BarcelonaL'organització del temps és un dels pilars del nostre dia a dia i millorar-la un dels propòsits que ens acostumem a fer quan arriba Cap d'Any. "No tinc temps per fer res", "No me n'adono i em passen els dies volant", són frases que sovint surten de la nostra boca i a les quals podem posar remei si dediquem una petita estona al dia, o fins i tot a la setmana, a organitzar-nos correctament totes les coses que farem els dies posteriors. Hi ha diverses maneres d'aconseguir aquest propòsit, però una de les més antigues i fiables és la d'anar apuntant totes les tasques pendents. Hi ha molts formats que ho permeten, però el més comú és el de l'agenda. N'hi ha de convencionals, modernes, digitals o, fins i tot, en què no necessites ni escriure, però totes tenen la mateixa funció: ajudar a organitzar-nos la vida una mica millor. Encara avui són un dels grans regals de Nadal i un dels moments més esperats per als aficionats al paper és quan arriba l'hora de canviar l'agenda antiga, que ens ha acompanyat durant l'any, i substituir-la per una de nova.
La funcionalitat i organització de les agendes varia i va a gust del consumidor. Hi ha tantes opcions com tipus d'agendes: a setmana descoberta o diàries, dividides horitzontalment o verticalment, tan netes com sigui possible o amb informacions o efemèrides per complementar i fer-les més atractives. El mercat té una agenda gairebé personalitzada al que busquem, perquè ha estat un producte que, encara que demani simplicitat, ha anat seguint una evolució que s'ha adaptat a noves generacions sense perdre's les antigues.
El poder dels clàssics
Un dels productes estrella encara és l’agenda clàssica. Són aquells models que no s’estan per floritures i que tenen un públic fidel que hi busca funcionalitat i pulcritud. En aquest sentit, una de les més buscades és la Moleskine, mítica marca italiana de llibretes que juga amb la història d’artistes de totes les èpoques. Compta amb diversos models, però sempre amb la base de la tapa dura i icònica i la goma que la tanca. Per dins, els productes estrella són els que tenen la setmana organitzada de manera horitzontal: una està dividida en les dues pàgines i l’altra ho resumeix tot en la plana dreta, amb menys espai per escriure cada dia, però que disposa la pàgina de l’esquerra només per a anotacions. La marca Moleskine, al contrari del que pensa molta gent, va ser fundada fa relativament poc, el 1997, i els clàssics quaderns de Van Gogh, Picasso o Hemingway eren de marques diverses, tot i ser pràcticament idèntiques. El que ha fet Moleskine és reproduir-les i donar-los una marca comuna.
Leuchtturm és un altre nom històric. Les agendes d'aquesta empresa centenària, una paperera alemanya de principis del segle XX, també tenen el seu fort en la funcionalitat sense escarafalls, variant especialment el color de la tapa. En aquest camp també destaquen les italianes Nava, que compten amb un extens catàleg que combina agendes clàssiques amb d'altres que inclouen estoig i volanderes. Desgraciadament, en català l'oferta es redueix considerablement, però al catàleg de la marca Finocam hi ha desenes de possibilitats: amb espiral, estil Moleskine, amb cobertes estampades...
La nova agenda
És quan surts de l'agenda més acadèmica i canònica que s'obre el ventall. Les marques que s'han fet un forat al mercat són aquelles que tenen un públic que aposta per un plus. Que el més important és l'organització de tasques? Sí, però també que hi hagi altres elements que la facin més atractiva. Un exemple molt conegut és l'Agenda Barcelona de l'Editorial Mediterrània, que ja porta dotze edicions i que triomfa gràcies al seu model, en la nostra llengua, que pensa a setmana vista i que inclou il·lustracions de Gemma Capdevila i cites literàries que fan referència a la ciutat, sigui de Montserrat Roig, Eduardo Mendoza o Gabriel García Márquez. També en català trobem l'Agenda de la Terra, que aquest gener arriba a les 10 edicions ajudant-nos a organitzar la vida a la vegada que ens fa reflexionar sobre el clima i medi ambient.
Una altra de molt popular, també feta a Barcelona, és la de Blackie Books, que ja fa anys que esgota totes les unitats. A l'editorial catalana van detectar que el públic anava substituint l'agenda tradicional per eines digitals, com els recordatoris de Google Calendar; d'aquí que hagin decidit quedar a mig camí entre l'agenda i un planificador setmanal. "És un sistema híbrid que nosaltres anomenem tetris setmanal", explica el seu editor, Jan Martí. A l'agenda de Blackie Books, cada setmana llegeixes una petita història extraordinària, una cita, una recomanació de sèrie, pel·lícula o lectura, hi ha un calendari de fruites i verdures de temporada i una secció d'arxiu per anotar i puntuar els llibres, cançons, restaurants, vins que més ens han agradat durant l'any. Martí diu que la filosofia del seu model és la de "cuidar el nostre temps" i anuncia que sortirà en català.
Una altra possibilitat que ofereix el mercat són les que giren al voltant d'un artista o personatge mediàtic concret. En aquest camp entra, per exemple, l'agenda dels populars PutosModernos, que han publicat La Puta Agenda del Autónomo o l'agenda de diversos noms relacionats amb la il·lustració, com Maria Hesse, Lola Vendetta o Lyona, que se centra en el plaer femení.
L'agenda de George Washington
A diferència d'altres objectes de paper relacionats amb el temps i molt més estudiats al llarg de la història, com els calendaris o els diaris personals, les agendes no tenen un origen clar, tot i que sembla que es van començar a posar de moda en plena revolució industrial. La paraula 'agenda' és una traducció del llatí, que literalment vol dir 'coses a fer', però va ser amb l'auge de la feina a les fàbriques i un nou model de vida que la gent va començar a necessitar tenir un espai personal on organitzar el seu temps. A principis del segle XVIII, tenir en compte la vida diària era vist com un hàbit moral respectat entre la gent de classe alta britànica i aquesta filosofia va arribar a les colònies de l'altra banda de l'Atlàntic, que és on van començar a aparèixer agendes tal com les coneixem ara. Una de les primeres documentades va ser la de George Washington, que, segons sembla, va cosir pàgines en blanc a la seva còpia de l'almanac de Virgínia, on documentava les seves activitats diàries.
El 1773 l'editor nord-americà Robert Aitkin va idear una primera agenda que es podia comprar. Tenia una plantilla setmanal que incloïa espais per a la comptabilitat i les notes. A partir d'aquí, la moda va anar creixent especialment als Estats Units, fins al punt que a mitjan segle XIX, la planificació diària va deixar de ser un costum de la classe alta per passar a ser més popular. A Anglaterra, a principis del segle passat, ja era un producte de consum habitual: la britànica Filofax va abandonar les pàgines enquadernades i va introduir un sistema organitzador de paper que es va fer molt popular.
