5 racons de Barcelona on (encara) no arriben els turistes

BarcelonaFins i tot ho diuen els creueristes quan visiten Barcelona: "Aquí hi ha massa gent". La massificació de la capital catalana, especialment aquests mesos d’estiu, es fa palesa –i molesta– als barris més cèntrics de la ciutat i pot suposar incomoditat per a molts dels seus habitants, però si voleu passejar tranquil·lament i recuperar l’essència d’aquella ciutat que sembla impossible a les Rambles, encara és possible. "A Barcelona passa com a altres grans destins turístics com Nova York o Londres, i és que hi ha zones on els visitants no arriben", diu Albert Vancells, coordinador del grau de turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Els turistes no van a llocs que no coneixen, que no surten a les guies i encara que a Barcelona s’ha impulsat la descentralització del turisme, hi ha barris on no se’ls troba", diu Vancells, que posa per exemple zones tan diferents com Nou Barris, la Bonanova o Sant Andreu. En la mateixa línia, s'expressa Pablo Díaz, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC i expert en turisme. "Hi ha zones de Barcelona que fins ara no estaven molt valorades per la gent de la ciutat, com pot ser Horta o Sant Andreu, i que ara, en canvi, són molt més apreciades precisament perquè són zones tranquil·les i sense turistes". Si teniu ganes de descobrir aquesta Barcelona fora dels circuits turístics, no us perdeu aquests llocs:

Sant Genís dels Agudells

Situat al barri d’Horta i fent frontera amb Collserola, Sant Genís dels Agudells té molt més verd que algunes de les zones cèntriques de la ciutat. De fet, la proximitat del parc natural permet fer excursions a peu fàcilment i en pocs minuts. Aquí hi ha sobretot tranquil·litat, gent del barri de tota la vida, però també joves nouvinguts. Hi ha alguns monuments destacats que val la pena visitar com l’església de Sant Genís dels Agudells, una de les deu parròquies més antigues de Barcelona, i també hi ha l'última cabina de la ciutat, amb portes i tot, que s’ha reconvertit en un punt d’intercanvi de llibres entre els veïns.

Jardins de la Tamarita

Hi ha molts racons de la zona alta de Barcelona que no veuen turistes sovint. Un exemple són aquests fantàstics jardins situats al passeig de Sant Gervasi i que són un oasi de verd i tranquil·litat, herència dels jardins que la burgesia catalana tenia en aquesta zona. L’espai va ser dissenyat per Rubió i Tudurí a principis del segle XX i després de la Guerra Civil va passar a ser públic.

Torre Baró

És un dels barris que integren el districte de Nou Barris, una de les zones de la ciutat on no s’acostuma a veure visitants. De fet, un dels emblemes del barri és el Castell de Torre Baró, que havia de ser, precisament, un hotel, però el projecte no va tirar endavant. Avui en dia el castell és un dels símbols del barri, visible des de molts punts de la ciutat i que ofereix un mirador amb vista a les zones més perifèriques de Barcelona.

La carretera de les Aigües

L’emblemàtica passejada amb vistes a Barcelona és un territori encara poc explorat pels turistes i continua sent una gran via d’escapatòria dels ciutadans cansats del soroll i l’asfalt que venen fins aquí dalt a gaudir de les vistes, fer un passeig o una mica d’esport. Són gairebé 10 quilòmetres de camí pla, sense desnivells, tot i que qui en tingui ganes pot descobrir noves maneres de baixar fins a la ciutat a través dels camins i corriols que en surten.

Parc de la Creueta del Coll

Un altre dels espais que encara no són a les guies turístiques de Barcelona és aquest parc situat a l’empinat barri del Coll. Potser perquè els carrers costeruts no animen a pujar fins aquí o perquè la majoria dels visitants es desvien cap al Parc Güell, però la qüestió és que aquest espai és encara un lloc d’esbarjo per als veïns de la zona. A l’estiu, a més, el seu gran estany d’on penja una escultura de Chillida es converteix en una piscina pública.