Dones pageses: la revolució silenciosa del món rural

Judit Solà és la titular d’una granja d’explotació de boví d’engreix a Castellfollit de Riubregós, a l’Anoia. Explica per telèfon, des de la seva granja, que tot sovint quan arriben els proveïdors pregunten per l’amo. “La frase que sempre diuen tot just arribar a la granja és «On és l’home?»”, explica la Judit, que ràpidament aclareix que no hi ha home, que allà ella és la mestressa. Aquest és un petit exemple del que viuen, cada dia, les dones pageses de Catalunya, un col·lectiu encara petit però creixent, que ha de fer-se forat en un món molt masculinitzat i ple d’inèrcies masclistes que fins fa poc les expulsava del camp com si no fossin prou vàlides. Per retre un homenatge a la feina que estan fent totes les pageses del país, la periodista i col·laboradora de l’ARA Laura Saula, juntament amb el fotògraf Jordi Borràs, acaben de publicar el llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya (Editorial Fonoll), en què fa un retrat íntim i personal de la vida de vuit pageses per posar en valor una feina dura i tot sovint poc reconeguda.

“Volia fer un llibre per visibilitzar totes aquestes dones i la gran feina que fan -explica Saula-, i per això vaig escollir vuit perfils diferents, de tot el territori, i de franges d’edat diverses, perquè volia fer un retrat ric i realista”. Així, va agafar la carretera per arribar fins a les granges on viuen i treballen aquestes dones i asseure’s hores amb elles per parlar de la feina però també d’altres aspectes més íntims i personals. “Volia explicar la història de les seves vides i sobretot tots els problemes que han tingut pel fet de ser dones”, explica la periodista, que diu que aquest és un dels trets en comú que tenen totes les pageses: “Totes han patit moltes situacions masclistes, les menystenen, no se les prenen seriosament, moltes reben actituds paternalistes i s’invisibilitza la seva feina”, diu Saula. Per això, totes vuit estan molt contentes d’aparèixer en un llibre que posa en valor el que fan.

En augment

I és que, a Catalunya, al sector primari actualment només hi ha un 20% de dones que s’hi dediquen professionalment, tot i que gairebé un milió viuen en zones rurals. És una xifra encara baixa però la bona notícia és que ha anat augmentat en els últims anys. Normalment, les explotacions gestionades per dones són més petites però més innovadores, i les dones més joves tenen una formació que fa que estiguin més preparades que generacions anteriors. Així, l’ús de les noves tecnologies o l’aposta pels cultius ecològics és un denominador comú que apareix en moltes granges al darrere de les quals hi ha una dona.

Un exemple d’això és l’explotació d’avellanes, olives i ametlles que Ester Gomis Fortuny té a Vilallonga del Camp, al Tarragonès. La seva història la trobem al llibre de Saula, on explica que com que els seus pares no volien que fos pagesa va estudiar un grau de formació professional de química i després un grau superior de gestió i organització d’empreses agropecuàries. Amb aquesta bona formació va començar a treballar en cellers de vins, però abans que els seus pares es jubilessin i venguessin les terres de la família va decidir fer un cop de cap i quedar-se-les. Va crear la marca Ca Rosset i va començar a treballar al camp. Amb el temps ha muntat una botiga online on ven tots els productes que fa -olives, patés vegetals, avellanes, olis, etc.- i no descarta passar-se al cultiu ecològic tot i que ara mateix no ho fa perquè no ha aconseguit convèncer de fer-ho el seu pare i no vol entrar en més batalles.

Apostar per l’ecològic

Un altre exemple d’aquest perfil de pagesa és Maria Casoliva Zaldo. Al llibre, Saula explica que aquesta llicenciada en ciències ambientals i màster en ecologia fonamental i aplicada gestiona una explotació de més de 8.000 pomeres a Sanaüja, a la Segarra, on ha apostat pel cultiu ecològic, a banda de la cria de conills. Un perfil de dona preparada, que agafa les regnes de l’explotació familiar amb una nova perspectiva. O Marta Borràs Fernández, una altra de les entrevistades que apareix al llibre, que després d’estudiar enginyeria agrònoma va decidir tirar endavant, amb el seu company, una granja de porcs ecològica a Solsona. Allà el benestar dels animals és una prioritat, i aposten per la qualitat per sobre de la quantitat, un fet encara minoritari en un sector on dominen les grans explotacions.

Després de passar hores i hores amb elles, Saula destaca que “són dones molt fortes, molt valentes i que s’estimen molt la terra i els animals, i hi tenen un gran vincle. Jo les veig dones capaces de tot, de vèncer qualsevol obstacle”, resumeix. La periodista explica que són sobretot les noves generacions de pageses les que estan treballant més durament per ser reconegudes i tenir el mateix tracte que els homes però també comença a notar un canvi en les generacions més grans. “Estic anant amunt i avall per presentar el llibre i a les presentacions hi venen moltes dones, algunes ja grans, que han treballat tota la vida al camp. La majoria se m’acosten a parlar i em diuen que sempre les han considerat com a dones de pagès perquè el seu marit era o és el titular de l’explotació. Però en realitat treballen tant o més que ells a la granja i a sobre també fan la feina de casa però mai ningú les ha tractat com a pageses, eren només les “dones de” i arran del llibre ara reivindiquen que elles també són pageses, encara que mai ningú els hi hagi dit.

Una associació de dones

De les vuit dones que apareixen al llibre set formen part de l’Associació de Dones del Món Rural, una entitat que va néixer oficialment el 2018 però que està en marxa des de molt abans i que té per objectiu donar visibilitat a la feina de les pageses, defensar els seus interessos i necessitats, crear sinergies i millorar la igualtat d’oportunitats del sector. Volen ser la veu de les dones que treballen al sector agrícola i ramader, i reivindicar-se com un pilar molt important de l’economia. Judit Solà n’és una de les portaveus i explica que l’associació fa una gran tasca d’ajuda i acompanyament per a unes dones que, en cas contrari, estarien cadascuna molt aïllada en la seva explotació. Ara es comuniquen a través de WhatsApp, on tenen un grup per a temes oficials i un altre per a converses més “de tertúlia”, diu la Judit, però que acaba sent un espai fonamental per compartir vivències i inquietuds. “Ens podem posar a parlar de les destrosses causades per un temporal, de les ajudes que hi ha obertes i que podem demanar o del que li ha passat a una companya que ha anat a comprar un tractor i li han preguntat on era el seu marit”, explica Solà, que reconeix que gràcies a l’associació se senten “molt acompanyades i reconfortades”.

Pageses, no dones de pagès

“El món rural és molt masculí i queda molta feina a fer per aconseguir la igualtat. Algunes estem millor i d’altres pitjor, però encara hi ha dones que fan una feinada i ni tan sols se les considera pageses perquè és l’home qui oficialment porta la granja i això no pot ser. Potser les més joves som les més reivindicatives perquè tenim molt clara la importància de la nostra feina”, diu Solà. “No em cansa gens haver de lluitar contra aquest tipus de comentaris, jo tiro endavant, com que el masclisme l’hem patit des de sempre ja sabem que l’hem de seguir combatent. Suposo que el que em passa a mi deu ser el mateix que li passa a una dona que treballa de secretària, hem de seguir lluitant”. A ella per exemple una cosa que li deien molt quan va decidir tirar endavant la granja de boví el 2018 és “No aguantaràs ni un any, ja ho veuràs”. Ho va haver de sentir diverses vegades. “Doncs ja en porto tres”, diu ella satisfeta.

Una altra assignatura pendent, diuen moltes d’aquestes dones, és revaloritzar les feines del camp en general. Al llibre ho explica molt bé Maria Àngels Prat, que té una granja de vaques de llet a Franciac, a la Selva. Ella diu que tot i que és una feina que requereix “constància, sacrifici i esforç” encara es valora poc. Al llibre deixa clar que “mai hi ha hagut polítics o consellers d’Agricultura que hagin donat prestigi a aquest ofici” i lamenta que “als mitjans de comunicació hem vist un bon metge, un bon advocat o un bon futbolista, però un bon ramader? Això no s’ha vist enlloc”, comenta. Potser cal anar una mica més enllà i demanar ara que hi aparegui també una bona ramadera.