BarcelonaEls nòrdics són uns ferms defensors dels beneficis de fer un bany en aigües fredes, i per això no és estrany veure’ls submergir-se en aigües gèlides, fins i tot fent un forat al gel per entrar-hi. De fet, potser no cal anar tan lluny, perquè cada vegada és més habitual veure a les platges del Mediterrani (o a les del Cantàbric, on l’aigua difícilment supera els 10 graus), persones que comencen el dia fent unes braçades en aigua ben freda. De fet, és una pràctica que Hipòcrates ja recomanava al segle IV aC i que al llarg de la història ha tingut defensors ben coneguts com Thomas Jefferson, que assegurava que el seu bon estat de salut es devia als banys de peus en aigua freda que feia cada matí.
El que per a alguns pot semblar una bogeria, per a molts és una manera de guanyar en salut i en benestar emocional, ja que diferents estudis han anat demostrant que aquestes immersions aporten beneficis físics i mentals. D’aquests beneficis en parla la científica danesa Susanna Søberg en el seu llibre Baños en aguas frías (Alienta Editorial), un manual per descobrir el secret escandinau per portar una vida més feliç i saludable. Søberg defensa aquest tipus de bany, alhora que explica on, quan i com fer-ho correctament, analitzant les conseqüències que té en el nostre cos i la nostra ment aquest contacte amb el fred. Assegura que banyar-se a l’hivern és una cosa que la majoria de gent pot fer i que es pot aprendre, tot i que alerta que no hauran de fer aquestes immersions les persones que tinguin problemes de cor o una hipertensió no tractada. La científica té un doctorat en ciències mèdiques i de la salut, amb especialitat en greix marró i immersió en aigües fredes i a partir de la seva pròpia experiència i de les seves investigacions ha creat un mètode basat en l’exposició deliberada al fred per augmentar el metabolisme.
Søberg assegura en el seu llibre que “entrar en contacte amb l’aigua freda exigeix tota l’atenció de cos i ment per sobreviure, ja que el cervell ho interpreta com una situació de perill”. Produeix una descàrrega de positivitat que es deu a un augment dels neurotransmissors –com la dopamina i la serotonina– que controlen l’humor i l’equilibri mental. En certa manera, aquest contacte amb l’aigua freda genera uns efectes similars als que provoquen els antidepressius. Potser per això podem entendre que la sensació dels banyistes després de la immersió sigui, en contra de tot pronòstic, experimentar una sensació “de calor i felicitat”.
![Una senyora es banya en un llac gelat](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3000 1942"%3E%3C/svg%3E)
Així, pel que fa als beneficis per a la salut mental i emocional, s’ha demostrat que les dutxes fredes desencadenen l’alliberament d’endorfines i, segons una investigació publicada a la revista Medical Hypotheses, s’ha aconseguit demostrar que una dutxa freda de fins a cinc minuts, dues o tres vegades per setmana, alleuja els símptomes de la depressió i té efectes analgèsics. En aquest sentit, el Dr. Juan Carlos Portugal del Pino, especialista en cardiologia i membre de la plataforma Top Doctors, apunta que no coneix estudis específics sobre el tema, tot i que no el sorprèn que pugui ser una pràctica beneficiosa, ja que “poder augmentar la nostra capacitat d'adaptar-nos a entorns més hostils és sempre gratificant”.
Més enllà d’aquests beneficis en l’àmbit emocional, el Dr. Juan Carlos Portugal del Pino reconeix que “ja fa alguns anys que aquesta pràctica ha guanyat popularitat entre els atletes, sobretot d'alt rendiment. Després de nombrosos estudis, les últimes revisions sistemàtiques semblen deixar clar que hi ha benefici per accelerar la recuperació i prevenir el dany muscular induït per exercici. A més, ha demostrat tenir beneficis ajudant a regular la funció del sistema nerviós autonòmic. A nivell cardíac, el benefici sembla produir-se per alleujar la hipertèrmia i el consegüent estrès cardíac a què se sotmet el cor per bombar més sang a la pell i així perdre temperatura, cosa que alhora alleuja la fatiga del sistema nerviós central”. El Dr. Portugal del Pino explica que “arran de l'estudi dels seguidors de Wim Hof, un home que és capaç de regular el sistema nerviós autonòmic per suportar condicions extremes de fred en aire i aigua, s'han realitzat estudis sobre l'exposició a immersions en aigües a baixes temperatures que demostren que aquestes pràctiques desenvolupen un alliberament agut d'hormones de l’estrès i que hi ha una regulació subsegüent de les cèl·lules inflamatòries i del sistema immune sempre que es faci l'exposició acompanyada d'un entrenament d'exercicis respiratoris”.
I com haurien de ser aquestes immersions per poder aprofitar aquests beneficis? El cardiòleg explica que “en el cas dels esportistes, s'ha demostrat que les immersions curtes i a temperatures molt baixes tenen més efecte que les prolongades a temperatures més temperades. En el cas de la regulació de la funció immunològica, s'ha demostrat que sense fer l'exercici de respiració no tenen cap efecte favorable i és el fred el que potencia els efectes d'aquesta tècnica de respiració”. En aquest punt, el doctor insisteix que “les persones que se sotmeten al fred per regular el sistema immunològic i el sistema nerviós autonòmic hauran de seguir un entrenament en les tècniques de respiració. Cal destacar que algunes persones podrien desenvolupar broncoespasmes (sobretot els asmàtics) a causa del xoc tèrmic. És sempre recomanable fer una exposició gradual en intensitat i durada”. Finalment, afegeix que es tracta d’una pràctica que serà millor que fem acompanyats, “sobretot a les primeres sessions, fins a tenir-ne l'hàbit, sentint-nos segurs de poder controlar-nos en realitzar aquesta pràctica”.
43% assegura obtenir un benestar físic
18% afirma aconseguir un estat de relaxació mental
18% experimenta un sentiment de felicitat
11% gaudeix del contacte amb la natura
11% agraeix que els permet passar temps amb els amics
* Dades obtingudes de les investigacions de Susanna Søberg
Els banys en aigües fredes són la immersió en aigua freda durant l’hivern, ja sigui a l’aire lliure en mar obert o llacs, o en piscines no climatitzades. Cada entorn determina la manera com es practiquen. Per exemple, a Finlàndia, el nord de Rússia, Noruega, Suècia, Estònia, Letònia i Lituània porten anys relacionant els banys hivernals amb l’antiga tradició de la sauna, mentre que en altres països com Dinamarca aquesta vinculació és més recent i a la Xina compten amb unes 140 organitzacions de natació en aigües fredes que sumen més de 200.000 membres. Als països nòrdics, els banys entre octubre i maig es consideren banys en aigües fredes, mentre que en els mesos de més fred hi ha qui es banya entre el gel, i això es considera natació en aigües gèlides.
Submergir-se en aigua freda de tres a cinc vegades, ja siguin uns segons o diversos minuts, i alternar-ho amb sessions de sauna d’entre 5 i 15 minuts, suposa un gran repte per al cos i la ment, i just per això moltes persones practiquen els banys en aigües fredes com una alternança tèrmica. S’hauria de practicar amb regularitat, dos cops per setmana, per exemple. És important fer un entrenament previ, com amb qualsevol altre tipus d’exercici, i el millor moment per començar és just quan s’acaba l’estiu, així ens podem anar acostumant a l’aigua freda de manera gradual. Així, també podem practicar abans fent dutxes fredes, començant per uns segons i anar allargant l’exposició. Cal tenir present que al matí som més sensibles al fred, de manera que si som principiants, millor començar al vespre. També és important fer-ho en grup, per garantir que sigui més segur i també més divertit.
