BarcelonaÉs avui el dia més trist de l'any? Ja fa temps que es diu que el tercer dilluns de gener té el títol de ser la jornada més depriment de tot el calendari i fins i tot ha rebut un nom: Blue Monday. Però què hi ha de real en tot això? El cert és que l'origen d'aquest dia està molt relacionat amb campanyes publicitàries pensades per departaments de màrqueting que el que volen és augmentar les vendes. El terme va començar a utilitzar-se l’any 2005, quan Cliff Arnall, professor de psicologia de la Universitat de Cardiff, va signar un estudi en què es determinava quin era el dia més trist de l’any. La data exacta surt d’una fórmula matemàtica que té en compte diverses variables i el resultat va determinar que era el tercer dilluns de gener, que el 2024 cau en dia 15 i que serà, segons aquesta teoria, el dia més trist de l’any. “No hi ha cap evidència científica que sigui el més trist ni que, en general, l’ànim de la població sigui més baix”, aclareix d’entrada la psicòloga especialista en psicologia clínica Romina Cortizo.
La fórmula per arribar a establir la jornada exacta té en compte diversos elements que poden influir en els ànims de la gent: la pressió econòmica per les despeses de Nadal sumada al fet que encara falten dies per cobrar la nòmina de gener, el fred i la foscor típics de l’hivern, el temps que ens queda per a les pròximes vacances, la desmotivació, l’incompliment dels propòsits de Cap d’Any... Tot i que és evident que són preocupacions reals i habituals que tenen les persones en aquestes dates, la realitat és que l’estudi d’aquest professor era, realment, l’estratègia publicitària d’una prestigiosa agència de publicitat, la nord-americana Porter Novelli, feta per a una agència de viatges anglesa.
L’objectiu de la campanya era vendre més bitllets d’avió en un mes tradicionalment pobre per al sector. Aquesta finalitat ha estat aprofitada per multitud d’establiments que promocionen que és “el dia més trist de l’any” per oferir descomptes al consumidor amb intenció d’apujar-li l’ànim. “Que una estratègia de màrqueting digui quan hem d’estar tristos com si a tots ens afectés el mateix és una bestiesa i un motiu més per vendre’ns la felicitat”, assegura la psicòloga especialista en psicoteràpia Olga Moreno. Encara que sigui pràcticament impossible trobar un sol terapeuta que defensi la fórmula del Blue Monday, la campanya, avui dia coneguda a tot el món, s’estudia com un cas d’èxit en escoles de publicitat d’arreu.
Un mes que fa pujada
Tot i que això de determinar quin és el dia més trist de l’any tingui una lògica únicament comercial, la realitat és que el mes de gener manté una estreta vinculació amb la tristor. Per entendre per què s’associa tradicionalment amb l’aflicció, primer cal aprendre que en el dia a dia l’estat d’ànim va presentant fluctuacions: “Les nostres emocions no són, ni han de ser, una línia recta en què no hi ha alteracions, sinó que varien segons els diversos factors estressors amb els quals anem topant”, explica Romina Cortizo. Aquests elements que ens alteren l’ànim, sigui per bé o per mal, són els que gairebé tots devem haver patit alguna vegada a la vida: problemes derivats de la feina, relacionats amb salut, qüestions de parella i relacions socials... Preocupacions que formen part de la nostra quotidianitat.
El que ens passa al gener és que a aquests trets comuns que no fan festa per vacances hi hem d’afegir els propis d’estar en ple hivern i d’haver celebrat les festes de Nadal. “Nadal és una època que ens distreu de la realitat quotidiana”, explica Olga Moreno. “Són dies en què estem alegres i ens sentim plens d’energia. Gastem, comprem, convidem i potser tenim festa a la feina. Tot ens porta a ser feliços i a no pensar gaire. El problema és el retorn a la realitat i a les obligacions, que se’ns pot fer una mica feixuc”, aclareix l’especialista. La llista d’elements que poden generar una certa ansietat o empitjorament anímic en aquests dies és llarga però coneguda per tots: la desregulació horària i alimentària dels dies de celebració, les despeses realitzades molt per sobre del que és habitual o les perspectives de no descansar fins a Setmana Santa.
Tot i això, normalment el gener no és un mes en què els psicòlegs sumin feina extra, com a mínim amb pacients adults. “Poden augmentar les demandes de tractament especialment en nens i adolescents. El motiu és més pel rendiment escolar i els resultats acadèmics del primer trimestre que no d’altres”, conclou Olga Moreno.
Acabar amb l’estrès
Aquest dilluns llegirem en molts llocs i veurem a les xarxes molta gent assegurant que som al dia més trist, però això només ho sap cadascú. Per saber-ho de veritat caldrà repassar els factors d’estrès que hem pogut tenir últimament i provar d’esbrinar els motius de la nostra baixada d’ànims. “Les fluctuacions no són un procés patològic i les persones acostumem a tenir mecanismes d’autoregulació eficaços que ens ajuden a controlar-les”, diu Cortizo. La psicòloga recomana alguns remeis per enfrontar-nos a una situació d’inestabilitat: “Hi ha diversos factors que solen ser eficaços per ajudar-nos a tenir controlat l’estrès. L’autocura, ser regular en els nostres hàbits, l’exercici físic, el suport social... són molt positius”, diu aquesta experta. En definitiva, queda clar que si aquest dilluns ens trobem amb l’ànim una mica alterat, no serà a causa del que digui una fórmula matemàtica, i si estem tristos cal recordar que anar a comprar no acostuma a ser una solució.
D’on surten totes aquestes diades?
Blue Monday (tercer dilluns de gener)
La companyia de viatges anglesa Sky Travel feia temps que havia detectat una baixada del volum de vendes al gener. Per incentivar la compra van idear la fórmula matemàtica del Blue Monday, el dia més trist de l’any. Faltava una signatura que donés certa legitimitat científica a l’assumpte, així que el professor de la Universitat de Cardiff Cliff Arnall ho va acceptar a canvi de, segons diuen, una bona retribució. Les botigues volen alegrar el dia amb descomptes, però científicament és considerat un frau.
Black Friday (quart divendres de novembre)
És el tret de sortida de les compres nadalenques als Estats Units i al Canadà, l’endemà d’Acció de Gràcies. Hi ha diverses teories al voltant de l’origen, que apareix per primera vegada associat a la crisi financera de l’or a finals del segle XIX. Tot i això, s’ha acabat acceptant que el terme black està relacionat amb el fet que els comerços passin de tenir números vermells a negres amb els guanys econòmics de la campanya de Nadal.
El Dia del Pare / El Dia de la Mare (19 de març / 2 de maig)
Aquestes són festivitats familiars amplificades per raons comercials. El Dia de la Mare i el del Pare se celebren a Catalunya des de l’època franquista i tots dos coincideixen que van ser grans establiments de l’època els que els van popularitzar. José Fernández Rodríguez, director de Galerías Preciados, va fer grans inversions de publicitat a ràdio i premsa per anunciar el Dia del Pare als anys seixanta. Després s’hi sumaria el Dia de la Mare i entraria en batalla El Corte Inglés.
Sant Valentí (14 de febrer)
Un dia que no ha acabat d’arrelar a Catalunya. El motiu? Aquí el dia dels enamorats és el 23 d’abril, diada de Sant Jordi. Tot i això, els comerços segueixen intentant aconseguir que regalem coses a la persona estimada el 14 de febrer, data celebrada a tot el món. Es commemora la mort de Sant Valentí de Roma, traspassat l’any 273, un màrtir que com a sacerdot que era es va dedicar a casar pel ritu cristià en un moment en què estava prohibit a tot l’Imperi Romà.
