Els nuvis no perden el somriure

BarcelonaLes dates dels casaments acostumen a estar fixades al calendari amb un any de previsió, com a mínim. Com que al segle XXI ja no és obligatori estar casat per a molts tràmits de la vida en parella -tot i que sí que els facilita-, i molt menys fer una gran festa, aquells que decideixen casar-se ho fan perquè els fa molta il·lusió. La data del casament està marcada amb vermell i la teva gran preocupació és si aquell dia plourà o no, o si hi haurà partit del Barça -o de l’Espanyol-. Ningú no pensa “ens casarem el 5 d’abril, si no hi ha una pandèmia mundial”...

Cerimònia virtual

“Quan vam anar trucant als amics per dir-los que s’havia suspès el casament, un que és patró de vaixell ens va dir rient que ens casaria ell per videotrucada [tenen potestat legal per casar en casos extrems en alta mar]. I el que va començar com una broma es va convertir en la confiboda!” Ho expliquen la Maria i el Fèlix, que viuen a Barcelona i s’havien de casar al Registre Civil el dia 27 de març a les 13 h i després fer un dinar en petit comitè. Això ho han deixat per més endavant -encara no han buscat nova data-, però el mateix dia a les 19 h van reunir un centenar de persones a través de l’aplicació Jitsi Meet per casar-se “moralment”. “Tot va ser molt improvisat, però la gent estava molt animada”, recorda la Maria. Tots els convidats es van mudar i maquillar per a l’ocasió. I a les set de la tarda tots es van connectar a l’enllaç del Jitsi que els havien enviat. Hi havia 43 finestres obertes. Els nuvis van deixar l’ordinador a una punta del passadís i ells es van situar a l’altre extrem. En una de les finestres, un amic va tocar amb el saxo la marxa imperial de Star Wars, i el Fèlix va avançar lentament pel passadís. Després, des d’una altra finestra, un altre amic va tocar la marxa nupcial amb el seu piano, i la núvia va fer el mateix recorregut. Un cop junts, en una tercera finestra, el patró de vaixell els va llegir els articles del Codi Civil que es llegeixen als casaments civils, i posteriorment els padrins van llegir els escrits que ja tenien preparats. I després del petó la Maria i el Fèlix van ballar un vals. I després algú va posar el Paquito el Chocolatero. “Vam fer coses que a la boda real no hauríem fet. Jo duia vel i tot!”, explica rient la Maria.

Casament al pati comunitari

Una altra parella que va veure truncats els seus plans són el Cristian i la Neus, de Vilanova del Vallès. La seva data era el 29 de març però, uns dies abans de l’estat d’alarma, el lloc on havien de fer el convit per a més de 60 persones ja els va advertir que segurament haurien d’ajornar-lo. Malgrat la decepció, la Neus va voler fer-li una sorpresa al seu futur marit el dia 29. Tal com explica el digital Capgros.com, la Neus va dir al president de l’escala del bloc de pisos on viuen si aquell diumenge, quan ells dos sortissin a la zona comuna, la resta de veïns podrien sortir als balcons i cridar-los «Visca els nuvis!»” El president de l’escala, engrescat per l’avorriment, va fer més que això. Sí que va avisar la resta de veïns, però ell va agafar una disfressa de capellà que guardava a casa ves a saber per què i va sortir al seu balcó a l’hora acordada i va oficiar el casament de la Neus i el Cristian davant l’alegria general de la comunitat.

Reserves salvades

La Núria i el Jordi ho han posposat tot per al 17 d’octubre. Aquesta parella de Barcelona s’havia de casar ahir, dissabte 4 d’abril, i demà se n’anaven 20 dies de viatge de noces al Japó. Estaven promesos des del febrer del 2019, i esperaven aquest dia amb moltíssima il·lusió. El casament havia de ser un cap de setmana sencer de celebració en una casa rural a Porqueres -els casava l’alcalde- i, just després, la lluna de mel. “El 10 de març, quan vèiem que la pandèmia s’estenia i el que estava passant a Itàlia, ja vam començar a pensar-hi. Vam veure que si fèiem la boda la gent no ho gaudiria, però després amb el confinament ja directament va ser impossible”, explica la Núria, resignada. El 17 març van anul·lar-ho tot i van poder fixar ja una nova data. Pel que fa al casament no han tingut cap problema i aprofitaran les pagues i senyals donades, i just aquest divendres han sabut que també han pogut salvar els diners del viatge. “L’agència ens havia dit que per als hotels no hi hauria problemes tampoc, però fins a aquesta setmana no hem sabut que podrem canviar la data dels vols al Japó sense recàrrec”, explica alleujada la Núria. Però ahir, 4 d’abril, es van mudar i van fer un sopar romàntic ells dos sols. A casa, esclar.

Matrimoni de ‘conveniència’

Però no tots els casaments són de pel·lícula, com el que volien fer -i faran- la Núria i el Jordi. La Montse i el Ramon, d’Olivella (Garraf), fa 20 anys que viuen junts i ja tenen una filla de 14 anys. Fa uns mesos van decidir “fer els papers” i demanar data per casar-se per un tema de cobertura sanitària d’ella com a metge autònoma -metge de lliure exercici-. “Un cop vam iniciar els tràmits per casar-nos ens vam assabentar que hi havia altres maneres d’aconseguir el mateix, però vam decidir tirar endavant perquè així és més fàcil, i també per altres temes legals que puguin sorgir, a més de donar-li una alegria als meus sogres, que tenen més de 90 anys!”, comenta la Montse. Tenien el dia 17 d’abril reservat a l’Ajuntament d’Olivella, però com que aquest és un “casament per interès”, com el defineix la Montse, quan el van anul·lar encara no havien fet la llista de convidats al dinar, i ni tan sols havien reservat restaurant, explica enriolada.

Maldecap per als restaurants

I darrere de cada casament -menys al de la Montse i el Ramon- hi ha un negoci que també s’ha vist afectat per l’onada de suspensions i ajornaments. Per exemple, els restaurants amb grans salons privats i les empreses de càtering. Jordi Jacas, propietari del Molí de l’Escala (hotel-restaurant) i Molí Càtering, explica que, de tots els casaments que tenien previstos per als mesos de març, abril i maig, tres han passat a l’any que ve, i 12 més els han recol·locat a partir del pròxim juliol. I els del juny els té “en quarantena” amb una data alternativa. Això els suposarà carregar el calendari de juliol, setembre i octubre, que són mesos de plena temporada alta. “Haurem d’obrir agendes dels divendres al vespre o diumenges per dinar, que havien baixat molt els últims anys”, explica. Jacas considera que, si al juny torna la “normalitat” i ha pogut recol·locar tots els casaments, salvarà el 2020 econòmicament: “Però això ho dic a principis d’abril”. “Ja veurem com està tot d’aquí un mes”.