Per què comprem coses que no necessitem? (I com evitar-ho)

Feia temps que l'edició limitada del ninot de Bob Esponja que han fet les populars figures Funko Pop feia l'ullet a Jason Grioua. Tot just havia acabat la carrera i va decidir fer-se un autoregal: gastar-se uns 100 dòlars en aquesta figureta i en altres de sèries d'anime i d'Overwatch, el seu videojoc preferit. Però, passats uns dies, va tenir remordiments. Tenia dubtes respecte a la seva economia personal: els preus estaven pujant molt, especialment el preu de la gasolina, i poc després Grioua, de 23 anys i redactor de notícies al canal WSVN 7News de Miami, ja s'havia penedit d'aquella despesa. “Ara cada un d'aquells dòlars m'anirien molt bé, els hauria d'haver estalviat”, explica: “En definitiva, la inflació m'ha fet sentir cert remordiment per haver comprat articles d'oci”.

Els articles no essencials acostumen a ser les compres que més fan baixar els nostres comptes corrents, especialment en un moment en què la inflació persisteix. Els experts opinen que entre aquesta pujada de preus i els regals de Nadal, som en la millor època per als remordiments dels consumidors. Les dades de Bank of America demostren que la despesa de les targetes de crèdit i dèbit va augmentar un 4% al novembre en comparació amb l'any anterior. Pel que fa al saldo mitjà de les targetes de crèdit entre els usuaris nord-americans de Credit Karma, un servei de seguiment de la puntuació creditícia, ha pujat un 20%.

L'augment de preus ha estat un motiu de preocupació per als consumidors, però, tot i això, les vendes van pujar durant el Black Friday passat i vam veure imatges de compradors ansiosos, fins i tot fent cua fora de les botigues, per aconseguir tota mena d'ofertes. Tot i les preocupacions sobre l'economia, Adobe Analytics, que fa un seguiment de les vendes per internet, va calcular que la despesa a internet durant aquestes festes nadalenques augmentaria un 2,5% respecte al 2021. Jamie Wagner, professora adjunta de la Universitat de Nebraska Omaha i directora del seu centre d'educació econòmica, anima els consumidors a intentar planificar les despeses amb antelació: “Sempre que fas una compra no planificada poden passar moltes coses, entre elles que et treu opcions per al futur, per petites que siguin”.

Errors a l'armari

Just abans que comencés la pandèmia, Suzanne Lawler, de Pacifica, Califòrnia, va fer una compra que en aquell moment no li va semblar dolenta. Acabada de jubilar, tot just havia venut un objecte heretat pel qual va rebre uns 90.000 dòlars. Després, en un viatge a Nova York amb una amiga es “va enamorar” d'una bossa de la marca Celine que va trobar en una botiga de luxe del SoHo. "Era una meravella de pell de pitó i color taronja, un dels colors de l'equip dels seus estimats Giants de San Francisco". El preu: 3.000 dòlars.

Però Lawler, de 68 anys, no s'ha posat mai la bossa i s'enfada cada vegada que la veu a l'armari. A més, els seus intents per revendre-la han estat infructuosos, sigui perquè els revenedors rebutgen els articles de pell o perquè no volen pagar el preu que demana. Tot i això, té més sort que la majoria: “No necessito els diners”, comenta. “Si ho hagués donat a una organització benèfica o ho hagués gastat en alguna cosa més apropiada i d'acord amb els meus valors, m'hauria sentit molt millor. Cada vegada que el veig em sento fatal”.

Patti Henry, en canvi, tampoc tenia intenció d'acumular bitllets d'avió. La pandèmia la va obligar a cancel·lar un viatge i quan la gent va poder tornar a viatjar a destins internacionals, Henry, de 60 anys, fisioterapeuta a Portland, Oregon, va comprar bitllets per a més destinacions. Va comprar un bitllet de 500 dòlars a Ciutat de Mèxic, un viatge que va haver de posposar quan un brot de covid va paralitzar els vols. També tenia dos bitllets, per un total de 900 dòlars, a Tahití per anar-hi a la primavera però també ho va haver de cancel·lar. Després va comprar un viatge al Perú, per valor de 2.000 dòlars, i tampoc va sortir bé. Encara que al final va poder fer el viatge a Ciutat de Mèxic, Henry es va quedar amb una sèrie de crèdits d'aerolínies que li ha costat fer servir per diverses raons: incompatibilitats en les dates, problemes de comunicació amb algunes de les aerolínies més petites amb les quals va reservar i, el més dolorós, l'augment de preus, que li ha dificultat portar tota la seva família de viatge. “Tot està molt car. És completament ridícul”, assegura Henry.

Com frenar les compres impulsives

Encara que el remordiment del consumidor segurament és impossible d'evitar del tot, hi ha maneres de gastar menys en coses que no necessites. Justin Pritchard, propietari d'Approach Financial Planning, una empresa de planificació, explica que és important “deixar una mica d'espai” entre el desig de comprar un article i el fet de fer-ho. Per ser més conscient de les teves despeses cal dur a terme diverses accions, com ingressar diners automàticament al teu compte d'estalvi. Una estratègia que, segons Pritchard, consisteix en “pagar-se primer a un mateix”. Aquests ingressos et deixen menys efectiu disponible al compte corrent i, d'aquesta manera, menys possibilitats de caure en la temptació. També pots esborrar la informació de la teva targeta de crèdit del compte d'Amazon. Això afegirà una barrera més abans de passar al pagament: hauràs d'introduir les dades de la teva targeta de crèdit a mà, la qual cosa t'obligarà a fer una pausa i pensar amb més deteniment abans de comprar. Un altre consell és fer una llista quan vagis a comprar, sigui en un paper o al mòbil. Això pot ajudar-nos a ser conscients de les compres que estem fent i a no adquirir articles que no s'ajusten a les nostres prioritats.

Encara que hi ha diversos factors que poden portar algú a fer una compra impulsiva, un dels més importants és l'estrès. Segons Wagner, moltes persones són consumidors emocionals que compren per celebrar o sentir-se millor quan estan tristos. Per evitar aquest parany, l'expert recomana pensar en els articles que volem comprar durant uns dies i veure si aquell desig perdura o no.