres tradicionals. Són més rupturistes amb allò que els precedeix. Desconstrueixen la visió estereotipada i obren noves vies d’interpretació”.

El relaxament a l'hora de depilar-se sol arribar amb l’edat, mentre el pèl va debilitant-se. Però no per a tothom. Als seus 63 anys, Esther Julià, tot i que en qüestions d’estètica és molt “natural” i “pràctica”, es depila des dels 15 i continua fent-ho amb assiduïtat. Per a ella, depilar-se significa anar “més neta”. “Una aixella amb pèl em fa mal d’ulls. Estèticament, em costa d’assimilar”, confessa. Però més enllà de net o brut, una cosa és clara: depilar-se no significa ser més femenina i deixar-se pèl, masculinitat; perquè, segons Olid, “no hi ha res intrínsecament femení o masculí, només convencions socials fluctuants sobre el que s’espera dels homes i les dones”. Que cadascú faci, doncs, allò que cregui des de la llibertat. O no. “En la mesura que una part de la població rep conseqüències negatives, això ja no és una decisió lliure”, adverteix Olid.  

stats