"Al mar estàs amb tu mateix, transmet molta calma"
Nedar en aigües obertes és una manera de fer esport que atrau cada cop més persones, sobretot a l'estiu
Barcelona“M’encanta l’esport i sempre m’ha agradat el mar. Una sortida en aigües obertes és com, a l’hivern, un dia d’esquí de muntanya amb bona neu”, afirma l’Àlex Alamany, practicant amateur de natació en aigües obertes.
Quan la família fa pressió per passar les vacances a prop del mar és complicat oposar-s’hi. L’estiu és una època molt propícia per anar a la platja a passar-hi uns dies buscant relaxar-nos i trencar amb les rutines de la resta de l’any. Desmuntar els horaris, les activitats diàries, desordenar els àpats i fer alguns excessos que, durant aquestes setmanes o caps de setmana de calor i una mica de disbauxa generalitzada, ens regalem sabent que la resta de l’any no ho podrem fer.
Però no a tots ens agrada la platja per esterrecar-nos-hi i prou. També hi ha qui, entre aquest desordre i disbauxa, busca incorporar una mica d’activitat, sigui perquè la resta de l’any no té el temps que voldria o perquè és un hàbit i no el vol trencar. Hi ha qui li encanta provar noves activitats o, senzillament, qui li apassiona aprofitar l’estiu per canviar, precisament, d’activitat.
“Nosaltres passem els estius a la Costa Brava i soc una persona activa, així que em vaig decidir a provar de nedar al mar i em va enamorar”, explica l’Eli Jordà, una practicant amateur.
Per totes aquestes persones, avui volem parlar sobre la natació en aigües obertes al mar (ja que la natació en aigües obertes engloba també aquesta pràctica en estanys, llacs, pantans i rius). “Al mar sempre hi tens una llum diferent depenent de l’hora, de l’onatge, del vent, i també canvia molt la diversitat d’animals que hi trobes”, explica l’Eli. “És un lloc on estàs amb tu mateix, en contacte amb un medi diferent al del dia a dia i que transmet molta calma”, afegeix l’Àlex.
Actualment, la costa catalana està ben equipada per a la pràctica segura d’aquesta activitat. S’hi troben vies braves senyalitzades que “com que acostumen a anar paral·leles a la costa i a trams de camí de ronda, no t’hi sents tan sola, saps que tens escapatòries caminant i on les barques no hi poden accedir”, ens diu l’Eli.
Consells per no cansar-se
De totes maneres, per iniciar-se i abans de llançar-se mar endins, tots aquells practicants que tinguin ganes de provar-ho poden començar resseguint les boies que delimiten la zona exclusiva de banyistes. “Una de les coses que cal tenir en compte és que a la piscina tenim un descans cada 25 o 50 metres i nedant al mar això no hi és. Per tant, per iniciar-se el millor és fer entrades i sortides curtes i, de mica en mica, atrevir-se amb tirades més llargues”, explica la Marta Sànchez, llicenciada en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) i triatleta d’alt nivell.
“Sempre és important proposar-se objectius assumibles i fer l’activitat adequada i coherent amb l’experiència de cada nedador”, diu Gerard Alemany, director tècnic del club Radikal Swim, entrenador i nedador.
Totes aquelles persones que ho han provat en destaquen la bellesa; la diversitat, tant d’animals com de situacions canviants per l’onatge, els corrents, el vent, que ho fan molt amè; el silenci. Descriuen el sacseig de les onades com una sensació molt agradable. “Però també és cert que cal estar atents i vigilar en dies de mala mar, i saber llegir els corrents perquè, si no, la tornada pot ser molt complicada”, diu l’Àlex i, en aquest sentit, en Gerard afegeix: “En dies de mar o meteorologia complicada, després de valorar si realment val la pena tirar-se al mar, sempre és molt millor fer l’anada a contracorrent, de tal manera que la tornada serà més ràpida i, per tant, més segura”.
El 2014, Radikal Swim, un dels clubs amb més trajectòria en aquest esport, va redactar un manual de bones pràctiques en aigües obertes que entre altres coses explica que “tot i que la natació en aigües obertes no es considera un esport d’alt risc, es recomana practicar-lo amb la màxima seguretat, i això sempre passa per fer-ho en zones abalisades on no poden accedir les embarcacions ni els pescadors. De la mateixa manera que si es converteix en una activitat habitual cal disposar de la llicència de natació de la Federació Catalana de Natació que cobreix l’activitat”.
Quan ja es va adquirint experiència i s’abandonen les zones d’iniciació “cal planificar bé les sortides, sent conscients de la durada; informar-se de les característiques de la zona; consultar la meteorologia prevista i la temperatura de l’aigua i evitar sortir en solitari i, en el cas que es faci, deixar dit a algú on s’anirà”, comenta en Gerard.
És essencial tenir present que hi ha zones on no es pot nedar, com per exemple en els canals d’entrada a la platja que estan habilitats perquè les embarcacions puguin accedir-hi i, “per tant, s’haurà de creuar per l’extrem”, diu en Gerard. I també cal evitar les zones marines comunes, les zones de bany no abalisades i les bocanes dels ports.
La Marta, que s'entrena sovint en aigües obertes per preparar les triatlons, parla de la importància de saber-se orientar dins del mar: “No sempre és fàcil, jo busco punts de referència elevats o elements de colors perquè si canvia l’onatge em podria despistar i, si a la piscina tenim més tendència a fer la respiració només cap a un costat, al mar cal practicar la bilateral i, cada tres o quatre braçades, fer-ne una de frontal per trobar el punt de referència marcat”.
Feta amb seguretat, coherència i, si pot ser, amb companyia, és una activitat molt recomanable, saludable i gratificant. “Ho recomano per a totes les edats. Jo ho entenc com una barreja entre natació i busseig, perquè et poses les ulleres i mentre avances descobreixes el fons marí”, conclou l’Eli. I l’Àlex fa una última consideració relacionada amb la diversitat i la bellesa del mar: “Si no anem amb compte amb la contaminació dels mars, no en podrem gaudir gaires anys més”.
Algunes dades curioses sobre aquest esport:
- És un esport que està absolutament en auge. Cada dia hi ha més adeptes i ja no es fa estrany veure nedadors que travessen la platja guarnits amb el neoprè, la boia taronja que es lligaran a la cintura, el casquet de bany de colors vius i les ulleres per llançar-se al mar i marxar endins braçada a braçada. No hi ha cap registre amb dades oficials dels practicants d’aquesta activitat, però la Maria Gutiérrez Carvajal, en el seu treball de final de grau de Turisme a la UOC va estimar una fórmula basada en la participació en la travessia Radikal Ocean52 per calcular la xifra total, i estima que a Catalunya hi ha uns 4.600 practicants.
- Pel que fa a les travessies organitzades, és espectacular veure l’evolució de participants des del 2010 fins al 2019, abans de les restriccions pel covid. En Gerard ens explica: “El creixement pel que fa a participació s'ha vist incrementat de 151 participants el 2010 als 1.524 al 2019, cosa que suposa una taxa de creixement del 909,27%”, i la participació de les dones passa de representar el 14,6% en el 2010 al 35,2% el 2019, que representa un creixement del 21%”.
- Les dades posen de manifest que es tracta d’una activitat que pot ser una alternativa a la bicicleta o a córrer perquè la franja d’edat, tant en homes com en dones, que més practiquen l’activitat és la de 45 a 54 anys i el perfil d’aquests participants acostuma a ser familiar, és a dir, pares i mares de família, amb un poder adquisitiu mitjà-alt, que dediquen el temps lliure a fer esport i desconnectar, buscant un vincle amb la naturalesa i participant en esdeveniments esportius a la recerca de superació personal i plaer.
Material necessari per fer-ho de forma segura
- Banyador o neoprè depenent de la durada de l’activitat i de la temperatura de l’aigua. “Durant els entrenaments recomanem fer-lo servir per sota dels 20º i no fer-lo servir per sobre dels 25º”, explica en Gerard.
- “Tot i que m’encanta la sensació del fregament del cos amb l’aigua, és cert que el neoprè és un element de protecció, per exemple contra les meduses, i de seguretat, perquè dona més flotabilitat”, reconeix l’Àlex.
- Casquet de bany de colors vistosos
- Boia de seguretat, dins la qual es poden portar elements com un localitzador GPS o el telèfon, i que també serveix com a punt de flotació en cas de necessitar-ho.
- Ulleres
- Materials de protecció com ara crema solar quan no s’utilitza el neoprè.