Com engegar a passeig algú (sense que es noti)

BarcelonaAnem a aquest restaurant? Mirem la pel·lícula? Vindràs a dinar diumenge? La llista de preguntes que rebem diàriament i que necessiten una resposta pot ser molt llarga. I no sempre sabem com respondre-les o com fer-ho sense trair el que realment volem fer. “Si dic que no, ¿s’enfadarà?”, ens neguitegem. El resultat és que, més sovint del que voldríem, acabem dient que sí a coses que realment no ens venen de gust. Com és possible?

“Sempre se’ns ha ensenyat que dir 'no' és negatiu, tot i que pot ser molt positiu i necessari per poder construir vincles i relacions sanes”, explica Alba Cardalda, psicòloga i autora del llibre Cómo mandar a la mierda de forma educada (Vergara, 2023). Al llibre proposa tècniques per poder respondre amb assertivitat sense por de malmetre la relació amb els altres. “Hem d’aprendre a donar un altre significat a la paraula no”, explica Cardalda, que assegura que depenent del model familiar i de criança que hàgim rebut tindrem més problemes per ser assertius o no. “Si has tingut un model més complaent, segurament tindràs més por de no ser-ho amb els altres”, remarca.

Resposta meditada

Aleshores, ¿com podem començar a respondre de manera honesta? La psicòloga assegura que el primer pas sembla molt evident, però de fet és on més solen fallar les persones que li arriben a consulta amb aquest problema: “Tenim la tendència a respondre ràpidament, com si haguéssim de dir una resposta ferma de seguida”. Davant d’això, Cardalda recomana concedir-nos un temps per pensar i per escoltar si realment volem acceptar o no el que ens estan dient: “Normalitzar tenir un temps per pensar és bàsic i principal”.

Si no es té en compte, el que sol passar és que responem de manera automàtica i després, quan hi parem a pensar, ens adonem que realment no volíem dir allò i és quan arriben els neguits i les ansietats. Per això, recomana tenir a l’abast una sèrie de fórmules com a resposta sense tenir por de quedar malament.

Per començar, desaconsella acompanyar la negativa amb una explicació. “No vindré al sopar perquè vaig malament de diners”, posem per cas. “D’aquesta manera obrim la porta que l’interlocutor ens busqui una solució al problema, com dir-nos que ja convida ell”, explica. “També donem a entendre que el simple fet de no voler fer una cosa no és suficient per negar-nos a fer-la, tot i que hauria de ser suficient”, continua. És a dir, hauríem de validar el que sentim i el que ens ve de gust fer, i que això ja fos suficient. “Potser simplement no ens ve de gust anar al dinar. Per tant, el millor és dir “gràcies, però avui no em ve de gust””, conclou.

Afrontar la insistència

I si encara volem ser més clars i educats, podem optar per la fórmula d’agrair la proposta, dir que no hi anirem i desitjar que l’activitat vagi bé. En altres paraules, es pot dir: “Gràcies per dir-m’ho, avui no vindré, però passeu-ho molt bé”. “Aquest apunt final és per donar com a tancada la conversa. És com dir: 'Moltes gràcies, però no insisteixis'". Si no coneixem gaire l’interlocutor, però volem continuar mantenint-hi relació en el temps, sempre es pot proposar una alternativa en un futur. “Avui no puc, però, ¿què et sembla si un altre dia fem una altra cosa?”.

És cert que hi ha persones a les quals els costa molt acceptar un no per resposta i poden ser molt insistents. En aquest cas, la psicòloga recomana fer la tècnica del disc ratllat: “Consisteix a mantenir la mateixa explicació, curta però sòlida, i repetir-la tant com calgui”. Posem per cas que una persona vol que li deixis un llibre, però tu li has dit que no, perquè el necessites per fer un treball. I, tot i això, hi insisteix. Segons aquesta tècnica, cada vegada que te’l demani li has de respondre amb la mateixa explicació, com un disc ratllat. “Això serveix molt per als que et volen vendre alguna cosa”, assegura Cardalda.

Autodefensa assertiva

Altres vegades no hem de respondre a una pregunta, sinó més aviat a la crítica que ens dirigeix una altra persona. Per començar, la psicòloga remarca que no totes les crítiques són dolentes ni ens les fan per fer-nos mal. “Primer cal escoltar la crítica, perquè podria ser constructiva i en podríem aprendre i millorar coses”. Ara bé, si no és constructiva i té l’objectiu de fer-nos mal, aleshores cal tenir estratègies per respondre-hi.

Una d’elles és agrair l’observació, però mantenir-nos ferms que no estem d’acord amb la crítica. “Moltes gràcies per la teva apreciació, però a mi m’agrada el que he decidit”, podria ser una resposta, sense donar gaires més explicacions. O bé es podria optar per agrair la crítica, però remarcar que no hem demanat l'opinió a ningú. “Podem fer referència a la manera com l’altra persona ens està dient les coses i expressar que no ens agrada i que no ens estem sentint a gust amb la manera ens parlen”.

Assenyalar el comportament

Tots coneixem persones que, amb els seus actes i paraules, intenten manipular els altres per aconseguir objectius. Si ens hem de relacionar amb elles, calen altes dosis d’assertivitat. Una de les tècniques que funcionen més bé, segons Cardalda, és fer evident que sabem quina intenció té el seu comportament, sigui ridiculitzar-nos, treure’ns mèrit o fer-nos sentir inferiors. Pot ser molt efectiu dir una cosa així: “Escolta, em sembla que intentes treure mèrit al meu treball”. “L’altra persona es quedarà molt parada, perquè no s’espera que nosaltres siguem tan directes”, assegura.

De vegades ni tan sols calen paraules. Un silenci i una mirada directa i sostinguda pot fer molt evident que el comentari de l’altra persona ha estat fora de lloc. “Això crea un espai, uns segons d’incomoditat, que fan que l’altra persona de seguida s’adoni que el que acaba de dir no és correcte o no és encertat”, diu.

Al final, el més important és que cadascú de nosaltres integrem dues o tres estratègies que sapiguem que ens funcionen i que sempre puguem tenir a mà per poder respondre. Això sí, de manera molt educada.