Elsa Anka: "He acceptat que ara soc una persona que prima la comoditat"

Com definiries el teu estil?

— Soc una persona molt còmoda i pràctica. És cert que hi ha coses de la moda que m'encanten, per tema visual i estètic, però en el meu dia a dia intento ser més pràctica que una altra cosa. Jo soc una fidel defensora dels texans perquè puc combinar-los amb una samarreta per tenir un look més informal o amb una brusa per anar més arreglada. Als peus unes sandàlies o unes vambes, és una combinació amb què em sento molt còmoda.

Sempre has anteposat la comoditat?

— No! De fet, quan era més joveneta sempre portava talons alts i no entenia per què la gent gran, o el que jo llavors pensava que era gran, que llavors era la gent de 45 anys, duia sabates planes i es tenyien de ros. La vida m'ha ensenyat que vas rossa per comoditat, per no tenyir-te cada dos per tres els cabells blancs, i que portes sabates planes també per comoditat.

Et penedeixes d'haver dut sabates de taló?

— Reconec que soc una mica tossuda i sempre pensava que el taló ajudava a estilitzar el cos, a semblar més delicada, però esclar, això et matxaca els peus. Ara hauria de demanar hora per entrar al quiròfan i operar-me els peus, que els tinc tan horrorosos de tants anys portant talons. Et juro que cada vegada que veig una foto de la Letícia amb barefoot o sandàlies sempre escric missatges de suport, perquè penso que és el que ha de ser, no entenc la crítica per anar plana.

Durant els anys de presentadora deus haver tingut diferents assessores de vestuari. T'has quedat amb algun truc de moda?

— El món de la comunicació en general m'ha donat molts coneixements. En el de la moda, concretament, he anat una miqueta al ralentí. De fet, quan ha sortit alguna tendència mai he sigut de les pioneres. He acceptat que soc una persona que prima la comoditat. Un exemple d'això són els pantalons de tir alt: fa anys que estic amargada perquè no m'agraden gens i no em fan sentir gens còmoda. Sento que només hi ha pantalons d'aquest tipus, jo només voldria que poguessin coexistir. Per sort he pogut tenir estilistes meravellosos que et fan looks complets, i això no té preu, no només perquè saben identificar què és el que et prova, sinó que també identifiquen el teu estil.

En aquesta línia de comoditat, t'encaixen els dissenys de Custo?

— Sí, a més no diré que som amics amb Custo Dalmau però sí que és una persona que aprecio moltíssim, perquè fa molts anys que el conec. Som veïns del barri i de tant en tant ens trobem al gimnàs o en algun esdeveniment. Sempre que he pogut he portat roba seva molt a gust i penso que transmet molta energia, bones vibracions a través dels seus teixits i colors. Penso que Custo ha estat un pioner de les passarel·les, de la creació de la moda, d'arriscar, de trencar tot el que era més normal, convencional.

Quina és la peça que has portat més de Custo?

— Doncs hi ha hagut dos vestits de Custo que he portat moltíssim. Un era amb molts colors i l'altre era majoritàriament blanc i negre però amb uns dibuixos molt vistosos. I eren dos vestidets molt comuns que podia portar tant per anar més arreglada com més informal, segons els complements que em posava.