Dormir separats per seguir junts

La Conxita i el Ramon són un matrimoni feliç que ja fa més de seixanta anys que estan junts. Només hi ha un petit inconvenient: quan arriba la nit, a la Conxita li agrada llegir o mirar la televisió fins tard. Al Ramon, en canvi, li molesta molt la llum i necessita silenci per poder agafar el son. Però, un cop aconsegueix adormir-se, comença a roncar, un detall que molesta molt a la Conxita, que aleshores no pot dormir. Per acabar-ho d’adobar, el Ramon es desperta molt aviat al matí, un costum que té de l’època en què el matrimoni regentava una carnisseria al mercat. Això fa que la Conxita es desvetlli i li costi tornar a dormir. El resultat? El dia comença amb males cares i mal humor.

Per evitar-ho, ja fa més de vint anys que aquest matrimoni de Barcelona va posar fil a l’agulla i des de llavors dormen en habitacions separades. Tots dos asseguren que la seva qualitat de vida i de parella ha millorat. De fet, quan els fills del matrimoni van marxar de casa, van dividir el pis en dues parts, de manera que cadascú té la seva habitació i espai privat, mentre que fan vida comuna a la cuina i a la sala d’estar. “Com més gran ets, més rareses tens”, explica la Conxita, de 81 anys, que assegura que des que van prendre la decisió es van acabar els problemes de convivència. “Som molt feliços i m’és igual si hi ha gent que no entén aquesta manera de viure. A aquestes edats ja fem el que ens ve de gust”, assegura.

Però ells no són l’única parella que ha decidit posar fi als problemes conjugals relacionats amb l’hora d’anar a dormir. Segons una enquesta feta per la National Sleep Foundation dels Estats Units, l’any 2015 el 25% de les parelles dormien en llits separats, i el 10% ho feien en habitacions diferents. Però encara n’hi ha més: un altre estudi fet per l’empresa d’investigació de mercats OnePoll assegura que el 46% de les més de dues mil persones enquestades desitjarien poder dormir separades de la seva parella. I no és cap minúcia: passar més fred o calor que l’altre, moure’s massa, tenir diferents horaris laborals i despertar-se diverses vegades durant la nit són només alguns dels motius que poden fer sortir de polleguera la parella, per molt bona relació que es tingui durant la resta del dia.

“Dormir amb la parella pot ser molt estressant per a certes persones”, explica la psicòloga i sexòloga Júlia Pascual. Per a l’experta, detalls com roncar o ser somnàmbul poden acabar causant problemes relacionals i, per tant, considera vàlida l’opció que cadascú dormi per la seva banda. “No enforteix la relació -diu-, però sí que s’eviten conflictes”. Fins i tot assegura que molts psicòlegs poden prescriure, depenent de la situació, “dormir separats per seguir junts”. I amb això desmitifica el concepte que es té que, si la parella no dorm junta, es crea falta de comunicació: “El dormitori ha de ser, per damunt de tot, un oasi de tranquil·litat en què es propiciï poder dormir”.

De vegades l’opció de dormir separats es decideix de manera temporal i per a situacions concretes. És el cas de la Gemma i el Jordi, que tenen una filla de 4 anys i una altra de gairebé 1 any. “Quan va néixer la gran vam estar dos anys pràcticament sense dormir -explica la Gemma-. Va ser una època d’inexperiència, i quan la nena plorava, que era pràcticament tota la nit, ens despertàvem tots dos”. Amb l’arribada de la segona, el matrimoni ho va tenir clar: “Fem torns: una nit un dorm amb el bebè i l’altre dorm a l’habitació de la gran, que no es desperta -explica-. La nit que em toca dormir bé fins i tot em poso taps a les orelles per no sentir res”, riu la Gemma, que considera que, tot i que continuen anant cansats durant el dia, com a mínim no van “trastocats com va passar amb la primera filla”. Això sí, el matrimoni està esperant que s’acabi aquesta situació per poder tornar a dormir junts.

Són diversos els estudis que certifiquen que els problemes de son i els conflictes de parella es produeixen de manera simultània. L’autora del llibre Sleeping apart not falling apart, Jennifer Adams, assegura que quan les dues persones tenen un son profund i reparador després se senten millor en l’àmbit físic, mental i emocional. I, sobretot, eviten la sensació de ressentiment o culpabilitat per no deixar dormir l’altre. Esclar que prendre la decisió de dormir en habitacions diferents no sempre és fàcil. En aquest sentit, Adams creu que com més segures se senten les parelles en la seva relació, més còmodes estan amb la idea de dormir separades. I el cas és que compartir llit amb la parella és una opció que cada dia està sent més qüestionada. De fet, un estudi publicat per la revista Sleep and Biological Rhythms va revelar que les dones són les que manifesten més molèsties per la presència de la parella al mateix llit.

La Nina, de 36 anys, és una d’aquestes persones que, si pogués, dormiria separada del seu marit, amb qui fa 5 anys que està casada. “M’agradaria tenir la meva pròpia habitació, decorada al meu gust, i que ell tingués la seva amb el seu espai”, confessa. Un desig que no s’atreveix a formular, perquè sap que ell s’ho prendria malament i no seria bo per a la relació, a banda que “socialment està molt mal vist”. Segons ella, si dormissin separats seria “com tornar a ser nòvios” i es recuperaria la motivació de visitar l’altre durant la nit. “Així, el dia que dorms amb la parella seria perquè ho has decidit, no per obligació”, considera. De fet, la sexòloga Júlia Pascual creu que les relacions sexuals es poden arribar a veure beneficiades si es dorm en habitacions separades. “No vol dir que es tinguin més relacions, però sí que la situació pot ser més excitant”, concreta l’experta.

Històricament la pràctica de dormir en habitacions separades s’ha donat en cultures polígames, segons explica Pascual. En canvi, a la nostra cultura hi ha “la tradició de ser parelles monògames” i no hi ha costum històric de dormir en estances separades. “El problema és que, en el nostre entorn, entenem que si dormim junts estem bé com a parella, i si no, estem malament, i no és així”, matisa la psicòloga.

D’altra banda, Pascual ha detectat que el fet de poder dormir en habitacions diferents no sempre està a l’abast de tothom: “Els pisos cada vegada són més petits, així que aquesta opció, tot i que pot ser saludable per a la parella, al final només se la poden permetre les persones de classe alta, que tenen habitatges amb més espai”. “No se li pot demanar a un dels dos membres que dormi al sofà, perquè aleshores sí que hi hauria problemes”, afegeix la psicòloga, que assegura que un dels problemes que més es troba és aquesta falta d’espai. En aquest cas, una opció que pot estalviar alguns conflictes seria la de dormir en dos llits separats, però a la mateixa habitació. “Encara que, per temes econòmics, no tothom ho pot fer”, matisa.

Finalment, tot i que considera que els que més prediquen l’opció de dormir per separat “són persones amb bastants diners”, també assegura que cada vegada sorgeixen més parelles que practiquen l’anomenat living apart together [viure en cases diferents tot i ser parella], fet que suposa un pas més i que, segons diuen els que ho fan, suposa grans beneficis físics i mentals sobretot per no haver de compartir pis cada dia. Ves a saber, potser en un futur el cas del Ramon i la Conxita es convertirà en una opció d’allò més popular.