L'èxit d'una dieta també passa per les neurones

BARCELONAFrustració, desencant, decepció. No deixen de ser sinònims d'una mateixa sensació de derrota, un pensament molt corrent quan, sigui per la raó que sigui, algú decideix fer una dieta. No és una creença sense base científica, perquè les dades d'un estudi publicat per la Societat Espanyola d'Obesitat diuen que 8 de cada 10 persones fracassen en l'intent de reduir les xifres de la balança. Avui dia són nombres especialment rellevants després d'haver patit una pandèmia, ja que s'han d'entendre en un context en el qual un 44% dels residents a l'Estat van augmentar el pes durant el confinament.

El primer que hem de pensar quan comencem una dieta és que estem introduint una nova pauta nutricional, una modificació dels hàbits alimentaris perquè prevalguin en el temps i amb un objectiu concret. D'aquí que sigui necessari un canvi en el comportament. És aquí quan entra el mindfulness, o mindful eating, una nova estratègia emergent que busca fomentar l'alimentació saludable i que millorin les estadístiques de triomf entre la gent que vol baixar de pes.

En termes col·loquials, podem definir el mindful eating com una metodologia basada en l'atenció plena i única en l'acte que estem portant a terme. En aquest cas, esclar, el menjar. Això es concreta en estar concentrat amb els cinc sentits i sent plenament conscient de què menges, sense que intervinguin distractors emocionals, com per exemples les pantalles. Segons asseguren els especialistes, aquesta estratègia facilitarà que "estiguis més connectat amb les teves sensacions corporals i necessitats físiques", segons diu Andrea Arroyo, psicòloga i dietista-nutricionista clínica. Per seguir aquesta tàctica, es recomana un entrenament diari en el qual, a poc a poc, s'aconsegueix modificar el focus des d'on la persona menja i dedicar tota l'atenció a l'aliment. D'aquesta manera, acabem fent una sèrie de canvis de conducta que ens permetran menjar d'una manera atenta, cosa que ens ajuda a fer dieta.

Caldran més recerques científiques a llarg termini, però de moment l'eficàcia de l'atenció plena està acceptada: "La inclusió del mindfulness en els programes de població amb sobrepès o obesa s'ha demostrat una estratègia efectiva", explica Mireia Porras Pérez en un estudi sobre l'impacte del mindful eating en gent amb problemes alimentaris que ha publicat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "L'atenció plena és una alternativa segura, econòmica i eficaç per reduir els riscos per a la salut relacionats amb l'obesitat", escriu Porras.

Aquesta aposta per l'atenció plena en el menjar ha agafat una especial rellevància després que un estudi científic hagi revelat com els diferents sistemes cerebrals poden determinar l'èxit o el fracàs d'una dieta. Segons les conclusions de la investigació, portada a terme per equips de la UOC i les universitats de Harvard i Nova York, la xarxa del cervell que està implicada en el que els neurocientífics anomenen control cognitiu exerceix un paper fonamental. En altres paraules, el funcionament neuronal s'ha de tenir en compte quan es vol rebaixar pes.

Que tu t'adhereixis d'una millor o pitjor manera a una pauta nutricional, doncs, també depèn de factors neurobiològics. Aquest nou estudi ha demostrat la participació del funcionament cerebral, però l'èxit d'una dieta és multifactorial. "Hi entren els condicionants hormonals, metabòlics, ecològics, comportamentals, emocionals i socioculturals, perquè nosaltres vivim en una societat en què l'acte de menjar també és un vehicle de socialització. Tu quedes amb un amic o un familiar i és més habitual que vagis prendre alguna cosa que no pas que et limitis a passejar. Tots això influeix a l'hora de seguir un determinat patró dietètic", explica Andrea Arroyo.

Segons l'especialista, "no podem obviar el pes del nostre funcionament cerebral i que existeixen uns efectes molt notables de tots els neurotransmissors i elements químics. Tots fan el seu paper i tenen la seva funció". En aquest sentit, cal recordar que quan es parla de dieta sovint s'esgrimeix la molta, o poca, força de voluntat de cada un, però no hem d'oblidar el funcionament neuronal. En aquest sentit, sembla que una bona opció és seguir aquests entrenaments que recomanen els especialistes en comptes de culpar-nos per no haver aconseguit els nostres objectius. Ens fem boicot a nosaltres mateixos i no tenim pensaments autocompassius. "Nosaltres hem de ser els nostres millors amics i permetre'ns cometre errors, perquè precisament l'equivocació és un dels grans motors d'aprenentatge. Frustrar-se i castigar-se en va fent petits", conclou Arroyo.