La bicicleta també és cultura
Moda, literatura, revistes o restaurants propis: les xarxes socials han visibilitzat la cultura ciclista, cada cop més present més enllà del carril bici
BARCELONALa bicicleta no és un mitjà de transport. O com a mínim no només. Perquè a un aparell que només serveix per anar d'aquí cap allà no se l'estima com un s'estima la seva bicicleta, ni forma part d'una cultura tan magnètica. Pedalejar? Sí, però moltes coses més. El fet que la bicicleta sigui part del paisatge de la ciutat no només implica tenir els carrils bici ben plens, sinó comprovar que la seva influència es multiplica per tot arreu. A la roba, als llibres, a les cançons, a la televisió i, sobretot, als carrers: una subcultura amb tot d'elements propis que cal preservar, ja que fomenta uns valors de respecte per la història, l'entorn i el mateix esport que són molt difícils de trobar en altres activitats. "La passió per la bicicleta ha deixat de ser una cosa tan íntima com era abans. El ciclisme sempre s'havia viscut d'una manera poc visible, però avui dia les xarxes socials l'han popularitzat i han potenciat la part estètica de la seva cultura", explica Olga Àbalos, directora de l'exquisida revista Volata, que no és l'espai on assabentar-se de si un ciclista ha guanyat o perdut una cursa sinó l'espai de la cultura ciclista que, des del 2014, busca les històries més extraordinàries, grans o petites, d'aquest esport.
La influència de la bicicleta està en tots els elements de la cultura popular. El seu pòsit és aquí i allà, en cançons, pel·lícules i llibres. Lucía Barahona hi ha posat ordre a El gran libro de las bicicletas (Blackie Books, 2022), una antologia ciclista en què apareixen Federico García Lorca, Aldous Huxley, Maria-Mercè Marçal i Simone de Beauvoir maridats amb noves veus. Tots ells posant la bicicleta al centre. Aquest llibre és la mostra més palpable que el ciclisme apareix en la nostra vida de totes les maneres possibles. "És que és la mateixa instigadora d'aventures i la millor manera de conèixer llocs, tant urbans com no urbans", puntualitza Barahona, perquè només "has de pujar-hi, amb ruta en ment o sense, i començar a pedalejar. Ciclogeografía, en diuen, i ho recomano a tothom", explica.
Com afirma Àbalos, internet ha obert un ventall de possibilitats infinites: encara hi ha els clubs ciclistes de tota la vida, com la centenària Unió Esportiva de Sants o el Club Ciclista Gràcia, però ara comparteixen espai amb iniciatives com l'irresistible Tour du Lord, que més que buscar històries les crea a partir d'una mescla de cicloturisme amb el producte de proximitat a la comarca del Solsonès. Fas una etapa de les que proposen i t'endús un bon tros de carn de la carnisseria del poble. El seu gran èxit? Tenir un Instagram estèticament molt cuidat, amb un to molt divertit.
Ciclisme pop
Però el que fa tan especial aquest moviment és que, més o menys organitzat, s'hagi anat vehiculant a través d'una cultura amb tot d'elements característics i intransferibles. Espais comuns, moda pròpia, mitjans especialitzats. És l'anomenada cultura ciclista. "Se sent cada vegada més, però existeix des que es va inventar la bicicleta, fa gairebé 200 anys", explica la directora de Volata, que la defineix com "una manera de transitar pel món i entendre la vida amb la bicicleta al centre". "Si ho fas, acabes desenvolupant una sèrie de costums, freqüentant uns llocs determinats, relacionant-te amb una determinada gent i desenvolupant i entenent un llenguatge propi", diu. I com són aquest tipus de persones? Respon Lucía Barahona: "No crec que anar amb bicicleta porti implícit tenir certs valors, però és cert que molta de la gent que la fa servir ho fa, entre altres coses, amb consciència ecològica".
Els punts centrals d'aquesta escena encara són els tallers i les botigues especialitzades, però s'han anat consolidant altres tipus d'establiments amb una estètica relacionada amb l'esport de les dues rodes. Ara se'ls diu bars o restaurants ciclistes, tot i que de locals on reunir-se amb elements decoratius n'hi ha hagut tota la vida. A Barcelona trobem l'Eroica Café Barcelona, que és una de les catedrals del ciclisme vintage. Decorat amb mallots antics i bicicletes precioses, combina la devoció per l'esport amb cuina italiana i mediterrània. El seu origen forma part del mateix entramat que la Strade Bianche i la marxa cicloturística l'Eroica de la Toscana. Altres establiments amb estètica ciclista són el gracienc Bicioci Bike Cafè, el gironí La Fábrica (regentat per l'exciclista professional Christian Meier) o el Hors Catégorie Girona, també vinculat a un ciclista famós, Robert Gesink.
Moda 'vintage'
Com qualsevol altra subcultura, la ciclista també té una roba particular. I no parlem de les marques de material especialitzat, com Orbea, Trek o Bianchi, sinó d'altres firmes que s'han apuntat a l'estètica ciclista. És el cas de Fred Perry, sempre atent a les tendències urbanes, que va tenir una línia de roba amb Bradley Wiggins, mod i guanyador del Tour. Però no és l'única. La brillant marca francesa Le Coq Sportif està totalment inserida en la moda ciclista: només s'han de veure els seus mallots vintage o els models del Tour de França, però també la roba casual amb motius ciclistes.
La iconografia del ciclisme professional i la facilitat per crear imatges pop de les grans voltes europees ha sigut inspiració de diverses marques, que han posat de moda les samarretes amb imatges ciclistes. És el cas de Cois i les seves samarretes i dessuadores amb frases com Life is better on a ride o amb l'estampa d'Eddy Merckx. Seguint amb el casual són especialment reeixides les samarretes de Minimal Shirts, amb models preciosos de samarretes amb motius tan icònics com Strade Bianche o Alpe D'Huez. L'àmbit de la roba tècnica ja és un altre món, però cal destacar la clàssica Santini, que porta des del 1965 fent material especialitzat i actualment són els responsables del mallot oficial del Tour de França.
El perill principal que tot aquest moviment comercial segueixi magnificant-se és la pèrdua de l'essència, de l'esperit més primigeni. "Porta més gent, però també ha passat de tenir una afició tradicionalment de classe obrera a incorporar-s'hi gent amb una capacitat adquisitiva molt elevada i gent que possiblement encara no té interioritzades certes normes de comportament", explica Àbalos. Remata Barahona, editora d'El gran libro de las bicicletas:"La bicicleta, com tot, és susceptible de ser absorbida pel gran capital i convertir-se en un circ. Ja està passant, però a mi el que m'agrada i m'importa és que hi hagi referents. Hi haurà qui tingui bicicletes cares i d'altres només podran permetre's una andròmina, però el principi no deixarà de ser el mateix: un quadre, dues rodes alineades, dos pedals, la direcció i, normalment, frens".