"Em penedeixo d’haver-me tatuat"

Una tarda a la sortida de l’institut la Marta [nom fictici] es va fer tatuar un dofí a prop del melic. Eren els noranta i altres amigues també s’havien animat a fer-se petites fades, animalets o estels en alguna part del cos. Estaven convençudes que aquells tatuatges les acompanyarien per sempre, però no podien estar més equivocades. Avui la majoria d’elles ja se’ls han esborrat amb làser o els amaguen amb certa vergonya. La seva vida i els seus gustos personals es troben en una etapa molt diferent de quan anaven a l’institut.

Són moltes les històries de persones que en algun moment s’han penedit d’haver-se fet un tatuatge. Alguns encara recordem Melanie Griffith amb el seu Antonio al braç, Marc Anthony tatuant-se el nom de Jennifer López o Ariana Grande equivocant-se amb un escrit en japonès. I cal no oblidar històries sonades de fans que es tatuen el nom del seu ídol al rostre, com un seguidor de Messi, o que cobreixen el seu cos amb imatges de la seva cantant preferida, com va passar amb un fan de Miley Cyrus.

D’errors a l’hora de tatuar-se n'hi poden haver molts. Les parelles no duren per sempre, alguns estils, com els celtes o els tribals, passen de moda, i altres dibuixos simplement han estat fets per un mal tatuador. Si a tot això li sumem que l’Estat espanyol és el sisè país on més persones es tatuen, segons un estudi fet per Tattox el 2022, i que gairebé la meitat dels seus habitants tenen, com a mínim, un tatuatge al cos, no és estrany que també hi hagi molta gent que s’equivoqui a l’hora d’escollir el disseny.

Eliminar amb làser

Quan això passa, cal anar a fer una visita a llocs com Tattoo Cleaners, una cadena de franquícies que, des de fa més de deu anys, es dediquen a eliminar tatuatges amb la tècnica del làser. “El més habitual és que vinguin per esborrar-se el nom o la inicial d’alguna exparella o perquè el tatuatge ja està passat de moda”, assegura Katy Elez, directora dels centres. Com li va passar al Jordi [nom fictici], que en el seu moment es va tatuar el nom de la seva parella a l’alçada del cor. “Realment em pensava que estàvem fets l’un per l’altre”, admet amb certa ironia.

Els clients que entren als locals d’eliminació de tatuatges solen tenir entre vint-i-cinc i quaranta-cinc anys, tant homes com dones, que sovint es penedeixen d’haver-se fet tatuatges en moments vitals molt diferents dels que estan ara. “Potser van tenir una època més boja i poc centrada, però ara ja no s’identifiquen amb tot allò”, continua Elez. És el cas de l’Enric [nom fictici], que de jove es va tatuar una gerra de cervesa al braç. “Va ser una aposta amb els amics”, riu.

Sobretot se’ls volen eliminar si estan ubicats en zones visibles del cos, com els braços, l’espatlla, el pit o el coll. “Les noies són les que més se’ls eliminen en aquestes àrees”, remarca la directora dels centres, que solen cobrar entre quaranta i seixanta euros la sessió. Moltes vegades els motius laborals són els que més pesen a l’hora de desfer-se d’un tatuatge. Sigui perquè treballen en una oficina i volen que se’ls prenguin “seriosament”, o perquè directament no tenen permès mostrar tatuatges durant la jornada de feina. “Els cossos de seguretat tenen prohibit mostrar tatuatges en zones descobertes com el coll, perquè això els permetria ser identificats”, explica Elez.

Complicacions amb la tinta

Abans que existís la tècnica del làser, era molt habitual que, si a una persona no li agradava el seu tatuatge, s’hi fes un cover. És a dir, es feia un tatuatge al damunt de l’altre. “Això volia dir que havia de ser més gran i més fosc per poder cobrir el de sota”, explica l’experta, que sovint es troba persones que es volen eliminar el cover, fet que suposa el doble de feina, perquè hi ha més tinta a eliminar.

Per als tatuatges normals, assegura que tan sols es necessiten entre sis i deu sessions per eliminar-ne un, tot i que en alguns casos és una mica més complicat. “Tot depèn de quan faci que el tinguis: com més anys, més fàcil eliminar-lo. També depèn de quina mena de tinta s’hagi fet servir, si n’hi ha a molta profunditat i del tipus de tatuatge”, explica Elez. Així doncs, és molt més fàcil eliminar tatuatges amb estils més difuminats i ombrejats, que no pas els que tenen línies més marcades.

Si són dibuixos amb colors, la cosa encara es complica més. “La tinta vermella és la que millor s’elimina, però també és una de les que provoca més reaccions al·lèrgiques, tant quan es fa el tatuatge com quan s’elimina”, explica la directora. També hi ha alguns colors com el turquesa, el blau o el groc que poden deixar algun rastre. “Normalment, queden molt clarets i es confonen amb la pell o alguna vena petita”, continua.

Una altra tendència que es veu molt en els centres és la d’eliminar-se micropigmentacions, com a les celles o els llavis. “Fa anys es portaven uns altres estils per les formes de les celles”, explica Elez, que remarca com aleshores sovint es feia servir una tinta amb partícules metàl·liques que, amb el temps, s’oxidaven de color. “És per això que de vegades veiem persones amb celles de tons blaus o verdosos”, continua.

Al final, per a Elez l’important és recuperar l’autoestima i tornar a lluir la pell sense sentir que s’ha comès cap error en el passat. El futur és un llenç en blanc que encara es pot omplir de moltes experiències i noves decisions que poden quedar (o no) plasmades a la pell.