L'egoisme també pot ser positiu (si tenim en compte els altres)

Nova YorkL'egoisme té mala fama i generalment aquesta fama és ben merescuda. A ningú li agrada la gent que no passa la pilota, potser perquè hi veiem un reflex de la nostra pròpia capacitat de ser-ho. A banda d'evitar la hipocresia i els problemes de relacions públiques, hi ha moltes raons per no ser egoistes: els estudis demostren que les persones compassives i generoses són, habitualment, més felices, però tots necessitem actuar en el nostre propi interès encara que sigui una mica. Si visquéssim en un estat de preocupació altruista perpètua, negant-nos a defensar i deixant-nos trepitjar, constituiria el que un mestre budista tibetà va definir com a “compassió idiota”. La qüestió és, doncs, trobar un equilibri.

Fa poc vaig volar a Dharamsala, l'Índia, per passar unes setmanes a l'òrbita de la santedat de Dalai-lama. Va ser una oportunitat excepcional, ja que té 87 anys i no concedeix entrevistes gaire sovint. Soc un gran admirador seu, però admeto que la nostra relació és complicada. D'una banda, la seva biografia és extraordinària, però, de l'altra, la defensa a ultrança que fa de la bondat i la generositat em provoca una mena de síndrome de l'impostor. El Dalai-lama és considerat l'encarnació d'una deïtat budista de la compassió anomenada Avalokiteshvara. Aquesta deïtat té mil braços, amb un ull en cada mà, que escodrinya el món a la recerca de patiments. Doncs jo de vegades em sento com si també fos un ésser de mil braços, encara que els ulls de les meves mans només busquen una gratificació egocèntrica. Durant la nostra trobada, vaig recordar que Dalai-lama té una teoria que exposava el fals binari entre egoisme i desinterès. Ho va definir com l'“egoisme savi”: de manera innata tendim a ser egoistes. És natural i no ens n'hem d'avergonyir. Però un egoisme veritablement il·lustrat –explica– també és reconèixer que actuar amb generositat i altruisme ens fa més feliços del que ens fa pensar només en nosaltres mateixos. El concepte d'egoisme savi ens mostra que la línia que separa l'interès propi de l'aliè sovint és fina. Adam Grant, psicòleg de la Facultat Wharton de la Universitat de Pennsilvània, té un terme adequat per a la mescla d'altruisme i egoisme: l'altrisme.

El Dalai-lama em va dir: “Pensar d'una manera més compassiva és la millor manera de beneficiar-te tu mateix”. Va afegir que la seva pràctica consistia a pensar a beneficiar altres persones tant com fos possible. “El resultat? Obtinc beneficis”, va dir, i després em va treure la llengua i va deixar anar una de les seves riallades característiques. Per practicar un egoisme millor, doncs, cal conrear una mentalitat compassiva. De fet, els estudis expliquen que qualitats com la compassió i l'altruisme no són predeterminats inalterables, sinó que es poden desenvolupar. Aquí hi ha diverses estratègies per accedir a aquest cercle virtuós.

La meditació de la bondat amorosa

Asseu-te en silenci, tanca els ulls i pensa en diverses persones. Comença amb algú fàcil d'estimar, com una mascota o un nen. Quan tinguis una imatge mental d'aquest ésser, envia-li en silenci quatre tipus de pensaments: que sigui feliç, que es mantingui fora de perill, que tingui salut, que visqui a gust. A continuació, pensa en tu mateix, en una persona neutral, en una persona difícil i, finalment, en tots els éssers del món. Encara estan apareixent estudis sobre aquesta pràctica, però els que ja hi ha han demostrat que la meditació de bondat amorosa pot augmentar els sentiments de connexió social i disminuir la depressió.

Una altra tècnica és la de concentrar-nos a augmentar la quantitat d'interaccions positives que tenim durant un dia, i això inclou tothom, també els estranys que ens creuem en una cafeteria o a l'ascensor. Els estudis han demostrat que aquests micromoments són un motivador poderós de felicitat. Aquesta pràctica és un correctiu potent a la falta de connexió social que molts de nosaltres experimentem en el nostre dia a dia, de fet fins i tot abans de la pandèmia de coronavirus la solitud ja anava en augment. Sabem per les recerques psicològiques que la solidesa de les nostres relacions és potser la variable més important quan es tracta de les relacions humanes.

Dedica't a altres persones

Abans de començar una activitat, pren-te uns segons per dedicar el que vagis a fer en benefici de tots els éssers. Ho dic de debò. Abans de raspallar-te les dents, fer la migdiada o menjar-te un entrepà, pensa a poder ser útil per a les altres persones. Igual que amb la meditació de la bondat amorosa, al principi això em va costar feina, però ara ho considero una manera útil d'elevar les meves activitats quotidianes i activar el meu altruisme. Així que, abans de fer exercici o meditar, intento recordar-me a mi mateix que no només ho faig per raons egoistes, sinó també per ser un pare, un marit i un company de treball més sa, feliç i útil. I, el més important, no passa res si comences aquesta i totes les altres pràctiques que he enumerat aquí amb una intenció egoista. És probable que la teva motivació canviï amb el temps.

La ciència ens diu que ser generosos beneficia el que dona i el que rep per igual. Algunes imatges obtingudes per ressonància magnètica funcional ensenyen que ser generós activa les mateixes parts del cervell que unes postres dolces. Això es coneix com “l'eufòria de qui ajuda”. I el gest no ha de ser grandiós. No has d'entrar corrent a un edifici que crema a salvar un gatet. Pot ser tan senzill com obrir-li la porta a algú, fer-li un compliment o enviar-li un missatge de text a algú que està passant per un moment complicat.

Finalment, no es tracta d'aconseguir la perfecció. Alguns dies, el teu braç d'Avalokiteshvara pot tenir bursitis. En lloc de comparar-nos amb el Dalai-lama, podem utilitzar-lo com una estrella polar útil, un recordatori que tots podem entrenar les nostres ments per fer passos marginals però significatius. Fins i tot la gent com jo, que tem ser malvada sense remei. I fins i tot tu.