Inventores? I tant que sí

BarcelonaUs sona el nom d’Ada Lovelace? I el de Josephine Cochrane? I el de Sarah Mather? És probable que la resposta majoritària sigui no. I no per falta de mèrits, sinó perquè la seva feina ha quedat enterrada i silenciada. Són, per aquest ordre, la primera programadora informàtica de la història, la inventora del primer rentaplats i la creadora del telescopi submarí. Tres invents que han canviat les nostres vides però que gairebé ningú sap que els van fer realitat tres dones. Ara un llibre recupera de l’oblit i reivindica la feina i el talent d’aquestes dones i d’altres que no han passat als llibres d’història. Es tracta de Supermujeres, superinventoras (Lunwerg), de l’escriptora i il·lustradora Sandra Uve. “El llibre forma part d’un projecte de recerca sobre dones inventores que vaig començar el 2015”, explica Uve. “En total en tinc 3.000 de catalogades i per a aquest llibre n’he seleccionat 96”, explica.

La il·lustradora explica que el llibre és “un homenatge i una reivindicació” i té clar que un dels objectius principals és que “arribi a totes les escoles” perquè és una obra “que demana un canvi des de l’educació”. “Fa falta que parlem de les dones inventores i de les dones en general”. Sandra Uve repassa i explica de forma breu la trajectòria i els invents creats per aquestes 96 dones, algunes de les quals encara estan vives i altres, en canvi, formen part de la història. A totes les acompanya amb les seves il·lustracions. “En aquest llibre hi ha moltes inventores que van viure en una societat sense drets civils, ni polítics ni socials. I que van tenir una idea que, en aquell moment, podia semblar molt surrealista, però van lluitar contra tot i tothom per fer-la possible. En el procés, a més de tirar endavant l’invent, també estaven lluitant pels seus drets”, diu. Algunes de les dones que hi apareixen, recorda, “haurien de tenir el Nobel des de fa molts anys, com Margarita Salas”, una científica espanyola.

L’autora explica que d’aquestes dones la inspira “la seva lluita, la fortalesa i la capacitat d’entendre’s a elles mateixes, de saber el que volen”. Ella fa tres anys que cataloga la feina i la vida d’aquestes inventores i cada història ha sigut per a Uve “un puzle sense resoldre”. “He explorat i investigat en tota mena d’arxius històrics, webs de patents, llibres, censos i publicacions. Per sort, molts arxius històrics han digitalitzat el seu fons i, per tant, he pogut trobar molta informació que fins ara no s’havia publicat. Ha sigut un procés laboriós però reconfortant”, diu. Ara “elles ja tenen el seu espai a la història, i amb dret”. De les 96 dones que apareixen al llibre en seleccionem 10 per descobrir-vos unes dones excepcionals.

Ada Lovelace

(Regne Unit, 1815-1852)

Augusta Ada Byron era filla del poeta Lord Byron i l’any 1843 va escriure el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina. Se la considera la primera programadora informàtica de la història. Però el seu nom no apareix als llibres. L’únic homenatge el va rebre el 1979 quan el departament de Defensa dels EUA va batejar amb el seu nom, ADA, un llenguatge de programació.

Ángela Ruiz Robles

(Villamanín, 1895 - El Ferrol, 1975)

Aquesta professora que ensenyava taquigrafia, ortografia i gramàtica va publicar 16 llibres. Ángela Ruiz Robles també va inventar la màquina taquimecanogràfica, l’atles lingüístic gramatical i, sobretot, l’enciclopèdia mecànica, que es considera la precursora dels e-books.

Candace Beebe Pert

(Estats Units, 1946-2013)

Neurocientífica i farmacòloga, va ser la descobridora dels receptors opioides. Va treballar en el desenvolupament de fàrmacs per a malalts de la sida i vacunes contra el VIH. El 1978 el seu director de tesi i dos investigadors més van rebre el prestigiós premi Lasker, que li hauria d’haver correspost a ella.

Hedy Lamarr

(Àustria, 1914 - EUA, 2000)

Aquesta mítica actriu de cinema -de qui es va arribar a dir que era “la dona més bella de la pantalla”- era també enginyera de telecomunicacions. Lamarr, juntament amb el compositor George Antheil, va inventar l’Spectrum, un sistema secret de telecomunicacions sense fils per guiar els torpedes durant la Segona Guerra Mundial, el precursor del wifi actual.

Hipàtia d’Alexandria

(Alexandria, 355 o 370-415)

Alejandro Amenábar va donar fama i reconeixement a aquesta filòsofa i científica amb la seva pel·lícula Ágora. Hipàtia tenia formació en matemàtiques i astronomia, va escriure sobre geometria i àlgebra i va inventar un aparell per obtenir aigua destil·lada, així com el densímetre. Acusada de bruixeria i defensar idees perilloses, va ser assassinada.

Maria Montessori

(Itàlia, 1870 - Països Baixos, 1952)

Un dels pocs noms coneguts que apareixen al llibre és el de Maria Montessori, que era doctorada en medicina i també va estudiar filosofia i antropologia. És coneguda arreu per haver creat el mètode educatiu que porta el seu nom i que es basa en l’aprenentatge a través del joc, amb l’objectiu que els nens siguin autònoms i creatius.

Mary Phelps Jacob

(Estats Units, 1891 - Itàlia, 1970)

Un dia qualsevol del 1913 la jove Mary Phelps Jacob (04) anava a una festa a Nova York i es va adonar que amb el vestit que portava, amb una cotilla feta de varetes metàl·liques, se li transparentaven els pits. Per solucionar-ho va cosir dos mocadors de seda creuats i lligats amb una cinta. Acabava d’inventar els primers sostenidors i amb aquest invent va alliberar les dones de les cotilles.

Sybilla Masters

(Bermudes, c. 1675-1720)

Va ser, sens dubte, una dona avançada al seu temps. Casada amb un empresari, propietari de terrenys i cases, va patentar la idea d’un molí per obtenir farina d’un blat d’origen indígena -la patent anava a nom del marit perquè en aquella època les dones no hi podien figurar- i es va convertir així en la primera dona americana amb una patent anglesa.

Radia Perlman

(Estats Units, 1951)

Li diuen “la mare d’internet” perquè és creadora de software i enginyera de xarxes experta en seguretat. Va dissenyar el protocol Spanning Tree (STP) i té desenes de patents en el camp de l’enginyera informàtica.

Virginia Apgar

(Estats Units, 1909-1974)

Tots els qui tenen fills saben què és el test d’Apgar però el que potser no saben és que aquesta prova que s’aplica els primers minuts de vida als acabats de néixer per avaluar el seu estat psicofísic deu el nom a la pediatra Virginia Apgar. Anestesista, va ser fundadora de la neonatologia i va desenvolupar diversos estudis per evitar l’asfíxia i disminuir la mortalitat en els nadons.