¿Les dones estan vivint una revolució sexual?

Barcelona“¿Recordeu quan ens feia vergonya dir que ens masturbàvem i parlar-ne?” Clara i concisa, això es pregunta Moderna de Pueblo, alter ego de la il·lustradora Raquel Córcoles, en una de les seves vinyetes a Instagram. Per si no quedava prou clar, acompanya la imatge amb un text on lamenta la gran “doble mentida” que porten vivint les noies, “fingint tenir orgasmes quan anem al llit amb algú i fingint que no els tenim quan estem soles”. Per tant, avisa a tots aquells que es pregunten per què últimament les noies parlen tant de la seva sexualitat: “Se’n diu efecte rebot, i encara ens queda molt per dir”.

De fet, uns dies abans, al mateix perfil, molt seguit per dones joves, es va promocionar un succionador de clítoris que des de fa setmanes passa de boca a orella entre un bon nombre de població femenina. Es diu que és una joguina sexual evolucionada que aconsegueix increïbles orgasmes en poc més de dos minuts. Tant és així que des de la plataforma online de productes eròtics Platanomelón reconeixen en un comunicat que s’han vist saturats de comandes i que “fins i tot Correus els ha dit que no caben més paquets als seus camions”.

Siguin certs o no els efectes d’aquest famós succionador, el fet és que parlar de la (veritable) sexualitat femenina sembla que està cada dia més en alça. Una prova la tenim en el fet que, en pocs dies de diferència, s’han publicat tres llibres que parlen del tema sense cap mena d’embut. I sobretot que ho fan des de la visió més íntima i femenina de les seves autores.

Una d’elles és la il·lustradora María Hesse, que un dia va decidir penjar a la xarxa dues il·lustracions que parlaven sobre el sexe femení i es va quedar estupefacta quan va veure que les havien censurat. “Eren imatges molt naïfs”, assegura. Després d’aquest incident, Hesse va decidir que les coses no podien quedar així i ara ha presentat El Placer (Lumen), un delicat quadern d’il·lustracions on l’autora enllaça la seva pròpia existència i descoberta de la sexualitat amb la de diferents dones, reals o imaginàries, de totes les èpoques: des de Lilith i Maria Magdalena fins a Beyoncé, passant per Cleopatra, Mata Hari o Marilyn Monroe. “Totes som diferents, però sí que hem tingut moltes barreres en comú”, explica Hesse.

Secrets entre amigues

Més enllà de les dones cèlebres que surten al llibre, l’autora confessa que és amb les seves amigues amb qui més ha après a l’hora de compartir obertament els seus dubtes i experiències. I també a l’hora de perdre la por i la vergonya de parlar sobre la vagina, que durant tant de temps s’ha considerat com “la innombrable”. “Una no parla del que l’avergonyeix, i al final acaba assumint que és una cosa negativa”.

Per a Hesse, no és que hàgim tingut una mala educació sexual, sinó que directament hem patit una “falta d’educació”. “Aprenem sexualitat a empentes i rodolons, i tot i que ara sembla que moltes dones estan més obertes, encara hi ha una alliberació relativa”, explica. Un cas que retrata en el seu llibre és el de les situacions de no-consentiment dins de la mateixa parella. Un tema tabú que, segons l’autora, és molt més recurrent del que sembla. “Se’ns ha educat en la cura dels altres i no som conscients que hem naturalitzat certes coses: si no ens ve de gust tenir relacions, ho hem de dir i l’altre ho ha d’acceptar. Però moltes amigues sovint accedeixen a desgana simplement per complaure l’altre i acabar ràpidament”.

Qui també considera que hi ha una gran manca d’educació afectiva sexual és l’escriptora Bel Olid, que acaba de publicar Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats (Bridge), un manual amb un fort vessant pedagògic que, en pocs dies, ja s’ha convertit en el tercer llibre de no-ficció més venut en català. “Majoritàriament hem rebut una educació sobre sexualitat opressiva i influïda per la cultura catòlica”, diu l’escriptora, que lamenta que el màxim que se sol explicar és que s’ha d’anar amb compte amb els embarassos i les malalties de transmissió sexual. “Jo vull transmetre als meus fills adolescents que el sexe és meravellós i que cal tractar-lo amb respecte i alegria”, comenta. El llibre, on també es posa un èmfasi especial en la necessitat de superar el binarisme de gènere i s’imagina un món sense etiquetes, incideix molt en el fet que l’educació real és la comunicació: “Ens fa menys vergonya follar amb algú que parlar de follar. No té cap sentit”. Per a Olid, una parella s’hauria de poder explicar mútuament com se sent quan té relacions sexuals i què és el que li agrada. “La telepatia no existeix”. I no només poder-se obrir del tot, sinó també fer-ho “sense que l’altre se senti ofès”.

Altres maneres de buscar plaer

En definitiva, cal veure la sexualitat com un camí que va canviant a mesura que l’anem construint, i no com un “llistat d’instruccions”. Prova dels canvis que s’estan començant a explorar és l’aparició del succionadorde clítoris. “Com més coneixem el cos de les dones més canvien les joguines eròtiques”, observa Olid.

Això no vol dir que el fet d’utilitzar-les no hagi deixat de ser del tot tabú. Quan l’artista i il·lustradora Lyona Ivanova, alter ego de Marta Puig, va penjar al seu Instagram un story fa un any mostrant la seva alegria després d’haver rebut un vibrador com a regal d’aniversari, es va sorprendre dels missatges que va rebre de moltes noies. “¿Però tu et masturbes?” o “¿És compatible si tens parella?”, van ser algunes de les preguntes que li van arribar. Així és com va decidir començar a publicar il·lustracions relacionades amb la sexualitat: “Per posar negre sobre blanc situacions de la nostra vida sexual que totes hem aguantat com si fossin normals”, explica. Moltes d’aquestes vinyetes ara es poden veure en el seu nou llibre, Sex-¡Oh! (Random Comics). I es que, si una cosa ha après Lyona després de rebre una gran quantitat de missatges privats de noies és que, “en ple 2019, encara estem plenes de tabús i complexos”.

Un dels temes recurrents de les seves vinyetes és el de les diferents maneres que existeixen per aconseguir arribar a l’orgasme: “Un dia en vaig tenir un quan em van llepar la part de darrere del genoll”. Va penjar una vinyeta explicant aquest fet i de seguida es va obrir un intens debat entre els seus seguidors. “Al final s’ha acabat creant un espai on la gent és lliure de parlar, aprendre, debatre i fins i tot discutir sobre aquests temes”, explica l’autora, que sempre recorda que no és sexòloga. I el millor de tot és que també li han arribat molts missatges de nois que li han donat les gràcies, perquè per fi han après a ser més conscients de com donar plaer a la seva parella.